Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pentecosta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pentecosta. Mostrar tots els missatges
diumenge, 24 de maig del 2026
diumenge, 8 de juny del 2025
diumenge, 19 de maig del 2024
diumenge, 5 de juny del 2022
diumenge, 23 de maig del 2021
diumenge, 31 de maig del 2020
dissabte, 30 de maig del 2020
diumenge, 9 de juny del 2019
diumenge, 20 de maig del 2018
diumenge, 4 de juny del 2017
diumenge, 15 de maig del 2016
Lectures i homilia de la festivitat de la Pentecosta.
Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació.
L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
|
||
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta
es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del
cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es
trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es
distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de
l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com
l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos
provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí
aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia
parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són
galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres
els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i
elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al
Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia,
tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha
cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de
Déu en les nostres pròpies llengües.»
|
||
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)
|
||
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el
Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos,
però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis
però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però
tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les
manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè
el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que
tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres,
jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per
formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix
Esperit.
|
||
|
Homilia:
La litúrgia de la festa de la Pentecosta ens parla, és clar, de l’Esperit
Sant; però només ho pot fer amb imatges. Només les imatges poden fer entendre
alguna cosa del que és l’Esperit de Déu.
La imatge més comuna és la del vent. Que hi és, certament el notem, però
no el veiem. Aire i vent són elements imprescindibles per altra part per a la
vida humana, com ho és l’Esperit. L’Esperit és l’alè de Déu sobre nosaltres. I
també la imatge del foc: “L’Esperit vingué sobre els apòstols en forma –diu– de
llengües de foc”. El foc símbol de força. L’Esperit és llum, en oposició a
l’esperit del mal que és la foscor. Aquesta llum ens dóna la força
transformadora que ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa anunciar
l’Evangeli amb la nostra manera de viure.
La Pasqua de l’Esperit Sant, la festa del naixement de l’Església. “Tots
quedaran plens de l’Esperit Sant”. El color vermell de la litúrgia vol
expressar aquesta força. Pentecosta: 50 dies després de la Pasqua.
Els apòstols, aplegats en un mateix lloc, però encara indecisos i
temorosos, tots reben l’Esperit Sant; i es veuen amb cor de proclamar tot allò
que han vist, tot allò que han viscut. “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo
també us envio a vosaltres”. Tots nosaltres som enviats, tots hem rebuts uns
dons que són per donar. Quin goig poder dir amb el salmista “Beneeix el Senyor,
ànima meva; que en són de grans les teves obres”. Ho diu molt bé sant Pau: “Els
dons són diversos, però l’Esperit és un de sol”.
Corint era una ciutat grega amb una riquesa de dons extraordinària.
Nosaltres també, com aquells cristians de Corint, ens deixem emportar per un
esperit, a vegades, que no és l’esperit de Déu. No agraïm gaire el do de la
diversitat. L’Esperit Sant és el do de la diversitat en la unitat. Els dons de
l’Esperit Sant són diversos però l’Esperit és un de sol. I a vegades la
diversitat crea divisió. L’Esperit Sant és esperit d’amor i fa possible la
unitat en aquesta diversitat. No ens estimem perquè som iguals, ens estimem
perquè ens mou un Esperit. Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots. A
tots ens enriqueixen.
“Què ens diu l’Esperit Sant? –pregunta el papa Francesc– Déu estima, Déu
t’estima, Déu vol el teu bé. Deixem-li que ens parli al cor i en digui això:
Déu és amor i ens estima de veritat”. Això ja ho sabem però cal que ens ho diem
sovint.
Tots nosaltres som enviats també. Rebem els dons per donar-los. Quin goig
saber que “Déu és amb nosaltres; Beneeix el Senyor ànima meva; Senyor Déu meu,
que en sou de gran; Que en són de variades les vostres obres”; i entre elles hi
som nosaltres, amb defectes, certament, però també amb qualitats.
Nosaltres també, com aquella comunitat de Corint, ens deixem endur per
altres déus però som conscients que el que ens mou és l’Esperit Sant.
Potser no agraïm
gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de
cultes, de llengües... que són obra de la creació. L’esperit d’amor fa possible
la unitat en la diversitat.
La Pentecosta és l’últim dia de la Pasqua. El ciri pasqual que ha
presidit les nostres celebracions serà apagat. Ara amb el do de l’Esperit tenim
una altra llum. Amb la Pasqua de l’Esperit comença una nova vida, un nou jorn.
Quin goig, quina alegria saber que Déu és amb nosaltres: “Jo estaré amb
vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Això ja ho sabem, només cal que ho
visquem; sobretot quan no totes ens ponen, quan no tot ens ve de cara.
Tant si totes les coses ens agraden com si no ens agraden, l’Esperit del Senyor
és amb nosaltres!
diumenge, 24 de maig del 2015
Lectures i homilia del diumenge de Pentecosta
És Déu qui actua a través de les nostres celebracions.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels
Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la
diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de
sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i
omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes
llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots
quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos
llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem
jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè
cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si
deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de
nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts,
medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a
Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions
de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi
ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de
Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta
de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot
confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons
que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són
diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els
miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de
nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de
tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts
membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots
nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol
Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el
mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons
sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix
diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà
les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio
a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre
no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
D’aquesta
Pasqua d’avui, la Pasqua de la Pentecosta, en diem popularment la Pasqua
Granada. El poble té bon nas; està molt ben dit. Avui és la pasqua de l’Esperit
Sant, i l’Esperit Sant és el fruit madur de Jesús ressuscitat. Un fruit que té
molts gustos. Recordem-ho de quan anàvem al Catecisme. Els fruits de l’Esperit
són: amor, goig, pau, paciència, bondat, fidelitat, mansuetud, sobrietat.
Després de
la vinguda de l’Esperit Sant ja no cal esperar res més. Ho tenim tot. No calen
més aparicions de la Mare de Déu, no calen més miracles, no calen més coses
noves. La novetat sempre sorprèn i agrada però només és una novetat. Ara ja
està dit tot. Déu ja ho ha fet tot. Potser el que ens cal és mirar si nosaltres
sordegem una mica. Llavores és qüestió de mirar les nostres orelles.
El do de
l’Esperit no va ser un esdeveniment puntual, d’un moment, d’un dia, d’una sola
vegada. En cada celebració de l’Eucaristia diem: “Que el vostre esperit davalli
sobre aquest pa i aquest vi...” i es convertiran en el cos i en la sang del
Senyor. L’Esperit és el que dóna vida a tots els sagraments. Això ho sabem,
doncs això ho hem de viure. Això és la fe! No és qüestió de saber, és qüestió
de viure.
Pentecosta
és el començament d’un nou temps. És veritat que hi ha incertesa, que hi ha
dubtes, que hi ha foscor... Però el fruit és clar, madur. Ni que de vegades
sigui de nit a la vida, l’endemà sempre surt el sol.
L’oració de
la missa d’avui expressa molt bé el sentit d’aquesta festa: “Déu -diu-
santifica l’Església en mig de pobles i nacions”. Això ens fa adonar que és
Déu qui actua a través de les nostres celebracions. No és qüestió de si la
missa m’agrada o no m’agrada; de si l’església, l’edifici, és més bonic o menys
bonic... La cosa va més a fons: és Ell l’únic protagonista de la nostra
celebració. L’Esperit fa possible allò que sembla impossible, perquè parla
totes les llengües, i llavores el pot entendre tothom, tothom que vol; cadascú
en la seva pròpia llengua; ningú ha de renunciar a la seva pròpia identitat per
rebre l’Evangeli. L’Esperit no anul·la la diversitat, ben al contrari. Només
des de la pròpia identitat es pot rebre.
“Els dons
que rebem són diversos però l’Esperit és un de sol”. Sant Pau ens dirà: “El
Crist és com el cos humà, és un encara que tingui molts membres”.
La riquesa
de l’ensenyament de Jesús és inexhaurible. No és pas amb raonaments humans que
podrem arribar a conèixer a Déu; sinó amb el do de l’Esperit és com ho
entendrem tot. Sinó, pregunteu-ho als apòstols.
No caminem a
les palpentes, sinó a la llum de la fe. I és aquesta llum la que ens ajuda a
valorar totes les circumstàncies de la vida, tots els esdeveniments que hi ha
en el món. Ell és una nova llum. “Quan vindrà l’Esperit Sant us ho farà
entendre tot. Com el Pare m’ha enviat a mi -diu Jesús- jo també us envio ara a
vosaltres”. Som, doncs, enviats; enviats a proclamar i, sobre tot, a viure allò
que creiem.
L’Eucaristia
que aquí celebrem és obra del mateix Esperit i d’aquí traurem la força per
viure l’Evangeli. Viure’l i proclamar-lo vivint-lo. Si és així de la Pasqua de
Pentecostés en podrem, doncs, ben dir la Pasqua Granada, la Pasqua que dóna
fruit.
diumenge, 8 de juny del 2014
Ens ho deia fa ben poc el papa Francesc:
“La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”.
Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i viurem.”
Mn. A. Roquer
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
|
Durant la celebració de la diada de la
Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se
sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota
la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» |
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
|
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el
Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos,
però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis
però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però
tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les
manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
|
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles
eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà
al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
«Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre
no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
|
Homilia:
Avui, amb la festa de la Pentecosta, culminem la cinquantena pasqual.
Ens ho recorda el prefaci d’aquesta festa: “Per donar al misteri pasqual la
seva plenitud enviàreu avui l’Esperit Sant”.
No només recordem que l’Esperit vingué sobre aquella primera església,
els 11 apòstols, sinó que encara hi és avui. L’Esperit és present en tota la
vida de Jesús. És aquest Esperit que omple de vida el ventre virginal de Maria:
“L’Esperit Sant vindrà sobre teu”. I és l’Esperit que a les aigües del Jordà baixa cap
a Jesús en forma de colom. És l’Esperit que condueix Jesús al desert. I Joan,
al narrar la mort de Jesús en creu, dirà: “Inclinant el cap entregà l’Esperit”.
I tal dia com avui, al cenacle, com ens ha dit la primera lectura, “tots
quedaren plens de l’Esperit Sant”.
La pau, el goig, són els dons del Ressuscitat: “La meva pau us dono”.
Tenim encara aquells dons del Senyor, nosaltres que creiem en el Ressuscitat.
“Rep el signe del do de l’Esperit Sant” se’ns deia el dia de la Confirmació.
Així com Jesús és l’enviat del Pare, nosaltres ara som els enviats de
Jesucrist: “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo us envio a vosaltres. Als qui
perdoneu els pecats els quedaran perdonats”. L’esperit de Jesús és un esperit
de pau i de perdó. Nosaltres hem rebut el do de la pau, un do que el nostre món
li costa tant de trobar! Només l’Esperit arriba on nosaltres no som capaços
d’arribar; dóna la pau que nosaltres no som capaços de donar. I també dóna
aquella plenitud de vida que nosaltres, per molt que fem, no podem donar.
Una ventada fins i tot violenta omple la casa on estaven reunits... o recluïts
per por dels jueus, els apòstols. És una
imatge que es presenta al Llibre dels Fets dels Apòstols, unes llengües de foc
que fan que la bona nova de l’Evangeli ara pugui ser entesa per tots els homes
i dones de totes les llengües i de totes les èpoques. La versió inversa de
Babel. Babel és confusió, Pentecosta és unió. “Quan envieu el vostre alè,
renoveu la vida sobre la terra”.
El do de l’Esperit és en bé de tots com diu sant Pau. I en comptes de
ser com abans dels uns o dels altres, jueus o grecs, esclaus o lliures, tots
volem un sol cos perquè tots hem rebut un mateix esperit. Necessitem un nou alè
de vida per humanitzar el nostre món, per humanitzar el que en diem progrés.
Hem aprés a allargar el temps de vida humana, hem elevat el nivell de
benestar material; però si a la vegada no li donem un sentit a la vida, no li
donem un esperit nou, serem robots.
Els cristians podem fer moltes coses. I ens sentirem una mica estranys davant un món que no ens entén, ben cert. Però sabem què creiem, què esperem i perquè
estimem. I si no hi ha aquestes raons per viure, la vida ni que sigui plena de
coses, si és buida de sentit no és vida, és un armari.
Ens ho deia fa ben poc el
papa Francesc: “La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”.
Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i
viurem.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)