diumenge, 12 de febrer del 2012

Homilia del diumenge 6 de durant l’any

Doncs que quedi ben clar:
que ningú pot quedar exclòs en nom de Jesús
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)
Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Homilia:
Els fets, per tant també els miracles de Jesús, van més enllà del fet en sí o del miracle pel miracle. Jesús no ha vingut a aquest món a fer miracles. Per tant miracles i fets de Jesús tenen un to profund. Confirmen, més enllà de les paraules, el seu missatge salvador. Ell mateix ho dirà: “Si no em creieu pel què dic, creieu-me pel què faig”. Amb el perill, això sí, de ser tractat de pecador només perquè tracta amb pecadors.

I aquest és el cas del leprós de l’evangeli d’avui. No hem de veure només el miracle; no és qüestió d’aplaudir el miracle, sinó d’aprendre’n la lliçó.

Tampoc l’Església, si vol seguir el camí marcat per Jesús, no ha de tenir mai por de ser marginada perquè acull marginats; ha de ser fidel al missatge de Jesús que els acollia; en canvi no pot ser, a vegades, una societat que els margina. No podem excloure cap impur perquè Jesús no els excloïa; no és allò de la poma podrida, fora! que no podreixi les altres!; senzillament perquè les persones no som pomes.

És tan inhumanament humana la manera de reaccionar que tenim a vegades. Enlloc de veure que cura el leprós, alguns només veuen que l’ha tocat (cosa que la Llei prohibia). Jesús, saltant-se totes les normes, tots els prejudicis, totes les lleis que obliguen a mantenir-se a distància del leprós... Jesús posa en pràctica la Misericòrdia. Ell és, sobretot, expressió de l’amor de Déu, no a les lleis dels homes; no és Déu que exclou, sinó els homes; no és Déu que margina, sinó nosaltres. Doncs que quedi ben clar: que ningú pot quedar exclòs en nom de Jesús. Ni que això comporti, i a vegades ho comporta, el perill de ser mal vist. Per tant el més gran de l’evangeli d’avui no és si cura o no cura el leprós, sinó és simplement si el toca!.

Fer com Jesús vol dir no escandalitzar-nos de cap impur, no excloure ningú del nostre acolliment. Per a Jesús, més important que la norma, és la persona. Al cor de Déu hi cap tothom. I algú pensarà: I els pecadors, també? Doncs sí, perquè hi cabem tu i jo!. “El leprós -deia la norma- viurà aïllat de tothom i anirà cridant sempre: Impur! Impur!”. Sempre hi haurà a la societat persones que faran nosa, persones que hi sobren.

El món de la fam, que avui el tenim molt present, només es pot eliminar donant de menjar. I cada vegada hi ha més indiferència davant del tercer món. A mesura que augmenta la riquesa del primer món es podria esperar que augmentés, també, l’ajut per al tercer món, i el que ha augmentat és la indiferència, com si el món de la fam fos tant normal com els que mengen cada dia.

L’actitud de Jesús respecte dels marginats del seu temps remet, de manera especialment interpel·ladora, la nostra societat d’avui, la societat del ben estar, que per estar continua aixecant barreres de separació (Tu aquí, i jo allà. Tu no ets del meus). Barreres que, si volem fer com Jesús, hem de traspassar. És que les persones de la fam, amb mirada d’Evangeli, diem que són els nostres germans. Ho són o no ho són?.

I avui, com cada diumenge, com tantes i tantes vegades, direm tan tranquil·lament “el nostre pa de cada dia doneu-nos el dia d’avui...”. No és just!... vull dir és injust demanar el pa de cada dia si no volem compartir el nostre pa amb aquells que no en tenen.

Jesús té compassió del leprós. Que la compassió de Jesús pel leprós se’ns encomani a nosaltres per a la nostra aportació avui al món de la fam. Altrament, en quin Déu creiem?.