Nosaltres som llum... per Ell que és llum.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre de Samuel (1
Sa 16,1.6-7.10-13a)
|
En aquells dies, el Senyor digué a
Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el
betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà,
va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.»
Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada
de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val;
l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va
fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li
digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda
cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el
ramat.» Samuel li digué: «Aneu a bascar-lo. No ens posarem a taula que no
sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls
bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que
és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus
germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.
|
Lectura de la carta de sant Pau als
cristians d’Efes (Ef 5,8-14)
|
Germans, en altre temps vosaltres
éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són
de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de
justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i
no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca;
més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins
de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja
que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen:
«Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist
t’il·luminarà.»
|
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
(Jn 9,1-41)
|
En aquell temps, Jesús veié tot
passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va
pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà:
«Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en
ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent
les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre
sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.» [Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»] Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» [Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»] Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà. [Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»] |
Homilia:
Com que
l’evangeli és llarg l’homilia ha de ser curta, perquè l’homilia és paraula meva
i val molt menys, evidentment, que el que és Paraula de Déu, l’Evangeli.
Acabem de
llegir el segon dels temes baptismals d’aquesta Quaresma. Diumenge passat el
tema de l’aigua, amb la samaritana; avui la llum, amb la curació del cec;
diumenge que ve la vida nova amb la resurrecció de Llàtzer. Tres elements
baptismals: l’aigua, la vida i la llum.
“Jo sóc a
llum del món. El qui em segueix té la llum de la vida”.
Hi ha dues
maneres de viure a les fosques. Ens priva veure tant la ceguesa com l’enlluernament.
Dues foscors que ens priven de veure-hi ben clar. I el grup dels cecs sempre és
menys nombrós que el grup dels enlluernats.
Els ulls de
la fe, per veure-hi clar, precisen un miracle. I no sé que és pitjor: no poder
veure o no voler veure!
La nit de
Pasqua, en mig de la foscor d’aquella nit, encendrem les nostres espelmes al
Ciri Pasqual. Tot un signe! Nosaltres som llum... per Ell que és llum.
La nostra fe es veurà il·luminada per la llum de la Pasqua.
Jesús
guareix el cec per fer-nos veure que la fe és la llum que il·lumina la nostra
vida, i que si no tenim fe, encara que hi veiem físicament, caminem a les
fosques; caminem o a les fosques o encegats.
El cec de
naixement hi va veure físicament, i interiorment també quan el reconeix i l’adora.
En canvi els fariseus i els altres jueus, malgrat veure el miracle de la
curació del cec de naixement, no hi veuen clar; han vist i no han cregut.
Demanem
obrir-nos plenament a aquell que és la llum del món, que ens obri els ulls del
cor per poder conèixer en aquesta Pasqua que ja s’acosta qui és el veritable
Messies.
Que la seva
victòria sobre la mort il·lumini tota la nostra vida.
Senyor, feu
que hi vegi, també demanem nosaltres aquesta Pasqua.