diumenge, 21 d’octubre del 2012

Homilia del diumenge 29 de durant l’any


Així la mort de Jesús apareix amb una nova dimensió, positiva i revolucionària. 
És l’acte suprem de poder perquè és l’acte suprem de servei.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,35-45)
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:)
«Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Homilia:
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús anuncia, per tercera vegada, la seva passió i mort que tindrà lloc a la ciutat. Els apòstols demostren que no han entès res!. Pels apòstols, l’afirmació de Jesús resulta no duríssima, sinó aberrant. “A vós, això no us pot passar”; que és dir això que us ha de passar a mi no m’interessa que passi. Amb tot, és la gran lliçó de la política que Jesús ha portat al món.

I entre el desconcert o la negació de la realitat, dos dels seus deixebles, Jaume i Joan, se li acosten per demanar-li un favor. Avui d’això se’n diu tràfic d’influències. “Que el dia que seureu en el vostre tron de glòria puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra”. Certament, no havien entès res! I no ens escandalitzem tan fàcilment d’aquests dos germans. La temptació, més o menys disfressada, potser d’ambició o del que sigui, és sempre present en tots. Per això els altres deu s’indignen contra els dos germans. Però Jesús s’afanya a dir: “No sabeu què demaneu”. No hi ha res més atrevit que la ignorància. L’audàcia no té límit i és com un vi que embriaga.

El profeta Isaïes adverteix als exiliats de Babilònia que l’alliberament de l’esclavitud no vindrà de la ma d’un guerrer amb el poder de les armes. Només podrà venir d’algú que sigui capaç de capgirar el cor dels homes. Per això presenta un servent, ell l’anomena així, i Jesús s’hi identifica, capaç de donar la pròpia vida i carregar damunt seu els pecats del poble. Això és el que farà Jesús!. Ni que aquest estil de procedir no agradi ni sigui entès. I aquí ens hi hem de posar tots.

No ho entenem simplement perquè potser no ens interessa entendre-ho. És tan fàcil creure que quan una veritat no ens ve de cara, deixa de ser veritat!. És tan fàcil, no els dos germans Jaume i Joan, no!, sinó també nosaltres que l’ambició ens ofusqui l’enteniment.

En el Regne de Déu el poder és capacitat de servir. Més que els que volen salvar el món, o els que regeixen les nacions. Vet aquí uns dels llocs en els quals Jesús parla de política. I deixa ben clar: “Entre vosaltres no ha de ser així. Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”. Heus ací el principi de tot bon governant, tant dins de l’Església com fora de l’Església. I això no és una falsa humilitat, sinó que és la realitat. I per a que ens en convencem: el Fill de l’home que ha vingut a donar la pròpia vida com a preu de rescat. Això no té volta de full. Així la mort de Jesús apareix amb una nova dimensió, positiva i revolucionària. La passió i mort de Jesús no és un acte de filantropia dolorista. És l’acte suprem de poder perquè és l’acte suprem de servei.

Bon tema de reflexió per a tots. També avui, aquest diumenge del Domund, quan recordem amb agraïment, més que no pas amb aplaudiments, que són molt fàcils, l’obra evangelitzadora dels nostres missioners i missioneres. Aquesta és la gran veritat dels que han posat la seva vida al servei del Regne de Déu. Els que han entès que Jesús no fa res per mantenir una clientela, ni per enlluernar ningú: “Qui vulgui venir amb mi que prengui la seva creu i m’acompanyi”. Aquells que volen la veritat encara que no els agradi. La veritat que no ens agrada només ens la diran aquells que ens estimen.