diumenge, 4 d’octubre del 2015

Lectures i homilia del diumenge 27 de durant l’any

No ens cansem de recordar que el projecte de Déu comença i acaba sempre amb l’amor.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
[La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]
Homilia:
Aquestes paraules de Jesús sobre el matrimoni i el divorci estan a la base de la posició que adopta l’Església sobre aquest tema. No cal dir que avui el matrimoni i el divorci són una qüestió viva i difícil a l’hora... a l’Església i a la societat. Podem dir que és un dels temes, potser el que més, que enfronta la sensibilitat de la gent i la posició moral de l’Església.

Els fariseus recorden a Jesús la legislació permissiva de Moisés. Jesús remet al principi. “Al principi Déu creà l’home i la dona”. Aquest és el principi i aquesta és la raó de la posició de Jesús i la pràctica de l’Església. Jesús no dóna una norma nova, remet al principi; és a dir, la manera de ser de l’home i la dona sortits de la ma de Déu.

No sé ben bé si Jesús defensa el matrimoni o bé defensa els drets de la dona, perquè qui podia demanar el divorci era el marit, la muller no!

No oblidem que allò que fan els fariseus no és buscar una solució; no busquen un camí. Allò que pretenen és fer caure Jesús. I la resposta no deixa de sorprendre: “Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”. Jesús, en la resposta que dóna als fariseus, només entén el divorci des de la mentalitat del cor dur dels mateixos fariseus. No oblidem que la llei de Moisés estava a favor del marit, deixant la dona infravalorada. El marit podia demanar el divorci; l’esposa, no.

Amb aquesta llei no avançarem gaire. La llei que ve a portar Jesús és la llei de l’amor. L’amor, en aquest cas, és mutu. El matrimoni esdevé, per l’amor, signe, sagrament de l’amor de Déu.

Aquest tema interessa també els deixebles i viem com ells li tornen a preguntar sobre la família i sobre el divorci. I encara sorprèn més la fermesa de Jesús quan insisteix més en la unitat del matrimoni. Aquet és el projecte de Déu. No és l’únic projecte de Déu que nosaltres hem aigualit. Malgrat la dificultat i els sofriments que travessen moltes parelles casades i abandonades injustament per l’altre, no podem deixar de perdre l’ideal de la fidelitat, de la comunió matrimonial, que és un gran tresor que cal defensar.

Hi ha situacions tan difícils que només Déu pot jutjar. Com a cristians convé estar sempre al costat dels qui més pateixen aquestes situacions. No ens cansem de recordar que el projecte de Déu comença i acaba sempre amb l’amor.

Com a punt final no hem de deixar indiferents aquelles últimes paraules de Jesús: “Deixeu venir els petits, no els exclogueu”. Ells són moltes vegades els que més pateixen les conseqüències de les separacions, del trencament de la família. I ells sense culpa.


Al sínode de la Família, celebrat a Roma, el missatge de l’amor incondicional ens l’ha recordat avui l’Església. Per això, nosaltres escoltem l’Evangeli, escoltem l’Evangeli de la misericòrdia, de l’acolliment, de la comprensió. No dèiem mai aquella veritat de Jesús d’estimar-nos sempre? L’amor no és un sentiment!