L’amor és una experiència de gratuïtat,
que és quan l’amor és de veritat.
És quan entenem l’amor com a gratuïtat
que estem en el camí de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14)
|
Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs
el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits
en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a
tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç
de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem
practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç
de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem
practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les
tens als llavis, les tens al cor.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20)
|
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat
abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant
les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons,
sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha
destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a
ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37)
|
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar
Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir
l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei?
Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el
cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima
els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i
viuràs.»
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.» |
Homilia:
Una paràbola
ben coneguda per tots. Eh que sí? Jesucrist capgira la situació i passa de ser
l’interrogat a ser l’interrogador.
Avui som
nosaltres els que, segurament sense cap mala intenció, però potser buscant de
justificar-nos, acabem també interpel·lats per la paràbola: Qui va veure
l’altre que hem d’estimar?
Fàcilment
quedem justificats, tenim arguments per a tot! Amb allò de: No podem atendre
tantes necessitats, ens sobrepassen. Jo tinc molts compromisos, tinc molta
feina, no tinc temps. O bé: Jo no ho sabria fer.
De manera
molt intencionada, Jesús primer posa dos homes practicants que passen de llarg.
Jesús, segur que tenen aquells dos, pensa, raons de pes... segons la seva manera
de pensar. Però fan que el ferit es quedi allà. En canvi un samarità, un home
de fe (pels jueus dubtosa) se’n compadeix. I aquí comença la història que
capgira tots els plantejaments. Estimar no és només a l’abast dels qui tenen
temps, dels que no sabem què fer. Capficats per moltes coses, no tenen cap ruc
per transportar el ferit, sinó aquell que fa el que sap que voldria que li
fessin a ell; es compadeix.
L’amor és una experiència de gratuïtat, que
és quan l’amor és de veritat. I realment és gratificant. És quan entenem l’amor com a gratuïtat que
estem en el camí de Déu. L’amor de Déu, i ho sabem, és gratuït; no ens el
mereixem pas! Aquesta és la novetat de l’Evangeli: estimar sense recompensa! I
a més a més, donant propina: Quan torni ja t’ho pagaré tot!
Primera
pregunta: “Què he de fer per tenir la vida eterna?”. Bona pregunta. La fa un
expert en la Llei que pregunta el que ja sap. Per això Jesús li demana que
respongui ell mateix: “Què hi ha escrit en la Llei que ja saps?”. I el lletrat
cita el text fonamental de la Llei. Jesús el lloa amablement... però li diu que
també falta una cosa: posar-la en pràctica.
Segona
pregunta: “Qui són els altres?”. Deixa entendre que hi ha persones que poden
ser considerades com a proïsme i d’altres no. Ahir i avui, més enllà del poder,
més enllà del diner, hi ha la gratuïtat. I pobres de nosaltres que no fos així.
I si eliminem la gratuïtat ens deshumanitzem. Si eliminem l’altre, el poder i
el diner, no!
Passa el
sacerdot, passa el levita, oficiants del temple de Jerusalem... i passen de
llarg; tenen altra feina, tenen altres ocupacions, ja omplen i tranquil·litzen
la seva consciència com a servidors del Temple. Passa un samarità, un impur, un
enemic del poble jueu declarat, i s’apiada del mal-ferit i en té misericòrdia.
La paràbola és tan clara que de tant és complicada.
La compassió
avui no té bona premsa. És cosa de gent pusil·lànime. Avui es fomenta la
competitivitat. Estem en una societat desenvolupada. La competitivitat
engendra persones fortes, valentes. La compassió, persones dèbils. Només estan
cridats a sobreviure els forts, els astuts, els competitius. Aquí no tenim lloc
per a la compassió, no tenim temps. Els triomfadors no estem per misericòrdies.
Tan necessària com és avui la compassió i la misericòrdia en aquest nostre món!
Aquest, en tot cas, fora el procés evolutiu de Darwin, però no el camí de l’Evangeli.
