diumenge, 29 de desembre del 2013

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família

Avui es continua necessitant el caliu, el suport, la capacitat de perdó de la família; un model que no caduca, fonamentat en la confiança, el respecte i l’amor.
Les famílies que hagin patit el desarrelament, moments de crisi, i fins ruptures o separacions poden renéixer a una nova vida si s’obren al Déu que, amb nosaltres, celebrem per Nadal
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,2-6.12-14)
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,13-15.19-23)
Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.» Es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill.»
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»
Homilia:
Dins de la vuitada de Nadal, com cada any, avui també posem la mirada en aquella família de Natzaret. El misteri de l’encarnació del fill de Déu que es fa home comença en una família de poble. I no ho oblidem... segons la versió de Natanael, d’un poble de mala mort: Natzaret. Jesús naixerà, creixerà, viurà... la major part de la seva vida en aquesta població i formant part d’aquella família.

Una família que avui se’ns és proposada com un model, un model a imitar. Cosa que jo sempre he trobat una mica fora de lloc, i que em perdonin tots tres: Josep, Maria i Jesús. Perquè la de Natzaret és una família irrepetible, és una família única.

Quan les enquestes pregunten als joves quines coses són les que valoren, en general diuen la família. Avui es continua necessitant el caliu, el suport, la capacitat de perdó de la família; un model que no caduca, fonamentat en la confiança, el respecte i l’amor.

Per tant, tot i que avui es diu que la família està en crisi, crec que el que està en crisi són les relacions personals a la família i fora de la família. I, és clar, aquesta crisi afecta molt directament la institució familiar. Quan la família està feta de persones en situació de crisi, la família, evident, està en crisi! Doncs allò que cal revisar primer potser no és la institució de la família, sinó les persones que en formem part.

Voleu família amb més dificultats que la de Natzaret? L’esposa, a punt de tenir un fill, s’ha de desplaçar a tres dies de camí (i sabeu quin camí?) fins a Betlem perquè ha de néixer l’infant. Déu n’hi do! El lloc del naixement no serà pas l’hostal del poble, no tenien lloc a l’hostal; un estable. Déu n’hi do! I llavors el rei Herodes, sort que els avisa algú, vol matar el nen; han de fugir cap a Egipte. Déu n’hi do! Voleu una família amb més entrebancs? Amb més dificultats?

Doncs potser sí que més que revisar la institució familiar cal que ens revisem nosaltres personalment amb les nostres maneres de fer i de viure, d’estimar i de perdonar. Si la família està formada de persones, i aquestes persones estan en crisi, certament, la família està en crisi!

Convé avui evitar una exaltació idealitzada de la família. No somiem truites. Una família ideal no existeix. Ni en la de Natzaret ni en cap. Tampoc ells podien lligar els gossos amb llonganisses. L’Evangeli ens vol fer veure que l’única regla que ha de regir la vida familiar és la docilitat a la Paraula de Déu. Per entendre tot això, amb totes les dificultats que comporta, hi ha alguna cosa amb la que sempre es pot superar: la fe. Superar les dificultats amb fe és possible. En aquest sentit ens encoratgen les paraules del papa Francesc quan diu: “Les famílies que hagin patit el desarrelament, moments de crisi, i fins ruptures o separacions poden renéixer a una nova vida si s’obren al Déu que, amb nosaltres, celebrem per Nadal”. Això lliga amb el que ens ha dit l’apòstol Pau a la segona lectura: “Tingueu els sentiments (diu) que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot (diu) l’amor que tot ho lliga i perfecciona”.

La família ideal, doncs, no és la que no té dificultats, sinó les que les supera totes.


Que a la fe hi trobem la força per dur-ho a terme i que la família de Natzaret ens sigui un exemple i ens doni la força que ens cal per poder estimar. Que l’amor no és pas garantia, només quan totes ens ponen, d’estimació. La família de Natzaret ens és un exemple si posem l’amor per davant de tot. I això és possible. La família perfecta no és una utopia, però és un repte.