divendres, 25 de febrer del 2011

Missa de l’aparició. Missa de “Santa Maria, temple del Senyor”


El misteri del Déu fet home, que és veritat de fe, és el misteri de Déu en l’home, en tota persona humana.
Mn. Roquer.

Homilia:
El Temple (celebrem, com he dit, la missa motiva de “Santa Maria, temple del Senyor”) ... el temple és el lloc, és l’espai de la presència de Déu.

Per Jesucrist adquireix, aquest espai, un concepte nou. Recordem aquelles paraules de Jesús a la samaritana al pou de Jacob: “El lloc on s’ha d’adorar al Pare ja no és ni aquesta muntanya, ni Jerusalem; aquells qui adoren a Déu ho han de fer en esperit i en veritat”.

Podem ben dir no és qüestió, doncs, d’omplir el santuari de Misericòrdia cada 25 de mes, sinó d’omplir-lo nosaltres aquí, cada 25 de mes, d’entranyes de misericòrdia. Aquesta és la veritable devoció en esperit i en veritat. No és la nostra presència física la que omple el temple del Senyor, sinó un el nostre esperit.

Si l’Arca de l’Aliança, per contenir les Taules de la Llei (de la Llei antiga, de la Llei de Moisés) era un espai sagrat, molt més les entranyes de Maria seran un espai sagrat perquè han contingut Aquell qui porta la nova Llei, la Llei de l’amor: Jesucrist. Per això la podem anomenar, a Maria, Arca de la nova aliança. Però no pel fet material de portar en el seu sí el mateix Fill de Déu. Diu sant Agustí: De res hauria servit a Maria la seva maternitat material si no hagués concebut el Crist en el seu cor i després en el seu cos. I això sort que ho diu sant Agustí, sinó...!

Això que diem de Maria com a temple de Déu sant Pau ho amplia, ho fa extensiu a tot cristià, a tot batejat pel fet de ser batejat: “Tots vosaltres, diu, sou temple de Déu, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres. El temple de Déu sou vosaltres”.

El sentit ple de temple de Déu en Maria, el sentit ampliat som nosaltres per la fe i els sagraments; i, ampliant-ho encara més, ho és tota persona humana per ser fill de Déu, des del mateix moment que el Fill de Déu, etern, s’ha fet home em mig dels homes. Tota la humanitat ha adquirit un nou concepte: tota persona és portadora de la divinitat, tant si ho sap com si no ho sap. No depèn de saber-ho o no.

El misteri del Déu fet home, que és veritat de fe, és el misteri de Déu en l’home, en tota persona humana; per això la persona humana és sagrada, i qui trepitja, abusa o ultratja la persona ha de saber que ultratja, trepitja i abusa de Déu. Això també és de fe.

Que el respecte que ens mereix la imatge de Maria, com a imatge, sigui sempre el respecte que ens mereix tota persona com a imatge viva de Déu. Podem ser temple de Déu!, potser sí, algunes vegades brut, desendreçat, deixat... però no per això menys temple de Déu. I tot temple, per ser el què és, mereix sempre un respecte i una veneració.