dilluns, 26 de març del 2012

Homilia de la missa de l’aparició. L’encarnació del Senyor.

Ella és la mare que l’ha engendrat i és la mare que ens l’ha donat. Ella, una dona de Natzaret, ha obert de bat a bat, per a tothom, la porta de l’esperança.
Mn. A. Roquer
Homilia:
La festa que celebrem avui és, pròpiament parlant, una festa del Senyor, no de la Mare de Déu; tot i que, popularment, és anomenada la Mare de Déu de març.

Els títols més antics de la festa d’avui, parlo del segle VIè, són aquests: Anunciació del Senyor, Encarnació del Senyor, o també Concepció de Jesús, el Crist. Sembla, doncs, que s’escauria millor celebrar aquesta festa en vigílies de Nadal i no pràcticament a les portes ja de la Setmana Santa. I així ho van entendre les Esglésies d’Orient, tan marianes per altra part. Celebrar-la avui és només per raó de calendari, els occidentals som així de pràctics; falten avui, exactament, 9 mesos justos per a Nadal. Però tot i que cada any ens toca celebrar-ho en vigílies de la Setmana Santa, no és pas en el fons un contrasentit, té la seva motivació: aquell que a Natzaret pren carn humana en el sí de Maria, és el que com a home, home moridor, serà clavat a la creu. No és, doncs, cap contradicció celebrar avui l’Encarnació. La contradicció només és aparent. Avui celebrem l’inici del moment més àlgid del compliment de la voluntat del Pare que es culminarà amb la mort i amb la resurrecció de Jesús. La mort, obra humana; la resurrecció, obra de Déu.

En tota la vida de Jesús, Maria, la mare que l’ha engendrat, és la que té un paper molt important. Jo diria no només molt important... imprescindible!. Ella, com ningú, assumia la responsabilitat de ser mare del Fill de Déu, i ho farà d’una manera molt senzilla, molt humil, sense tocs de trompeta, no cal!. Quan les coses són importants per sí mateixes no cal anunciar-les a bombo i platerets. “Sóc l’esclava del meu Senyor, que es faci en mi segons el seu voler”.

I amb aquest sí s’inicia el camí de la Redempció. Un sí a Natzaret i un sí al peu de la creu. Ella sap que ha de donar el seu fill: el Fill de Déu que ha nascut de les seves entranyes no és per a ella, és per a tota la humanitat. Per tant, al peu de la creu, repetirà aquell sí de Natzaret. Ella és la mare que l’ha engendrat i és la mare que ens l’ha donat. Maria és, com a mare, la deixeble més fidel del Fill. La que com ningú ha acceptat la voluntat de Déu en la seva vida, a Natzaret i al Calvari. Hem d’aprendre de la seva fe, hem d’aprendre de la seva docilitat, i també de la seva implicació activa en la Salvació; per això Maria serà proclamada Co-Redemptora.

Una sola síl·laba, només dues lletres: , ha canviat tota la història de la humanitat. Tenim motius doncs, germans, per fer festa. Tenim motius per agrair el sí de Maria. Ella, una dona de Natzaret, ha obert de bat a bat, per a tothom, la porta de l’esperança.