diumenge, 6 de gener del 2013

Homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor


“S’entornaren al seu país per un altre camí”:
La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
La Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se en nosaltres fins el seu retorn gloriós. Per això, germans, us anuncio amb goig que, així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la gran celebració de la Pasqua, la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma, que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el dia 13 de febrer, Dimecres de Cendra; i del 29 al 31 de març celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 31 de març serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el diumenge 19 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús ressuscitat a la seva Església. El 25 de setembre, que enguany serà dimecres, celebrarem la solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia. Cada diumenge ens anirem reunint aquí per celebrar l’eucaristia i commemorar la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes; i la dels nostres germans els sants i santes que ens acompanyen en el camí. Tots els dies són sants i bons per als que estan en gràcia de Déu. I ja, al final de l’any, l’1 de desembre, iniciarem un nou any litúrgic per començar la preparació del nou Nadal del Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i la glòria pels segles dels segles. 
Homilia:
Jo ho sabem tots però no serà endebades que ho recordem una vegada més: avui celebrem l’Epifania! I epifania vol dir manifestació, i, més concretament, manifestació per tot arreu (epi): Manifestació de Déu a tots els homes!

Perquè, què celebrem en aquests dies?... Sinó que el naixement de Jesús és la definitiva manifestació de Déu que al fer-se home s’ha fet més entenedor que mai... si volem. “Déu havia parlat abans, i moltes vegades pels profetes, però ara ens ha parlat en la persona del seu Fill” ens dirà sant Joan.

I aquesta manifestació no pot quedar tancada de cap manera per les fronteres d’un poble de les promeses, Israel. Ni ens pot quedar com una mena de fet llunyà en el temps (en aquell temps...), com si fos conte. Quan Déu es fa conèixer ho fa d’una manera entenedora, en un home com nosaltres, i d’una manera universal. Déu sempre va més enllà, sinó no fora Déu, del temps i de l’espai.

I és Epifania, també, el Baptisme que celebrarem diumenge que ve, amb aquella manifestació ben clara: “Aquest és el meu Fill”. I és Epifania també el primer miracle a Canà quan Jesús manifesta que actua a través de la força de Déu amb el miracle.

Sant Pau ens ha dit que per una revelació ha conegut el misteri de Déu. Déu és de tots. No només d’uns quants privilegiats, d’uns selectes, o d’un poble. La salvació o és per a tots o no és salvació. Aquesta revelació va convertir Pau en l’apòstol del pagans, tot i ser jueu. Això convé que ho sapiguem perquè som molt fàcils a restringir, a particularitzar, a apropiar-nos personalment de certs privilegis i del do de Déu.

La inquietud de recerca dels Mags, ser capaços de posar-se en camí, no escandalitzar-se de trobar un infant ajagut en una menjadora en un país que no és el seu... Bona lliçó! Ells són savis en l’astrologia, però perquè som primaris, ja ho sabem, i el sentiment sempre el tenim a flor de pell, el gran misteri que estem celebrant; amagat des dels segles... i que s’ha de descobrir. Ells, els Mags, són capaços, tot i ser mags, de reconèixer en la petitesa d’un infant el Déu que es manifesta. Són capaços de posar-se en camí, de preguntar on és l’infant (que en aquell temps no existia el GPS), de no sentir-se decebuts al veure que aquell famós rei que busquen és un pobre infant ajagut a la palla d’una menjadora en un poble de mala mort que es diu Betlem. Déu per manifestar-se no necessita espectacle!.

També nosaltres hem d’aprendre a llegir els signes (“Hem vist la seva estrella”), posar-nos en camí. Ells volien conèixer, volien trobar. La curiositat pot ser el primer principi del coneixement. Superem les incerteses, els dubtes, la capacitat de superar tots els dubtes.

I finalment, i molt important, diu “s’entornaren al seu país per un altre camí”. La fe sempre fa canviar de camí, fa buscar altres camins. El que ha trobat la Llum ha trobat un altre camí!

Sempre es pot donar, per altra part, aquest contrast: els Mags volen veure l’Infant. I hi ha d’altres que també s’interessen: “Feu-m’ho saber”. Jesús sempre, des de Betlem, no deixarà indiferent ningú, a ningú que si apropi de veritat, per un motiu o per un altre. Per a uns, els Mags, diu “va ser causa d’una gran alegria”; per altres, per a Herodes, va ser causa d’una gran por.

Germans, cada Eucaristia és una nova manifestació de Déu per mitjà de la petitesa d’uns signes, ben casolans, ben tendres: un infant o un tros de pa. Fins que arribarem a la possessió plena del misteri del qual en som participants.

Allò que ha valorat l’Infant no és or, encens o mirra, sinó la nostra fe: Tornar per un altre camí per descobrir la glòria de Déu!