Resum missa 1-11-2025 (Tots Sants)

Resum missa 1-11-2024 (festivitat de Tots Sants)

Resum missa 1-11-2022 ("Tots Sants")

Resum missa 1-11-2021

Resum missa 1-11-2020 (Festivitat de Tots els Sants)

Vídeo resum de la missa del divendres 1-11-2019 (festivitat de Tots Sants)

Vídeo resum de la missa del dijous 1 de novembre de 2018

Video resum de la missa de la festivitat de Tots els Sants, 1-11-2017

Lectures i video-resum de la missa de la Festivitat de Tots els Sants

Mn. C. Saiz. 

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Lectures i homilia de la festivitat de Tots els Sants. Diumenge.

I la festa d’avui també ens recorda que som germans dels sants. És una festa que ens omple de goig. És el record d’aquella multitud “que ningú no hauria ni pogut comptar; gent de tota nacionalitat, de totes les races, de totes les llengües”. Han viscut segons l’Evangeli, i han aconseguit en Déu l’alegria veritable.

Mn. A. Roquer. 

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Homilia:

La festa d’avui és optimista. És una festa plena, com cap altra, d’esperança. L’Evangeli predicat per Jesús molta gent l’ha portat a la pràctica. Ens n’alegrem i en donem gràcies. L’Evangeli és possible! Senyal que l’amor de Déu actua en el cor de les persones.

I la festa d’avui també ens recorda que som germans dels sants. És una festa que ens omple de goig. És el record d’aquella multitud “que ningú no hauria ni pogut comptar; gent de tota nacionalitat, de totes les races, de totes les llengües”. Han viscut segons l’Evangeli, i han aconseguit en Déu l’alegria veritable.

El text de les Benaurances és un dels passatges més bells de l’Evangeli. Jesús proclama enhorabona els pobres en esperit, els nets de cor, els que posen pau, els que són misericordiosos; revela que els que troben Déu són els senzills. Al revés del nostre món.

Les Benaurances són un autoretrat de Jesús mateix. Ell és el pobre d’esperit, el senzill, el que porta la pau. Jesús respon a la pregunta que d’una manera o altra ens fem tots: Quina és la vida humana veritable? On és la felicitat veritable? Les benaurances ens ajuden a veure tot el que hi ha entre nosaltres i en la bondat; Déu els reconeix com a fills.

Avui, mirant al nostre entorn, tendim al desànim, al pessimisme. Però Jesús ens convida avui, també avui, a tenir una mirada plena de confiança. La vida plena, la vida amb sentit es pot trobar a l’Evangeli. Avui és un dia de contemplació admirada de l’obra de Déu escampada arreu del món i duta a terme no pas fàcilment, sinó amb molt d’esforç, per tants homes i dones que hi creuen de veritat.

Cada una de les Benaurances són expressió d’un camí cap a la santedat. Els pobres en l’esperit són sants; els humils són sants; els pacificadors són sants; els nets de cor són sants; i ho són els misericordiosos, i ho són els que ploren, i els que tenen fam i set de bondat. Han trobat el camí que porta Déu.

Les Benaurances és un dels fragments més bells de l’Evangeli i, a l’hora, més comprometedors. Els sants no han arribat a ser sants, així, senzillament. Hi han arribat a força d’esforç i d’imitar i creure en el missatge de Jesús, que no és fàcil.

Per això els difunts no ens fan cap por. Ens fan, en tot cas, una enveja. I a l’hora ens animem perquè ens diuen que l’Evangeli es pot dur a la pràctica; no és una utopia, no és irrealitzable.

“Feliços els qui tenen fam i set de ser justos... seran saciats”. Trobaran en Déu la plenitud d’aquella vida que el món no pot donar, per moltes promeses que faci.

El cel que Jesús revela no és un cel de pastorets, no és un felicitat pueril, infantil; ni és un premi pel nostre bon comportament. És generositat de Déu.

Avui és un dia de contemplació agraïda per l’obra de Déu escampada per tants recons del nostre món, perquè de sants n’hi ha! És un dia d’acció de gràcies. És un dia d’esperança davant de tantes experiències que ens fan tendir al pessimisme, al desànim.

Mirem més enllà d’on ens permet mirar la nostra vida i el nostre entorn. Més enllà de tanta tristor, que hi és, i ha una vida plena: la vida en Déu.

Lectures i homilia de la festivitat de Tots els Sants

Predicar i practicar les Benaurances són el món cap per avall. La festa d’avui és la festa de la gran esperança. “On sóc jo, diu Jesús, també hi sereu tots vosaltres”

Mn. A. Roquer

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Homilia:

L’Església celebra una festa, i festa grossa, en honor d’aquells que ja han arribat plenament a la santedat. Per tant, ells són els nostres models, i un model és per ser imitat.

Predicar i practicar les Benaurances són el món cap per avall. L’oració del dia ja ens ho ha marcat com a sentit d’aquesta festa, que té dos objectius. Per una banda celebrem els mèrits de tots els sants i per l’altra implorem la misericòrdia de Déu per mitjà d’aquells que són els nostres intercessors davant de Déu. Ells ens posen de manifest la santedat de Déu... perquè Déu és sant! Només Déu és sant. La santedat no és un do de Déu, és Déu mateix.

Quan proclamem l’Evangeli ho hauríem d’entendre no només de paraula sinó amb fets. Feliços aquells que ho han entès i que tot vivint en situacions adverses ells són benaurats.

Si ho mirem bé veurem que tots els enunciats que venen després de la paraula “feliços” no són situacions d’èxit, sinó de lluita, de limitació... però que van més enllà, hi ha una esperança. Els pobres posseeixen el Regne, els que estan de dol seran consolats, el que tenen fam de ser bones persones ho podran ser; tot i que ara el seu desig no sigui aquest, no s’hagi acomplert. La fe ens fa mirà sempre una mica més enllà, encara que ara visquin “en la gran tribulació”.

Tots Sants és, doncs, la festa de l’esperança. El testimoni dels sants ens encoratja a tots, dóna seguretat a la nostra esperança. Els sants són la imatge del fill de Déu pel qual fórem creats. El Pare veu en ells la imatge del seu fill. Ja s’ha acabat per a ells l’etapa de la fe, i també l’etapa de l’esperança; per a ells ha començat, i per sempre, l’etapa de l’amor!

Déu és font de benaurança. Ells ara diuen aquell amén, que moltes vegades no és fàcil de dir, tot i que el diem molt fàcilment, mentre són encara a la gran tribulació. Per a ells ni s’ha acabat la fe ni s’ha acabat l’esperança.

Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, força... Sembla talment que algú de l’Apocalipsi se li acaben els adjectius referint-se a la felicitat dels sants.

Però avui és també la nostra festa, la de tots aquells que som cridats a la santedat. La santedat no és una utopia, és real, és possible, i ells en són testimonis. Sant Joan ens ha dit avui a la seva carta que ara ja som fills de Déu, tot i que encara no s’ha manifestat com serem; tot i que ara hem de viure, encara, en la gran tribulació.

El benestar no és la benaurança. El benestar a vegades porta a la intranquil·litat, que de vegades és egoisme. La benaurança és l’empremta de Déu a la nostra vida, que ens porta a caminar, amb esforç certament, però també a l’hora amb seguretat. Els sants han hagut de passar la gran tribulació. Ja ens ho va dir Jesús: “En el món passareu tribulació, però tingueu confiança, jo he vençut el món”.

La festa d’avui és la festa de la gran esperança. “On sóc jo, diu Jesús, també hi sereu tots vosaltres”. Podem caminar, i caminar, ja ho sabem, cansa, i més si el camí és molt llarg, però com que sabem esperar, com que sabem on anem, caminem amb confiança. O sigui, podríem dir caminem amb una altra victòria.

Homilia de la Festivitat de Tots els Sants

El text de les Benaurances és un projecte de vida que només es creu quan es viu

Mn. A. Roquer

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Homilia:

Celebrem una festa amb un fort contingut i un fort arrelament popular. Una festa, potser fins i tot diria, més marcada pels morts que no pas pels que viuen en Déu per sempre, els Sants. És una festa engolida per la festa de demà, dia dels Difunts. Ho marca, ben segur, que avui sigui diu festiu i demà no ho sigui. Una festa que, des de la realitat humana, del mort, la trobo molt ben centrada en aquest temps de la tardor; però, em penso que des de l’esperança cristiana, fora millor posar-la a la primavera, paral·lela amb la Pasqua.

Encara que tots els que avui som aquí hi som per motius de fe i d’esperança en un més enllà no podem oblidar, certament, que l’ambient social ens influeix i ens marca. Però vigilem... que l’esperança no se’ns quedi curta d’un cap. Cal donar a la festa d’avui el to optimista que té, el to esperançat i encoratjador; no retallem les ales que no podrem volar.

Déu ens crida a ser feliços i a ser sants. El que troba Déu ha trobat el camí de la felicitat perquè té una porta oberta, justament aquella porta que tots tenim por de trobar tancada. Jesús, amb la seva mort, ha vençut la nostra mort, com ens diu sant Pau.

I “una gran multitud...”, com heu sentit a la primera lectura, que ningú no podia ni comptar, gent de totes les edats, de totes les races, de totes les llengües; aquells que anomenem, i són!, germans nostres que ens han passat al davant... aquests són per a nosaltres un estímul i un exemple (com direm en el prefaci).

Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som!” diu sant Pau. El camí de la santedat comença per aquí, quan algú es reconeix com estimat per Déu; l’acceptació d’aquesta realitat és d’un optimisme que neix en nosaltres i ens porta cap a l’alegria. Per això avui, els ornaments, són de color blanc. Si podem afirmar, i ho podem afirmar amb tota certesa, que tots som cridats a ser sants, també podem afirmar igualment que som cridats a ser feliços.

Ens ho recorda, i ho escoltem amb joia a l’evangeli d’avui. Podem llegir les Benaurances com un relat escrit per aquell que la va viure plenament, Jesús. Jesús és el primer; i qui millor les va viure; doncs ell, com ningú, les podria proclamar, sabia de què parlava, quan les deia expressava amb veu alta allò que tenia al cor i allò que vivia en la profunditat de la seva relació amb Déu Pare. Per això les situacions negatives (estar de dol, plorar, ser perseguit...) no enfonsa la persona que creu, ni es desespera, perquè sap que Déu també per a això té un remei, hi ha una esperança, i això és el que ens fa caminar; hi ha una esperança!. I això ens ajuda a superar els entrebancs, les dificultats, que hi són, perquè Déu ens obre uns nous i impensables horitzons.

Ara, de moment, tots nosaltres formem part d’aquella multitud que “ningú no podia ni comptar”, aquella multitud que venen de la gran tribulació, amb palmes a les mans, que porten el vestit blanc de la festa, tots aquells que venen del gran moment de la tribulació.

El text de les Benaurances no és una lectura bonica per llegir, ni per aprendre de memòria com si fos el catecisme. És un projecte de vida que només es creu quan es viu. És una filosofia de la vida que només és capaç de proclamar-la el que creu, espera i estima Déu. I això només els sants ho saben. Tots els sants ho saben, perquè ells han fet l’experiència i són feliços.