“Déu
nat de Déu, diem nosaltres, llum resplendor de la llum, Déu veritable nascut
del Déu veritable”
Mn. A. Roquer
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)
|
Tot mirant aquella visió
de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home,
s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la
sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li
faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva
reialesa no decaurà.
|
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)
|
Jesucrist és el
testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis
de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén. Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers. |
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn
18,33b-37)
|
En aquell temps, Pilat
digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això
que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué
Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots
els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús
respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món,
els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que
la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets
rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un
testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots
els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
|
Homilia:
La lectura evangèlica que acabem d’escoltar de
la festa de Crist Rei és de l’evangelista Joan, quan ens narra el judici de
Jesús davant de Pilat. L’objectiu de sant Joan no és altre que posar de relleu,
per a que quedi ben clar, quina és la reialesa de Jesús, que es manifestarà
plenament, i sense possibilitat d’equívocs, en la tragèdia justament de la mort
i de la passió. Fins i tot en el rètol, irònic, que va escriure el governador
romà ens diu quina és la seva condemna, i és aquesta: “Jesús de Natzaret, rei
dels jueus”.
Això ja ve de lluny. També el rei Herodes,
quan neix l’infant a Betlem, té por d’aquest rei dels jueus que acaba de néixer
com li han dit els mags vinguts de l’Orient, i fa matar tots els infants de
Betlem pel que pugui ser, per assegurar el tret. A Herodes li fa por aquest rei
dels jueus, a Pilat també!. Nosaltres al contrari: ho celebrem!. Què pot
significar per a nosaltres que la seva reialesa no sigui d’aquest món?.
Amb tot i això, equivocant-nos, a vegades,
l’hem vestit com si fos el rei Sol. I l’hauríem d’haver vestit amb capa
vermella i amb corona d’espines; que és el que li toca.
No és d’aquest món perquè no segueix les
normes dels regnes d’aquest món, segons les quals el que han nascut reis
disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, ho diu Jesús mateix. El seu
regne és de pau, de justícia, d’amor... com direm en el prefaci d’avui. Però
Pilat no ho ha entès així. És tan fàcil quan una cosa no ens convé... fer el
sord o fer-ne una burla o una ironia. En aquest cas rei amb una corona però d’espines; un ceptre però
de canya.
Qui es podia imaginar que una ironia com la de
Pilar fos una gran veritat?. De fet coronat i tot d’espines, Jesús és proclamat,
burlescament, rei. Rei dels menyspreats, reis dels vençuts com dirà Joan Sales
en la Incerta Gloria, però rei. Gràcies Pilat. És, potser, l´única cosa
que et podem agrair. I no cal que te’n rentis les mans. No és el rei que tu et
penses, però és rei, que és el que ens cal, que és el rei que nosaltres volem;
ningú té un rei com nosaltres.
I en el moment que condemnem la veritat, ni
que sigui en un judici, segons les normes d’aquest món, tota mentida és
possible. Més encara, moltes mentides poden ser aplaudides i fins i tot
reconegudes com a veritat. I som on som!.
Només pot ser testimoni aquell que ha vist o
ha viscut allò que afirma. En el llenguatge de l’evangeli de Joan, Déu és la
veritat i ara Jesús es declara testimoni (en grec, testimoni vol dir màrtir;
mai tan ben dit!) d’aquesta veritat. “Déu
nat de Déu, diem nosaltres, llum resplendor de la llum, Déu veritable nascut
del Déu veritable”. Això ho creiem.
I aquí s’acaba el judici de Pilat, però aquí
comença el judici de Jesús. El món serà jutjat per un Déu fet home que
nosaltres, tan amants de la veritat, hem penjat d’una creu creguts que teníem
la veritat. La veritat segons si es mira com a Jesús o segons si es mira com a
Pilat, que és una altra cosa. Per rei, Pilar entén una cosa, Jesús n’entén una
altra. És l’antítesi el que diu un o l’altre.
“Els que són de la veritat, diu Jesús,
escolten la meva veu”. Ja sé perquè Pilat no vol escoltar Jesús!. Què li ha
d’ensenyar aquest pobre fuster de Natzaret? Què li ha d’ensenyar aquest
fracassat?. El governador que imparteix justícia vol saber una cosa: “Que has
fet?” I sant Pau ens ho dirà ben clar a la seva carta justament als Hebreus,
als jueus. Dirà: “M’ha estimat i s’ha entregat a la mort per mi”. Això és tot.
Què és poc?. Ho sento, senyor governador, però sempre serà veritat que no hi ha
amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que s’estimen. Si això no és
la veritat, també nosaltres com Pilat, encara ens continuem fent la mateixa
pregunta: Doncs que és la veritat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada