diumenge, 9 de febrer del 2014

Lectures i homilia del diumenge 5 de durant l’any

El cristià pot aportar, sense fer gaire soroll,
molta cosa de gust d’Evangeli.
Si la sal la referim al testimoni donat per la Paraula, la llum la podem referir al testimoni donat per les obres.

Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10)
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,1-5)
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,13-16)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»
Homilia:
L’evangeli d’avui, ho acabem de sentir, ens ofereix dues imatges fàcils de comprendre perquè són molt casolanes: la sal i la llum.

Jesús no arriba al món pel camí de l’espectacularitat, sinó de la senzillesa i, potser, per això és difícil d’entendre. Vol que el seu missatge sigui entès per tothom, pels de més amunt i pels de més avall; i parla amb gust de poble. L’excelsa doctrina del Regne de Déu s’entén amb paraules conegudes, quotidianes, entranyables.

La sal i la llum, experiència de tots. Aquestes imatges ens parlen de realitats que fan canviar l’àmbit on apareixen. La sal dóna gust al menjar, i es nota! La llum fa fora la foscor, i és nota! Però hi ha també un advertiment molt seriós a l’evangeli, no hem de passar-lo per alt: la sal no pot perdre la salabror, i és absurd, per altra part, encendre un llum i amargar-lo sota la taula. “Vosaltres sou la sal. Vosaltres sou la llum”. I diu “sou”, no hauríeu de ser. I a vegades sembla que tinguem tots un règim alimentari sense sal o que el sol brilla 24 hores cada dia.

Com la sal dóna gust al menjar, Jesús vol que els seus siguem la sal que dóna gust a la vida. Gust de Déu... en totes les coses, fins a les més quotidianes. El cristià pot aportar, sense fer gaire soroll, molta cosa de gust d’Evangeli.

Si la sal la referim al testimoni donat per la Paraula, la llum la podem referir al testimoni donat per les obres. “La vostra llum ha de resplendir davant la gent i, en veure el que feu, glorifiquin el Pare del cel”. Alerta! No que us glorifiquin a vosaltres, sinó al Pare del cel. Tot el bé que fem es deriva, tot, d’una altra bondat: la de Déu. Fora encendre un llum i posar-ho sota la taula. Amb un polsim de sal el menjar canvia de gust. Sense l’Evangeli la vida té un altre gust, hi falta quelcom; molt simple, però molt necessari: un polsim de sal.

El nostre seguiment de l’Evangeli es pot malmetre si ens desviem del camí de les Benaurances. Jesús ho diu després de les Benaurances això. No podem suprimir aquest aspecte de l’Evangeli. Presents en el món, sí; però sense adaptar-nos als models d’aquest món. Som en el món, però no som com el món. Deixarem de ser sal o de ser llum; la sal no es pot salar. No podem amagar la nostra condició de seguidors de Jesús, deixaríem de ser llum. No podem limitar la nostra fe només amb la mitja horeta de cada diumenge, aquí; ni la podem limitar a l’interior d’aquest temple, on tots som sal, on tots som llum. El papa Francesc ens diu en la seva encíclica “llum de la fe”.

Avui podem pensar, al parlar de la fe, com una llum que avui, a l’època moderna, aquesta llum és cosa d’altres temps, de temps passats, i no serveix ja per als temps nous. Per l’home ja madur, satisfet amb els seus invents, el missatge de Jesús no és cosa del passat. L’Evangeli per a tothom que el llegeix o l’escolta, que el medita en pau, proposa que visquem com a germans i a través de gestos concrets, senzills, però pràctics. Si l’amor no sap trobar camins de solidaritat és la sal que no sala.

Avui tenim una oportunitat de demostrar-ho en aquesta col·lecta que fem per al món de la fam. No per als que els falta sal, per als que els falta menjar! La fraternitat, la solidaritat és més que una paraula bonica, no és un eslògan. És una llum que tothom que no es tapi els ulls la pot veure. I quan es camina a les fosques és d’agrair trobar algú que porta un llum.

El cristià viu la germanor no com una moda, sinó com una expressió de l’amor de Déu manifestat plenament en Jesucrist, mort a la creu. I celebrat aquí cada diumenge, en aquesta eucaristia, d’una manera conscient, joiosa i responsable.


La sal quan sala no perd res, la llum quan fa claror no perd res. Però sí que tots hi guanyem.