diumenge, 3 d’agost del 2014

Lectures i homilia de diumenge 18 de durant l’any

 La vida plena només de Déu la podem esperar
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,1-3)
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.
»Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39)
Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
Homilia:
Els diumenges passats hem escoltat diferents paràboles de l’evangeli de Mateu, i els propers diumenges seran els seguidors de Jesús que ocuparan la nostra atenció per la lectura de l’Evangeli. Avui La multiplicació dels pans i dels peixos.

El relat de la multiplicació dels pans i peixos té un rerefons que ens fa pensar en l’Antic Testament. Jesús és el nou Moisés. L’ambientació del passatge ens recorda Moisés que alimenta el poble amb el manà en el desert, i l’Evangeli ens diu: “Jesús se n’anà a un lloc despoblat”. I la terminologia emprada per Mateu té un clar context eucarístic; Mateu diu “que es feia tard”; l’Últim Sopar diu “fou al capvespre”. “Jesús prengué els pans, digué la benedicció, els partí i els donava”; són les mateixes paraules que trobem en el Darrer Sopar a l’instituir l’Eucaristia, el nou aliment. La multiplicació del pans és, doncs, una referència ben clara a l’Eucaristia. I a aquest miracle se li ha donat un sentit plenament eucarístic. Això ens ha de portar a valorar encara més el sagrament de l’Eucaristia.

En el miracle es destaca també la implicació dels deixebles. Jesús els diu que donin menjar ells mateixos. L’Església continua avui aquesta missió que Jesús li ha confiat. Jesús dóna menjar a la gent a través dels seus deixebles. Com fem nosaltres aquí cada diumenge.

Avui el profeta Isaïes ens ha dit a tots nosaltres: “Veniu a l’aigua tots els que esteu assedegats”. La salvació és un do gratuït de Déu. No oblidem la paraula gratuït. La salvació no ens la guanyen, se’ns regala! La moneda per comprar aquesta salvació és justament la nostra pobresa. I aquí neix la nostra necessitat i la nostra confiança. El pobre ha d’esperar sempre dels altres. La vida plena només de Déu la podem esperar... que és la vida de veritat.

Déu és l'única font de vida, i així ens ho ha dit la primera lectura: “Per què perdeu el temps i els diners comprant un menjar que no alimenta?”. Malgrat que amb els nostres diners moltes vegades comprem allò que ens fa gràcia, ens fa il·lusió... però no ens satisfà del tot; hem de tornar a comprar.

La intenció del leccionari d’avui, el fer-nos llegir aquest text d’Isaïes, és doble. Per una part vol dir-nos que Jesús convida els seus al banquet de l’Eucaristia on mengem aquell pa que dóna la vida veritable perquè és Ell mateix. El pa de l’Eucaristia és el que alimenta de veritat, el menjar que satisfà de veritat totes les nostres ganes de viure perquè és un aliment que dóna la vida eterna.

I aquest do de la vida eterna només el podem esperar d’aquell que la té i que la pot donar: Jesús. La salvació és un do gratuït de Déu, no es compra ni es guanya. La salvació, la vida de veritat, només Déu la dóna perquè només Déu la té.


L’evangelista destaca la implicació dels deixebles per obrar el miracle. La gent aporta el que té, 5 pans i 2 peixos. La fe no és gratuïta. La vida que porta Jesús no és gratuïta, demana la nostra col·laboració, per petita que sigui. Quan nosaltres aportem el que podem, el que tenim, Jesús ja aporta el que té, perquè només Ell pot donar la vida eterna. La vida eterna és sempre un do de Déu, però no és gratuïta; demana sempre la nostra aportació. Quan donem el que tenim, Déu dóna el que té, i sempre dóna més que nosaltres!