Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinitat. Mostrar tots els missatges
diumenge, 31 de maig del 2026
diumenge, 15 de juny del 2025
diumenge, 26 de maig del 2024
diumenge, 4 de juny del 2023
diumenge, 12 de juny del 2022
diumenge, 30 de maig del 2021
diumenge, 7 de juny del 2020
diumenge, 16 de juny del 2019
diumenge, 27 de maig del 2018
diumenge, 11 de juny del 2017
diumenge, 22 de maig del 2016
Lectures i homilia de la festivitat de la Santíssima Trinitat
Perquè l’amor, quan és amor, sempre es transmet.
Només quan serem testimonis d’amor, serem testimonis del Déu que és amor.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)
|
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de
començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha
fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la
terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on
brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes,
abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els
llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del
cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà,
quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa
els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit,
feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència,
jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)
|
Germans, ara que ja som justos, com a creients
que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per
ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més:
fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les
proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de
Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú,
després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una
càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel
seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em
donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és
meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep d’allò que és meu.»
|
Homilia:
Diumenge
passat acabàvem ja el temps pasqual amb la festa de Pentecostès. Però el temps
ordinari, el temps de Durant l’Any, el reprendrem diumenge que ve després de
celebrar avui la festa de la Trinitat. Dues festes que són com un ressò de la
Pasqua.
Avui, en
aquest diumenge, confessem la Trinitat de Déu. De fet la confessem sempre que
en cada celebració diem: “Glòria al Pare, glòria al Fill, glòria a l’Esperit
Sant”. A l’oració de la festa d’avui preguem a Déu Pare que, en enviar al món
el verb de Déu i l’Esperit Sant, ha revelat el seu misteri. Per altra part no
hem d’oblidar la quantitat de vegades que es fa present aquesta veritat en les
nostres celebracions.
Quan mirem
d’entendre el misteri de la Trinitat ben segur que ens ve a la memòria l’escena
de sant Agustí passejant per la platja i volent entendre el misteri de Déu. Llavors
s’adona que és tan difícil d’arribar al coneixement de qui és realment Déu com
el nen que, a prop del mar, a la platja, intenta omplir un sot que ha fet, amb
l’aigua que hi ha al mar. Efectivament, mirar de conèixer Déu amb tota la seva
immensitat, és tan impossible com voler posar tota l’aigua de l’oceà en el clot
que hem fet a la platja... o en el nostre pensament.
Sempre hem
volgut entendre el misteri de la Trinitat. Si és un misteri, no cal trencar-se
el cap, que per això és un misteri. El misteri de Déu és un misteri d’amor, no
és un misteri de matemàtiques. Ens pot ajudar el testimoni de sant Patrici, el
primer a introduir la fe cristiana a Irlanda. Tenia una forma molt original;
per fer-se entendre agafava un trèvol i ensenyava les tres fulles; encara avui
el trèvol és símbol d’Irlanda.
Qui ens
ajuda a entendre Déu, tal com ens recorda el pròleg de l’evangeli de Joan: “Nosaltres
no l’hem vist mai a Déu; ha estat el Fill qui ens l’ha revelat”.
A l’evangeli
que acabem de proclamar, Jesucrist ens recorda que encara té moltes coses per
dir. Ho celebràvem el diumenge passat. La seva revelació: sabem que Déu és
amor. I amor perquè va entregar el seu propi fill a la creu; amor perquè ha
enviat el seu mateix esperit per a que sigui el nostre guia. Sabem molt bé que
la nostra vida cristiana no acaba amb la celebració del diumenge; no acaba amb
allò de “Aneu-vos en pau”. Ben al contrari, la celebració és font de tota una
vida.
És per això
que avui celebrem la solemnitat de la Trinitat. Som portadors d’aquesta
relació íntima que existeix entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Tal com
hem sentit en la segona lectura, Déu, donant-nos l’Esperit, ha vessat en els
nostres cors el seu amor. Això és molt important! Fórem batejats en nom del
Pare, del Fill i de l’Esperit; per tant se’ns ha comunicat el mateix amor de
Déu a la nostra vida. I això és molt important. I aquest amor que hem rebut
l’hem de transmetre a les nostres vides, als nostres germans. Perquè l’amor,
quan és amor, sempre es transmet. No és només qüestió d’entendre; és
qüestió, doncs, de viure. Només quan serem testimonis d’amor, serem
testimonis del Déu que és amor.
Les paraules
poden convèncer més o menys, només els fets poden convèncer del tot. Només si
ens estimem podrem apropar-nos al Déu que és amor. Només quan ens estimarem
serem testimonis d’aquest Déu, el Déu que és amor.
diumenge, 31 de maig del 2015
Lectures i homilia de la festivitat de la Santíssima Trinitat
Només l’amor de Déu pot superar-ho tot!
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Deuteronomi. (Dt 4,32-34.39-40)
|
Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques
que t’han precedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; investiga
d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com
aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que
li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada, i hagi continuat amb vida;
si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un
poble que vivia en poder d’un altre, combatent contra l’opressor amb senyals
i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i
extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a
Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el
Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha
d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els
seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus
descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et
dóna per sempre.»
|
Lectura de
la carta de Sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,14-17)
|
Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit
de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit
d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que
ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l’Esperit s’uneix al
nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills,
també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per
arribar a ser glorificats amb ell.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)
|
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren
cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es
prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu
m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els
pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i
ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada
dia fins a la fi del món.»
|
Homilia:
Hem acabat
ja el temps pasqual, la Pentecosta; i abans de reprendre els Temps Ordinari de Durant
l’Any, el temps de color verd, tenim dues festes. Una avui, la Trinitat, i
diumenge que ve Corpus.
Avui no em
proposo pas fer una classe de Teologia amb el tema complicat que es titula De
Trinitate. Per altra part mai un misteri pot ser explicat; s’ha de veure
des de la foscor impenetrable; més aviat, diria, com una tímida llum que ens
insinua la presència i el per què del nostre Déu, perquè puguem conèixer qui és
Ell i també puguem conèixer qui som nosaltres.
La Bíblia
quan parla de la Trinitat de Déu ho sol fer en relació justament amb nosaltres.
Les lectures d’avui en són una mostra. Déu és déu d’un poble per ajudar-lo a
passar de l’esclavatge a la llibertat, una veritable obsessió del nostre Déu,
ajudar-lo a trobar el camí de la pau i de la felicitat. Aquest mateix Déu ens
ha donat el seu fill per a que visquem com a fills seus; lluny de la por, en
plena confiança, tal com ho va viure Jesús.
Tot això ens
ha de portar a saber-nos estimats, valorats, portadors d’una gran dignitat que
ningú no ens pot prendre ni ens pot negar. Aquesta és la nostra fe! Una fe que
la vivim superant els dubtes de cada dia, certament; i la vivim en la nostra
condició humana. Per tant fràgil,
limitada.
La fe és un
camí que no acabarem mai de recórrer. Però un camí que el fem en nom del Pare,
del Fill i de l’Esperit Sant. I això ja des del nostre baptisme, quan fórem
batejats, justament, en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Però sempre
tenim el cap allò de un sol Déu, tres persones... això és un misteri! El
misteri és un altre, creieu-me, el misteri és l’amor. L’amor de Déu és el que
no entendrem mai. Doncs, potser el misteri som nosaltres, tan necessitats
d’estimar i de ser estimats. Tan difícil d’entendre l’amor! I quan Déu se’ns
manifesta com amor diem: és un misteri.
Sant Pau
explica la nostra vocació com la crida a viure una relació filial amb aquest
Déu que és Pare, com a germans de Jesucrist, moguts tots per un mateix Esperit.
Estem lluny
de viure d’acord amb la vocació rebuda. L’important és posar-nos cada dia en
camí. Ell mateix ens dóna el coratge per caminar, vencent amb Ell les
dificultats, perquè Ell és amor, ja que hi ha dificultats que només amb amor es
poden superar.
Diguem
doncs, com tantes vegades hem dit cantant, “Que el vostre amor, Senyor, no ens
deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en Vós”. Sense oblidar mai aquella
expressió de Jesús als seus: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del
món”.
Si
l’Eucaristia que anem a celebrar és sempre una acció de gràcies, avui ho és
més. Donem gràcies a Déu per ser qui som. Perquè Ell vol que tota la humanitat,
tots nosaltres també, formem part de la seva família; i col·laborem amb el seu
projecte. Això no ens ho hem de deixar perdre mai, ni per dificultats i per
entrebancs.
Només l’amor de Déu pot superar tot!
diumenge, 15 de juny del 2014
Lectures i Homilia de la festa de la Santíssima Trinitat
Creure i donar glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant
és treballar per fer possible el seu projecte d’amor,
el seu regne, que és un regne d’amor, de vida i de pau.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de l’Èxode (Ex 34,4b-6.8-9)
|
En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i
pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava a les
mans les dues tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà
el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant
d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al
càstig, fidel en l’amor.» Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà amb el
front fins a terra, i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor,
vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou,
però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la
vostra heretat.»
|
Lectura de
la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 13,11-13)
|
Germans, estigueu contents, refermeu-vos,
animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà
amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda
tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 3,16-18)
|
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill
únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida
eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar
el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. |
Homilia:
Creiem en
un Déu que és trinitat. Així ho confessem en “el crec en un Déu...” cada
diumenge.
Distingim cadascuna de les tres persones: “Crec en un Déu, Pare
totpoderós; crec en un sol Senyor, Jesucrist; i crec en l’Esperit Sant, que és Senyor
i font de vida”. Així ho manifestem a la nostra celebració dominical. I en tota
celebració ho manifestem també repetidament: quan comencem la celebració “en
nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”; l’acabem beneint el poble en nom
de “Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant”.
Més enllà del què és la Trinitat de Déu en sí, les lectures d’avui ens
parlen d’un Déu proper, present en la nostra vida sobretot des del Baptisme ja
que forem batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit.
Si fem de la Trinitat només un misteri inabastable podem perdre de
vista la Trinitat com a realitat d’amor, que és el que ens interessa. És que
l’amor és un misteri també. El misteri de la Trinitat no l’hem de veure només
com un simple misteri especulatiu, entenedor només per tècnics i superdotats
intel·lectualment; l’hem de veure sobretot com el que realment és: un Déu
desbordant de vida i d’amor, i compartint aquesta vida i aquest amor amb tothom
que estima.
Moisés escolta el Senyor que s’autodefineix així: “Sóc el Senyor, Déu
compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. I sant Pau ens ha
parlat del Déu de l’amor i de la pau. I a l’evangeli hem escoltat: “Déu envià
el seu fill al món no per condemnar el món sinó per salvar-lo”.
I així queda ben clar que si Déu és amor salvador, només hi ha una
resposta: respondre a l’amor estimant. Donar glòria al Pare, al Fill i a
l’Esperit, és treballar per fer possible un amor més ferm en el nostre món.
Així, i només així, la Trinitat de Déu, lluny de quedar-se en una afirmació
freda de Teologia, una afirmació de pensament abstracte, inabastable, és
convertirà en una relació vital d’amor agraït.
Si un dia entenguéssim el misteri de la Trinitat, automàticament,
aquell dia deixaria de ser misteri. Que no acabem mai d’entendre el misteri de
la Trinitat? És normal: només Déu és Déu. Allò que sí que podem entendre és fins
on Déu ens ha estimat. I això quan ho entenem només té una resposta: la nostra
capacitat també d’estimar. “Estimeu-vos (diu Jesús al Darrer Sopar) com jo us
he estimat”.
Creure i donar glòria al Pare, i al
Fill i a l’Esperit Sant és treballar per fer possible el seu projecte d’amor,
el seu regne, que és un regne d’amor, de vida i de pau. I així, el misteri de la Trinitat
de Déu, lluny de quedar-se en una afirmació freda, abstracta, inabastable, es
transformarà en una manera de viure i d’entendre l’amor de Déu per tots
nosaltres.
No se’ns demana que entenguem el misteri. Se’ns demana que confessem la
nostra fe i la manifestem amb la nostra manera de viure.
Deixeu-me dir, com ens ha dit avui sant Pau: “La gràcia de Nostre
Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant siguin avui i
sempre amb tots vosaltres”. I dient això ja no cal dir res més, ja ho hem dit
tot. Ara el què cal és que no només ho diem, sinó que ho creguem i ho visquem. I
aquí sí que hem de dir: Amen, que així sigui!
diumenge, 26 de maig del 2013
Homilia de la Festa de la Santíssima Trinitat
Som fills de Déu. Que no en tenim prou! No sóc un sac d’ossos que es mou pel món. En Ell tinc el meu origen i el meu destí; sóc objecte del seu amor.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)
|
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de
començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha
fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la
terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on
brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes,
abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els
llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del
cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà,
quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa
els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit,
feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència,
jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)
|
Germans, ara que ja som justos, com a creients
que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per
ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més:
fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les
proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de
Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú,
després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una
càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel
seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em
donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és
meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us
anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»
|
Homilia:
La
celebració de l’Eucaristia comença sempre, ja ho sabem, “En el nom del Pare, i del
Fill i de l’Esperit Sant” i acaba amb la benedicció del Pare, del Fill i de
l’esperit Sant. I la pregària eucarística culmina solemnement amb aquesta aclamació:
“Per Ell (el Fill), vós Déu Pare, en la unitat de l’Esperit Sant”.
Avui és
fàcil recordar que aquesta assemblea dominical és convocada per Déu Pare per
fer memòria del seu Fill i sobre el pa demanerem que “hi davalli l’Esperit Sant
com la rosada”. I al Credo tornarem a dir “Crec en Déu, Pare i creador del cel
i de la terra. Crec en Jesucrist, fill unigènit de Déu. Crec en l’Esperit Sant
que és Senyor i dóna la vida”.
Ara no hem
demaneu que us demostri el misteri de l’únic Déu en tres persones. Allò que és
important no és investigar i trobar el desllorigador sobre com és Déu. Que
perquè és Déu sobrepassa sempre tot coneixement humà. Altrament no fora Déu.
Allò que cal
és descobrir què significa per a nosaltres creure en el Déu Pare que és
Trinitat. O sigui aprendre d’un Déu que és amor, aprendre del Fill que per amor
s’ha donat als homes, prendre consciència que l’Esperit encara avui ens mou i
ens vivifica perquè és l’esperit de Déu etern.
Allò que ens
interessa ja ho sabem: és una actitud filial, un amor fratern com a germans
fruit d’aquest mateix amor. I no hi ha més cera que la crema!
Ens
interessa conèixer ben bé qui és Déu, no per desfer nusos i lligams, per
aclarir dubtes; ens interessa sobretot per estimar-lo tal com és. No per tenir
més títols i doctorats en Teologia serem més bons cristians, amb perdó de tots
els il·lustres llicenciats i doctorats en la ciència teològica (que és molt
important).
Som fills de Déu. Que no en tenim prou!
“Crec en Déu Pare”. No sóc un sac d’ossos que es mou pel món. En Ell tinc el
meu origen i el meu destí; sóc objecte del seu amor. Déu m’estima com un pare... i més!
Per més que
tot això, avui, es cosa per a alguns superada (Déu els resulta incapaç
d’entendre; o els resulta quelcom oblidat; o pitjor, menyspreat), encara que
posi moltes coses en quarantena no puc deixar de reconèixer on és el motiu de
la meva esperança, el perquè de la meva vida.
Crec en
Jesucrist, sé que fou un home fora de sèrie. Però més: el fill de Déu. I en Ell
hi veig el rostre de Déu fet home. La seva paraula és la Paraula de Déu. Ell,
per ser fill de Déu, m’ha fet que Déu se’n faci proper i entenedor.
Crec en
l’Esperit Sant, present en mi des del Baptisme. Per ell sé que el misteri de
Déu, que a vegades ens assembla tan llunyà, el porto dintre. I a vegades faig
coses, no per com sóc, que sé com sóc, sinó perquè actua en mi la força de Déu.
Tot això, i
només això, és la Santíssima Trinitat. I em penso que, si és un misteri, no ho
és tant per ella mateixa. A vegades qui és el misteri son nosaltres que entre
el que creiem i el que fem ens resulta incomprensible.
Els humans som tan carallots, i en som moltes vegades;
però, mira... reunits aquí cada diumenge fem una tirada a la Santa Trinitat,
que és amor. No cal res més.
Sabem que el
cirerer té arrels perquè collim cireres. Només donarem fruit si estem arrelats
en el Déu de la vida i de l’amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)