diumenge, 25 de novembre del 2012

Homilia de la festivitat de Crist Rei

“Déu nat de Déu, diem nosaltres, llum resplendor de la llum, Déu veritable nascut del Déu veritable”
Mn. A. Roquer
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.
Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 18,33b-37)
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
Homilia:
La lectura evangèlica que acabem d’escoltar de la festa de Crist Rei és de l’evangelista Joan, quan ens narra el judici de Jesús davant de Pilat. L’objectiu de sant Joan no és altre que posar de relleu, per a que quedi ben clar, quina és la reialesa de Jesús, que es manifestarà plenament, i sense possibilitat d’equívocs, en la tragèdia justament de la mort i de la passió. Fins i tot en el rètol, irònic, que va escriure el governador romà ens diu quina és la seva condemna, i és aquesta: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.

Això ja ve de lluny. També el rei Herodes, quan neix l’infant a Betlem, té por d’aquest rei dels jueus que acaba de néixer com li han dit els mags vinguts de l’Orient, i fa matar tots els infants de Betlem pel que pugui ser, per assegurar el tret. A Herodes li fa por aquest rei dels jueus, a Pilat també!. Nosaltres al contrari: ho celebrem!. Què pot significar per a nosaltres que la seva reialesa no sigui d’aquest món?.

Amb tot i això, equivocant-nos, a vegades, l’hem vestit com si fos el rei Sol. I l’hauríem d’haver vestit amb capa vermella i amb corona d’espines; que és el que li toca.

No és d’aquest món perquè no segueix les normes dels regnes d’aquest món, segons les quals el que han nascut reis disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, ho diu Jesús mateix. El seu regne és de pau, de justícia, d’amor... com direm en el prefaci d’avui. Però Pilat no ho ha entès així. És tan fàcil quan una cosa no ens convé... fer el sord o fer-ne una burla o una ironia. En aquest cas rei amb una corona però d’espines; un ceptre però de canya.

Qui es podia imaginar que una ironia com la de Pilar fos una gran veritat?. De fet coronat i tot d’espines, Jesús és proclamat, burlescament, rei. Rei dels menyspreats, reis dels vençuts com dirà Joan Sales en la Incerta Gloria, però rei. Gràcies Pilat. És, potser, l´única cosa que et podem agrair. I no cal que te’n rentis les mans. No és el rei que tu et penses, però és rei, que és el que ens cal, que és el rei que nosaltres volem; ningú té un rei com nosaltres.

I en el moment que condemnem la veritat, ni que sigui en un judici, segons les normes d’aquest món, tota mentida és possible. Més encara, moltes mentides poden ser aplaudides i fins i tot reconegudes com a veritat. I som on som!.

Només pot ser testimoni aquell que ha vist o ha viscut allò que afirma. En el llenguatge de l’evangeli de Joan, Déu és la veritat i ara Jesús es declara testimoni (en grec, testimoni vol dir màrtir; mai tan ben dit!) d’aquesta veritat. “Déu nat de Déu, diem nosaltres, llum resplendor de la llum, Déu veritable nascut del Déu veritable”. Això ho creiem.

I aquí s’acaba el judici de Pilat, però aquí comença el judici de Jesús. El món serà jutjat per un Déu fet home que nosaltres, tan amants de la veritat, hem penjat d’una creu creguts que teníem la veritat. La veritat segons si es mira com a Jesús o segons si es mira com a Pilat, que és una altra cosa. Per rei, Pilar entén una cosa, Jesús n’entén una altra. És l’antítesi el que diu un o l’altre.

“Els que són de la veritat, diu Jesús, escolten la meva veu”. Ja sé perquè Pilat no vol escoltar Jesús!. Què li ha d’ensenyar aquest pobre fuster de Natzaret? Què li ha d’ensenyar aquest fracassat?. El governador que imparteix justícia vol saber una cosa: “Que has fet?” I sant Pau ens ho dirà ben clar a la seva carta justament als Hebreus, als jueus. Dirà: “M’ha estimat i s’ha entregat a la mort per mi”. Això és tot. Què és poc?. Ho sento, senyor governador, però sempre serà veritat que no hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que s’estimen. Si això no és la veritat, també nosaltres com Pilat, encara ens continuem fent la mateixa pregunta: Doncs que és la veritat?.bleeritblaendor de la llum, llr aplaudides i ser reconegudes com a veritat. I som on som!. NomD       fffbl