diumenge, 30 de març de 2014

Lectures i homilia del diumenge 4t de Quaresma

Nosaltres som llum... per Ell que és llum.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre de Samuel (1 Sa 16,1.6-7.10-13a)
En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a bascar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,8-14)
Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 9,1-41)
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.»
[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»
[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.
[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]
Homilia:
Com que l’evangeli és llarg l’homilia ha de ser curta, perquè l’homilia és paraula meva i val molt menys, evidentment, que el que és Paraula de Déu, l’Evangeli.

Acabem de llegir el segon dels temes baptismals d’aquesta Quaresma. Diumenge passat el tema de l’aigua, amb la samaritana; avui la llum, amb la curació del cec; diumenge que ve la vida nova amb la resurrecció de Llàtzer. Tres elements baptismals: l’aigua, la vida i la llum.

“Jo sóc a llum del món. El qui em segueix té la llum de la vida”.

Hi ha dues maneres de viure a les fosques. Ens priva veure tant la ceguesa com l’enlluernament. Dues foscors que ens priven de veure-hi ben clar. I el grup dels cecs sempre és menys nombrós que el grup dels enlluernats.

Els ulls de la fe, per veure-hi clar, precisen un miracle. I no sé que és pitjor: no poder veure o no voler veure!

La nit de Pasqua, en mig de la foscor d’aquella nit, encendrem les nostres espelmes al Ciri Pasqual. Tot un signe! Nosaltres som llum... per Ell que és llum. La nostra fe es veurà il·luminada per la llum de la Pasqua.

Jesús guareix el cec per fer-nos veure que la fe és la llum que il·lumina la nostra vida, i que si no tenim fe, encara que hi veiem físicament, caminem a les fosques; caminem o a les fosques o encegats.

El cec de naixement hi va veure físicament, i interiorment també quan el reconeix i l’adora. En canvi els fariseus i els altres jueus, malgrat veure el miracle de la curació del cec de naixement, no hi veuen clar; han vist i no han cregut.

Demanem obrir-nos plenament a aquell que és la llum del món, que ens obri els ulls del cor per poder conèixer en aquesta Pasqua que ja s’acosta qui és el veritable Messies.

Que la seva victòria sobre la mort il·lumini tota la nostra vida.


Senyor, feu que hi vegi, també demanem nosaltres aquesta Pasqua.

dimarts, 25 de març de 2014

Homilia de la missa de l’aparició. Festivitat de l’Encarnació de Jesús.

A Déu no cal entendre’l, només cal creure-hi
Mn. A. Roquer
Homilia:
La festa d’avui podria portar ben bé com a títol el Déu que sempre ens sorprèn. Per això a vegades és el Déu que no entenem. “Maria se sorprengué en sentir les paraules de l’àngel”.

Deixem que avui ens faci l’homilia, doncs, el mateix papa Francesc en motiu de la festa d’avui. Ell ens diu:

Deixar-se sorprendre per Déu. L’home o dona que té esperança, l’esperança que mou la fe, sap que Déu actua; i en aquest actuar Déu ens sorprèn. Déu no deixa mai de sorprendre’m. Com a Canaan convertint l’aigua en vi. Ell sempre guarda el millor per a tots nosaltres, i demana que ens deixem sorprendre pel seu amor, que acollim les seves paraules, que esperem les seves promeses.

Déu ens sorprèn. Diu a Akas: “Demana un senyal prodigiós”. L’experiència de Maria davant la salutació de l’àngel no amaga una sorpresa. “Com pot ser això?”. És la sorpresa de veure que Déu l’ha triat a ella, una noia senzilla de Natzaret, que no viu en cap palau, que no ha fet coses extraordinàries, però que està oberta plenament a allò que Déu vol. Déu se’n refia. Maria accepta... encara que no ho compren. És la seva sorpresa i és la seva resposta.

A Déu no cal entendre’l, només cal creure-hi. Ell sempre trenca els nostres esquemes. Posa en crisi els nostres projectes i ens diu confia en  mi, no tinguis por, deixa’t sorprendre.

Preguntem-nos avui nosaltres, ens diu el Papa, si tenim por del Senyor, del que ens pugui demanar. Em deixo sorprendre per Déu o bé em tanco en les meves seguretats; seguretats materials, intel·lectuals, ideològiques, seguretats dels meus projectes.

Deixem entrar Déu a la nostra vida, li correspon!

Déu, potser, és un problema justament perquè ens sorprèn; i el que ens sorprèn, a vegades, és la seva pobresa de Betlem, la seva debilitat a la creu. Ens dóna el seu amor i així ens salva. Només demana que, com Maria, seguim la seva paraula i ens en fiem.


Això ens ho diu el papa Francesc. Un home que s’ha fiat de Déu, un home que sap de què parla i justament per això ens ho pot demanar a nosaltres.

diumenge, 23 de març de 2014

Lectures i homilia del diumenge 3r de Quaresma

La conversa de Jesús amb la samaritana és com una mostra de l’ensenyament de Jesús a tota la humanitat sobre el sentit de la felicitat, de la vida veritable.
La felicitat que desitgem no s’omple amb l’aigua de cap pou d’aquest món.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 17,3-7)
En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per què ens has fet pujar d’Egipte! Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?» Moisès s’exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m’apedregaran.» El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure.» Moisès ho va fer així davant els ancians d’Israel.
I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-2.5-8)
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. I l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Adoneu-vos bé d’això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 4,5-42)
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna’m aigua.» Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?» Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.» Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?» Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.» Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou.»
[Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna.» La dona li contesta: «No en tinc, de marit.» Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat.» Ella li diu:]
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.» Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat.» Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.» Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu.»
[Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?» La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí.» Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu.» Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?» Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega.” Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet.»]
Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell [per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»] Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.»
Homilia:
Les lectures dels diumenges de Quaresma, en altre temps, foren triades molt especialment per preparar aquells que, la nit de Pasqua, havien de rebre el Baptisme. Llavors s’entén que en aquests diumenges surtin els elements: l’aigua, la llum, la vida. L’aigua viva, avui amb la samaritana; la llum, diumenge que ve amb el cec de naixement; i l’altre diumenge, Jesús amb la vida i la resurrecció de Llàtzer.

El poble passa tanta set al desert que “murmura contra Moisés”; tenen set. La samaritana va al pou a buscar el reg. Tothom busca sempre allò que necessita i no té. Tota la història humana és una recerca, i la recerca porta sovint, a vegades, a la decepció. El poble d’Israel, decebut, diu a Moisés: “El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?”. Una expressió que encara avui es repeteix i ens fa pensar a vegades a nosaltres: creiem que Déu no fa cas de les nostres necessitats. Per què Déu calla a vegades davant de tanta injustícia? Un clam esfereïdor quan el sentim a Jesús a la creu (“Pare, per què m’has abandonat?”).

Quan el dolor ens abat escoltem això: “Qui veu d’aquesta aigua tornarà a tenir set”. La felicitat que busquem no es pot satisfer només amb béns materials. “No només de pa viu l’home”. Ens costa molt d’entendre quina és realment la vida que val la pena de desitjar.

La conversa de Jesús amb la samaritana és com una mostra de l’ensenyament de Jesús a tota la humanitat sobre el sentit de la felicitat, de la vida veritable.

“Si sabessis què vol donar-te Déu...”. Aquest és l’ideal del creient, conèixer quin és el veritable do de Déu, quina és l’aigua que fa passar la set de veritat. No és als pous d’aigües entollades ni a les cisternes escardades dels nostres mancaments i dels nostres egoismes on cal anar a poar una aigua que ens ompli i ens saciï la set. Ho farà momentàniament, però tornarem a tenir set. La set de vida plena que tenim no es satisfà amb aigua de cap pou d’aquest món. El Senyor ha posat en nosaltres una set que només Ell pot saciar de veritat.

No és d’aigua que tenim set. “Qui veu d’aquesta aigua tornarà a tenir set”. La felicitat que desitgem no s’omple amb l’aigua de cap pou d’aquest món. Tornem a tenir set! Recordem al resposta de Jesús al temptador fa quinze dies: “No només de pa viu l’home”. “Si sabessis què vol donar-te Déu...”


No ens limitem només a demanar aigua, que tornarem a tenir set. Déu vol omplir el nostre esperit i no el nostre estómac. Si coneguessis el do de Déu... Aquest és el problema, no el coneixem! Potser enlloc de demanar aigua hem de començar per demanar set. Jesús té set i diu “dóna’m aigua”. Nosaltres tenim aigua i hauríem de dir: Dóna’m set. No tenir aigua és una pega, però no tenir set és pitjor.

diumenge, 16 de març de 2014

Lectures i homilia del diumenge 2n de Quaresma

Jesús ens pot demanar que siguem capaços de reconèixer la seva presència transfigurada al veure justament el mal que encara hi ha en el món.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 12,1-4a)
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.»
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,8b-10
Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 17,1-9)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
Homilia:
En aquest segon diumenge de Quaresma, com cada any, ens trobem amb l’evangeli anomenat de la Transfiguració. I com cada any és el mateix evangeli, podem pensar ja el sabem; pobres de nosaltres! No hi pot haver res que ens acostumi mai ni a escoltar l’Evangeli ni a celebrar la Quaresma.

Si pensem que cada any es va repetint vol dir que encara no hem avançat gaire, encara estem al mateix lloc. Quaresma és un camí. La Quaresma és un camí que no mira enrere sinó endavant. Un camí que porta a la Pasqua. I el que no arriba a la Pasqua... de què ha celebrat una Quaresma? I Pasqua cada any és una vida nova, que és el que en realitat necessitem.

Ara penso: quan Jesús ha estat transfigurat al Tabor o al Calvari? Si mirem en detall i analitzem cada un dels aspectes que es descriuen en el relat d’avui i en el de la Passió veurem que coincideixen, o divergeixen, moltes coses. Adoneu-vos dels paral·lelismes. El relat de la Transfiguració ens diu que el “rostre de Jesús era resplendent com el sol”, a la Passió ens dirà que de tan desfigurat repugnava de mirar la seva imatge. A la Transfiguració ens diu que “els seus vestits eren blancs com la llum”, a la Passió que Jesús fou despullat. A la Transfiguració que a banda i banda hi havia Moisès i Elias, la Llei i els profetes, tot l’Antic Testament, i a la creu diu que a banda i banda hi ha dos lladres i Ell és al mig, comptat també com un malfactor. A la Transfiguració Pere manifesta el desig d’estar sempre allà (“Que n’estem de bé aquí dalt”), a la Passió Pere no hi era i el va negar tres vegades, deia que no el coneixia. A la Transfiguració una veu del cel va dir “Aquest és el meu fill”, a la Passió es posa de manifest el silenci de Déu (“Pare, per què m’heu abandonat?”).

Com podeu veure el paral·lelisme existeix, però el sentit de cada relat és el contrari. Això ens pot ajudar a entendre que el misteri de la redempció està fet de passió, mort i resurrecció. Dit d’una altra manera: no hi ha glòria sense passió. La passió i la mort no tenen sentit. Sant Pau ens dirà: “Si som seguidors d’un crucificat som els més desgraciats de tots els homes”. Quan Jesús porta els tres deixebles a la muntanya els vol preparar per la cruesa de la creu; com si volgués dir: en una altra muntanya, a Jerusalem, em veureu, allà sí, transfigurat! Però no oblidem que en el seu rostre, a la creu, hi ha la llum de la glòria.

El Tabor, obra de Déu. El Calvari, obra nostra! Em veureu despullat... però no oblideu que jo us revestiré amb el Baptisme de la dignitat de fills de Déu. Em veureu posat entre malfactors... però no oblideu que jo sóc l’únic que mai ha pecat i que us allibera a vosaltres de tot pecat. Em negareu... però jo sempre us reconeixeré davant del Pare del cel. Em veure abandonat... però jo no us abandonaré mai. No oblideu que sóc el fill de Déu al Tabor i al Calvari, i el Pare s’ha complagut en mi al Tabor... i al Calvari.

Jesús ens pot demanar que siguem capaços de reconèixer la seva presència transfigurada al veure justament el mal que encara hi ha en el món. Tant de bo que avui ens fem capaços de tenir una mirada que va més enllà del que veuen els nostres ulls: la mirada de la fe. Una mirada que fa del nostre món alguna cosa més que un món de dolor, un món de pecat. Hi ha l’esperança d’una total transfiguració. Ell no ha vingut a enlluernar a ningú al Tabor, ha vingut per a que “tinguem vida i en tinguem a desdir”.


“Aquest és el meu fill”, ha dit el Pare i ha afegit, i ens ho repeteix avui: “Escolteu-lo”.