Lectures i homilia del diumenge 2 de durant l’any

Què significa vivencialment Jesús per a tu?

Mn. C. Saiz

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,3.5-6)

El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»

Lectura la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,1-3)

Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,29-34)

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.» Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»

Homilia:

Bé, germanes i germans, podríem subtitular o titular avui el comentari a la Paraula de Déu que hem proclamat dient Es tracta d’aventurar-nos; si voleu L’aventura de ser deixeble de Jesús; perquè és una bona aventura.

Què s’ha de fer si volem seguir aquesta aventura? Primer de tot: apropar-se a la persona de Jesús. M’explico. Apropar-se a la persona de Jesús. No apropar-se (ja és en segon terme, tercer...) al Papa, al nostre papa Francesc, apropar-nos a l’arquebisbe, apropar-nos... per dir a Mn Creu...No! Es tracta d’apropar-nos a Jesús, interessar-se per Ell; saber qui és, què diu, què fa i què demana. Clar, això dit en una comunitat que té ja l’hàbit de venir en el dia del Senyor a celebrar l’Eucaristia, que tantes vegades ha sentit parlar de Jesús... Home, això... mossèn? Doncs sempre, sempre hi hem d’estar oberts. Encara que hi intentem apropar-nos en blanc, no ho podem fer; sortosament perquè tenim ja un cert bagatge. Però sí que ens hem d’apropar sempre sense prejudicis. Sempre anem a Ell amb idees preconcebudes i a la llum d’experiències anteriors. Perquè, i tenim experiències de tots tipus, molt positives i unes altres no tan positives (perquè aquell que va obrir el camí... i em va il·luminar... a través el qual jo vaig aprendre, però després m’he trobat amb això i amb allò altre... aquella persona i aquell capdavanter, i aquell responsable de la comunitat... que per comtes de donar llum m’ha donar fum). Això ens marca també. Per tant, preguntem-nos: no què ha estat per a mi el meu bisbe o el meu papa, sinó qui és Jesús per a cadascun de nosaltres, per tant qui és Jesús per a tu! Qui ha estat des d’infant? I pot ser que en passi, en la vida, que ens quedem amb la imatge de l’infant Jesús; i per tant encara que ens hàgim fet grans ens quedi molt marcada la infància de Jesús (i la infància de Jesús als evangelis només n’hi ha dos que parlen de la infància de Jesús, Mateu i Lluc, i només hi dediquen dos capítols). No es tracta, per tant, d’agafar-nos a les idees apreses dels llibres o en l’educació rebuda, que ha estat molt bona, només faltaria! La pregunta no és de catequesi, és una pregunta vivencial; perquè si fos de catequesi diríem Qui és Jesús? El fill de Déu nascut de la Verge Maria. Punt, ja està, ben dita la resposta. Però això per dintre si no et commou i no en fas experiència, doncs, s’ha quedat a nivell només de cap. Per tant: Què significa vivencialment Jesús per a tu? Ha tingut quelcom a veure amb el teu creixement humà com a persona? Ha donat sentit a la vida? O ha estat un afegitó que de tant en tant ens el posem i ens el traiem? Has tingut alguna experiència d’Ell o del seu missatge que (en diríem ara) t’ha enganxat especialment? Bé, una mica de boirina, una mica de vernís, o una mica de música sí que el tinc... però enganxar-me, enganxar-me?

Bé, la Paraula de Déu, germanes i germans, segueix centrant-se en Jesús. Tenim com escenari avui, un altra vegada, diumenge passat també, el riu Jordà. La mirada del Baptista representa perfectament la mirada de fe cristiana: “Jo no el coneixia”. I així trobaríem milers, milers i milers de cristians que no coneixen l’Evangeli, no el coneixen! I són cristians perquè estan batejats. Però el Pare em digué com creure que aquest pelegrí de Natzaret (un de tants) és el fill de Déu que ve a batejar amb l’Esperit Sant. Recordeu diumenge passat, una veu: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, el meu predilecte...” Doncs aquest, Jesús de Natzaret, un de tants, és Déu. El Pare que ens dona ulls nous de fe per veure en la humanitat de Jesús la presència del Déu viu. I això no ho van tenir fàcil... a vegades diem Oh, aquells que van estar amb Jesús això ho van tenir molt fàcil; no ho van tenir gens fàcil; recordeu a l’Evangeli com queda reflectit (el fill del fuster; el fill de Maria; els seus parents són aquests, aquests...; els seus parents que el volien tancar a casa seva perquè creien que havia perdut el seny). No és tan fàcil.

El profeta Isaïes, l’hem llegit aquest fragment a la primera lectura, ens ajuda a comprendre el camí escollit per Déu per portar a terme el seu Regne en Jesús de Natzaret, un fet igual que nosaltres menys en el pecat. I l’estil messiànic que va marcar Jesús per tot el temps d’estar entre nosaltres és aquest: el de ser servent! I què vol dir això? Que es fa solidari amb allò més humà de les persones, especialment amb els que sofreixen. Jesús no sembla allò que és. És fill de Déu i actuarà com a servidor de tots. I és així com Déu vol manifestar la seva sobirania i constituirà Jesús en llum de tots els pobles. El profeta Isaïes ens ho ha recordat.

Per què així? L’Evangeli, germanes i germans, no dona respostes teòriques. Invita a acompanyar; això també és l’aventura. On porta aquesta aventura? Doncs allà on em porti, però jo segueixo, vull arribar fins a la fi. Acompanyar Jesús. Tot depèn de l’actitud fonamental, i l’actitud fonamental és aquesta que hem dit el salm: la disponibilitat a allò que Déu vulgui. Aquí em teniu. Déu meu, vull fer la vostra voluntat. Fou l’actitud de Jesús davant Déu. I és, i ha de ser, la del cristià que vulgui ser deixeble, enganxar-se a l’aventura de Jesús de Natzaret.

Què provoca això en nosaltres? Si abans he fet unes preguntes, acabo també fent unes altres preguntes. Què provoca això? Ui! Això de l’aventura de Jesús fa por! Potser tenim por de seguir-lo fins a les últimes conseqüències. No serà, pregunto... i em pregunto a mi mateix també, no serà que no et fies de Déu? Desig d’entrega radical; de fer quelcom especial. Perquè si és d’entrega radical... Jesús també ens avisa: mira, escolta’m, hi ha això, eh! Tu mateix. Vine i segueix-me, si vols. O aquell altre que diu: Senyor, allà on tu vulguis et seguiré. Psst... para, pensa, reflexiona, madura; “les guineus tenen caus i els ocells, nius; el fill de l’home no té on recolzar el cap”. Et pots sentir desconcertat. Sí, a vegades ens sentim desconcertats perquè... aquell, aquella... No, no, la resposta és meva; deixa la de l’altre que doni resposta l’altre. No és així com entens el compromís cristià? Doncs tot això és l’aventura de Jesús a la qual ens invita. I això mogut per aquest Esperit. “No el coneixia (Joan Baptista), però el Pare m’ha dit aquest és l’anyell que pren damunt seu el pecat del món”. I mogut per aquest esperit va seguir la gran aventura. I sortosament donem-li gràcies perquè milers i milers de persones han seguit l’aventura de Jesús moguts pel seu Esperit Sant. Deixem, doncs, que l’Esperit ens mogui. Amén.

Lectures i homilia de la festa del Baptisme de Jesús

Ser cristià és creure que Déu m’estima

Mn. E. Mateu

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. »Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Homilia:

Estimats germanes i germans en el Senyor:

Anem caminant a la llum. Recordeu que durant el temps d’Advent, el nostre lema al llarg d’aquest temps aquí a l’arxiprestat deia “Ve la llum”. I és així. Hem pogut viure al llarg d’aquest temps de Nadal la presència del Senyor en mig nostre. Fixeu-vos... tres moments, tres moments concrets, però a la vegada intensos; tres manifestacions de Déu a la humanitat. La primera: la nit de Nadal, la manifestació de Déu, de Jesús, en mig dels pobres, dels senzills, amb la imatge dels pastors. Segona manifestació de Déu, actua, anuncia enla nostra fe.n ncs  vostra,de la vostra hista que la nostra esgl: a tots els pobles del món, representats pels Savis d’Orient. I avui, tercera manifestació de Déu: a tots aquells que volen rebre la fe, a tots aquells que es volen apropar a Déu, la manifestació als pecadors. Fixeu-vos si és insistent Déu. Perquè ens vol donar a cadascun de nosaltres el seu amor. A cadascú de nosaltres el Senyor ve, i per tant és hora que l’acollim, és hora que no dubtem; tot i que a vegades la por, l’interrogant, les situacions de la vida, les experiències humanes ens fan tirar enrere.

Però no, germanes i germans, això que avui hem escoltat és veritat. Tots sabeu que en la nostra societat, en el nostre món, per a que una cosa sigui veritat necessitem aquell segell, aquella marca, aquella denominació d’origen, sinó dubtem una mica. Doncs, avui, amb la festa del Baptisme del Senyor, Déu ens dóna el segell d’autenticitat, ens dóna la marca divina, el que en diríem el copyrigt. I com ho fa? Doncs el Senyor, la seva paraula, la Paraula de Déu, avala el baptisme del seu fill, avala la missió del Senyor. I com comença la missió de Jesús? Comença amb el seu baptisme. I fixeu-vos... el Pare amb les seves paraules: “Aquest és el meu fill”. I l’Esperit Sant, davallant del cel ens dóna el certificat trinitari; la Trinitat es fa present en mig del món. Queda segellat per a tota la vida. I per tant aquesta presència trinitària en mig del riu Jordà, en mig de tota aquella gent, amb la manifestació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant comença la missió de Jesús. Per tant, a partir d’aquell moment, el baptisme esdevindrà font de vida; el baptisme inici de la missió. Per tant això ens ha de plantejar una sèrie d’interrogants per créixer en la nostra fe. Si el baptisme marca l’inici de la missió, si el baptisme és la presència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, a nosaltres... què ens passa a nosaltres? Nosaltres que hem rebut el baptisme, nosaltres que professem la nostra fe adulta. Què hem de fer llavors? Doncs justament avui les lectures ens recorden la missió que el Senyor ha dipositat en cadascú de nosaltres. Però una missió que, a vegades, com he dit al començament, ens fa com una mica de por. Per què? Perquè quan Déu actua, quan Déu entra en el cor de les persones, quan Déu diposita el seu amor dins nostre, Déu actua i Déu transforma; però a vegades no tots volem que Déu transformi el nostre cor; i a vegades ens quedem en la passivitat.

Fixeu-vos, les lectures d’avui ens recorden que Jesús ens fa col·laboradors del seu Regne. Ell, el servent de Déu, que porta l’esperit del Senyor, actua, anuncia en mig del seu poble; i quan les coses sembla que van com a malament, quan les coses sembla que trontollen, quan tot està com una mica dispers, el Senyor, amb el seu silenci, va treballant, anunciant la salvació a tot el món. Jesús ens ha donat a cadascun de nosaltres la salvació, una salvació que prové de Déu, ens ha donat l’alliberament de tot allò que ens oprimeix, de tot allò que a vegades ens té agafats. Doncs Déu, a través de l’acció del seu esperit, a través del nostre baptisme, ens allibera i en dóna nova vida. I és així que les paraules i accions de Jesús en tota la seva vida pública estaran caracteritzades per un respecte a les circumstàncies concretes de cada persona. Agafeu la Paraula de Déu, devoreu la Paraula de Déu, i llegiu la trobada, el contacte, la relació de Jesús amb els altres. Posa especial atenció en els més dèbils. Però a ells i a tothom ens ofereix el mateix missatge, la Bona Notícia de Déu, una bona nova de salvació, una bona nova d’alliberament.

Està clar, moltes vegades aquestes paraules en poden sonar molt llunyanes. Aquestes paraules ens poden sonar fins i tot estranyes. Doncs Déu fa l’espetec final de tot això: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”. I aquestes paraules, estimats germans i germanes, en tots els baptismes que en la nostra Església es van realitzant al llarg dels segles, aquestes paraules que un dia va dir el Déu Nostre Senyor al seu fill, les pronuncia en cada baptisme de la nostra Església: Aquest és el meu fill, la meva filla, escolteu, aquest és el meu estimat, aquest és la meva estimada. A cadascú de nosaltres Déu, en el nostre baptisme, ens ha dit que ens estima. Que bonic! Que bonic quan una persona ens ha dit que ens estima; o quan nosaltres diem t’estimo en l’amistat, en la parella, en el matrimoni, pares i fills, fills i pares, avis i néts, néts i avis. Hi ha algú que rebutjaria l’estimació d’un altre? Hi ha algú que ho faria això? Ningú. Doncs Déu, estimada assemblea, Déu ens ha dit a cadascú de nosaltres que ens estima. Ara som nosaltres també que hem de donar resposta, i que ja la donem. Però ja sabeu que l’amor no passarà mai i l’amor és infinit, i l’amor omple el cor de les persones, i l’amor ho supera tot. I per tant quan ens trobem en aquelles situacions humanes... l’amor de Déu ho cura tot. Que nosaltres també sapiguem respondre al Senyor: Senyor, t’estimo. Fixeu-vos el papa Francesc, i els altres papes també, en tots els moments, amb llenguatge diferent, però ens han anat repetint les mateixes paraules... el nostre papa Francesc ens recorda una altra expressió: la tendresa de Déu.

Agafeu estimats pares i mares, avis i àvies, agafeu fotografies antigues dels inicis de la vida dels vostres fills, o agafeu fotografies de les vostres amistats, fixeu-vos en les fotografies de casa vostra, de la vostra història: abraçades, rialles, petons... Doncs és això el que el Senyor, amb el baptisme de cadascun de nosaltres, ha fet.

Acabo. El baptisme obre la fe a tothom. Però recordeu una cosa: ser cristià no és creure que Déu existeix. No! Ser cristià és creure que Déu m’estima. Que així sigui!

Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

Ara resulta que l’infant de Betlem és daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros.

Només veu persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el nostre cor.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Germans, la Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la gran celebració de la Pasqua de la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any, la Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el dia 5 de març, Dimecres de Cendra; i del 18 al 20 d’abril celebrarem amb fe el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 20 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el diumenge 8 de juny, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església. Cada diumenge ens anirem reunint per celebrar l’eucaristia, dia de la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes; i la dels germans nostres, sants i santes. Tots els dies són sants i bons pels qui estan en gràcia de Déu. I al final ja de l’any, el dia 30 de novembre, iniciarem un nou any litúrgic amb la celebració del primer diumenge de l’advent del Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i tota la glòria pels segles dels segles.

Homilia:

Mateu, ho hem sentit a l’Evangeli, ha descrit lacònicament, breument, els detalls del naixement de Jesús. I per ell sabem el lloc i el temps. “Jesús (diu) va néixer a Betlem”. Quan?: “En temps del rei Herodes”. Primer parla del lloc per confirmar el que havien dit els profetes: “Tu, Betlem, terra de Judà”. I segon per anunciar que serà un signe de contradicció. Herodes s’havia guanyat ben bé el títol de sanguinari, i no solament per la matança dels innocents.

Tot un seguit de contrastos. Per un cantó, àngels i pastors; per l’altre, savis vinguts de qui sap on. El primers, gent senzilla del poble; per l’altre, uns savis interessats en la seva ciència i en la seva investigació: “On és el rei dels jueus?”.

L’apòstol Pau, en la segona lectura, conta la seva pròpia experiència del camí de Damasc. La promesa feta a Abraham, al món jueu, apuntava a totes les nacions, d’orient a occident. Per això la festa d’avui porta el nom d’Epifania (manifestació per tot arreu). I nosaltres avui, aquí, confirmen la intuïció de l’apòstol Pau. Si algú ens pregunta Per a qui ha vingut Crist, Jesús? La resposta és ben clara: no només per a Israel, sinó també per a tot el món pagà; no només, podríem dir avui, per als catòlics, per als cristians, també per a tots els pobles, per a totes les nacions, per a totes les religions.

Avui, de tantes vegades d’escoltar aquest evangeli, ja no ens ve de nou. Ja el sabíem! I creieu-me que és nou del tot. Quina llàstima que quan Déu entra a la nostra història, a la nostra vida, tot i ser sorprenent ja no ens sorprengui. És normal, és extraordinari. Jesús és adorat com el rei dels jueus que acaba de néixer, i acabarà clavat a la creu amb aquest títol de condemna: “El rei dels jueus”. Aquest rei dels jueus que acaba de néixer portarà uns savis de l’altra part de món, morirà a la creu per salvar homes i dones d’arreu del món, d’orient i d’occident. Aquesta gran revelació ens sembla força normal... perquè la sabem; però realment és extraordinari tot això que acaba de passar.

El papa Francesc, des dels primers dies del seu pontificat, no ha parat de dir que hem de sortir del clos de les esglésies per fer arribar l’Evangeli a tothom, per fer una epifania.

Els reis, com cada any, han portat coses, han portat regals per a grans i per a petits, per a tots. Però el regal, perquè és un regal, de saber qui és el nostre Déu, l’hem de descobrir tots. No oblidem mai que cada vegada que celebrem l’Eucaristia fem una professió d’universalitat. Diem “el que lleva els pecats de tot el món”. Aquí som gent diversa, però units tots per una sola fe.

Que avui, en acabar la nostra celebració, ens apropem a venerar la imatge del nen Jesús com ho feren aquells estrangers vinguts de qui sap on; oferint-li, com a millor homenatge, el nostre compromís de viure com a germans, perquè ho som; fills tots d’un mateix pare, perquè en som. Al cor del nostre Déu hi cap tothom, gent de totes les tribus, llengües, nacions i de tots els colors. Ara resulta que l’infant de Betlem és daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros. Només veu persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el nostre cor.

Mirem, doncs, que no es converteixi en una joguina. No l’espatllem amb les nostres mans, a vegades tan maldestres.

Lectures i homilia del diumenge II després de Nadal

Només amb la mirada del cor, més que amb els raonaments filosòfics; només amb una actitud oberta i senzilla, i sempre amb una gran sorpresa i, a l’hora, amb una gran pobresa, entendrem el sorprenent i nou misteri de Nadal.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

En paraules, ho acabem de sentir, d’un profund pes teològic, Joan intenta descriure l’experiment de Nadal, més enllà de pastors i d’àngels..., de llocs concrets i de dates concretes. Una cosa és allò que l’interessa i és una sola cosa que l’interessa. Això: “De la seva plenitud tots hem rebut gràcia sobre gràcia”. El millor regal de Nadal. Però potser sí que és un regal que resulta ser com una mena de tren elèctric: són complicats a vegades i la canalla estan molt contents de rebre’l però no sabem com funciona.

Només amb la mirada del cor, més que amb els raonaments filosòfics; només amb una actitud oberta i senzilla, i sempre amb una gran sorpresa i, a l’hora, amb una gran pobresa, entendrem el sorprenent i nou misteri de Nadal. No ens cal pas una intel·ligència extraordinària, i sí una extraordinària senzillesa. Ens pensem que Déu és complicat; i potser els complicats som nosaltres i no ens acabem d’aclarir; i, a més a més, no ho sabem.

Sant Pau ho demanava als cristians de Corint. Avui a nosaltres. Demanava una “comprensió profunda” per a que conegueu de veritat, deia, qui és Déu, que il·lumini la mirada interior del vostre cor. I també ens ho deia el Petit Princep: Només hi veiem bé i clar amb el cor. Només així, amb els ulls del cor, entendrem el misteri d’un Déu que és amor. Així, i només així entendrem el Nadal i també el Calvari. Només amb els ulls del cor podem veure clar a quina esperança hem estat cridats, quina riquesa de glòria el Senyor ens té reservada.

El nostre Déu no és un déu mut. Ens ha parlat, ens ha dit una paraula, i aquesta paraula és una persona, el seu propi fill, Jesús. Això i només això és el que sabem, però ja en tenim prou. Per creure en Déu no cal res més, ja està dit tot.

L’evangeli de Joan, però, no esquiva el dilema. Uns reben la Paraula de Déu i altres no. Aquell “sou vós qui ha de venir? O n’hem d’esperar un altre?”, a Joan, és el misteri de la llibertat humana davant del do de la fe. Aquells que l’acullen senten el goig de ser fills de Déu, però si no l’acollim experimentarem el desconcert, la confusió pròpies d’altres ideologies que el món sempre ofereix.

Mireu, aquest evangeli de Joan pot semblar difícil de pair. Quedeu-vos només amb una sola cosa, ja n’hi ha prou: “Aquells que l’han rebut, els que creuen en el seu nom (avui nosaltres) els concedeix poder ser fill de Déu”. I així podem dir amb sant Agustí: “Senyor, fes que et conegui. Fes que em conegui”. Perquè allò de “els seus no l’han acollit” és possible.

L’infant de Betlem se’ns posa al davant amb tota la seva feblesa, víctima de la prepotència dels que tenen el poder i es creuen omnipotents. Podem ignorar-lo, si voleu; podem fins i tot, menysprear-lo, però hem de saber que és la gran revelació de Déu. Déu ha parlat en un infant que encara no parla. Les coses de Déu van per aquí. Déu parla amb fets, que és el llenguatge de l’amor. Ha parlat als savis i nosaltres no som savis, però som algú capaç d’estimar i entenem el llenguatge de l’amor.

Que la Paraula de Déu, que ens ha dit avui, il·lumini els ulls de la nostra fe i els ulls del nostre cor. “Benaurats, dirà un dia Jesús al Sermó de la Muntanya... benaurats els néts de cor, ells veuran Déu”. Aquest Déu que cada diumenge ens convida a la seva taula perquè “aquell que menja la meva carn té vida eterna”. I això només ho pot dir aquell que és l’autor, l’origen de la vida eterna.