diumenge, 14 d’agost del 2011

Homilia del diumenge 20 de durant l’any



La dona cananea, agenollada als peus de Jesús que, al menys, esdevingui per a nosaltres una crida a recuperar el sentit de la fe senzilla, de la fe profunda.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 56,1,6-7)
Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,13-15.29-32)
Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d’haver estat ells exclosos n’ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s’incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l’han desobeït, Déu s’ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d’ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 15,21-28)
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.
Homilia:
Un evangeli ben bonic aquest de la dona cananea!. Un evangeli ben estrany aquest de la dona cananea!. En un llenguatge modern, o sigui amb un argot d’avui, en podríem dir un evangeli trencador.

Ens apareix una imatge de Jesús inusual. El desconeixem. Queda fora dels nostres esquemes, o dels que ens hem fabricat. És una manera estranya de fer: un Jesús que fa el sord a una pobra mare que demana, trasbalsada, la salut de la seva filla. Jesús no només fa el sord, com si sentís ploure, sinó que respon amb paraules ofensives (“Pobra dona. No estaria bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossos”).

Que és estrany que sant Mateu no hagués passat per alt aquest fragment de l’Evangeli!, que per altra part no sembla que sigui tan transcendental. Quin interès té en deixar-ne constància? Perquè, per altra part, mirant-ho des de la nostra perspectiva, Jesús no queda massa ben parat; motiu més per passar-lo una mica de llarg.

Pels nous cristians vinguts del judaisme, els de Mateu, no era clara l’entrada que els pagans formessin part de la comunitat cristiana. La dona cananea, Marc afegeix que era una dona pagana. Per tant tenia vetada l’entrada a la comunitat dels salvats: no podia rebre la benedicció de Déu, en aquest cas la curació de la seva filla. Jesús la rebutja, o al menys així ho sembla, però acaba lloant la seva fe.

La intenció de Mateu sembla que sigui un intent per posar més de manifest el rebuig inicial i la lloança de fe del final. La dona, enlloc de sentir-se ofesa per les paraules de Jesús, aprofita l’ofensa i reacciona fent servir la mateixa argumentació: “també els gossos mengen les molles de pa que cauen de la taula dels fills”. Chapeau!. Perdó, vull dir: “Dona, quina fe que tens!”. Una fe que les contrarietats no fan claudicar ni fan enrere. I avui, ho hem de reconèixer, més aviat anem una mica prims de fe. Conclusió: La fe també pot arribar als que no són jueus. Això, avui, ho tenim molt clar; en temps de Mateu no ho era tant.

Potser allò que pretenia Jesús, cosa que només podem suposar, era posar a prova la fe d’aquella dona cananea, és un examen. Si supera la prova li donarem bona nota: “Dona, quina fe que tens!”. Nota màxima!. Que temptador resulta avui mesurar la grandesa de les persones pels èxits. Tota la vida se’ns ha convertit una mica en una Operación Triunfo, condicionats per una cultura que només valora i pesa, amb bon pes, el rendiment material. Això ens incapacita per valorar a la persona dels petits detalls, de la generositat... Fora un greu error considerar grans creients, només!, aquells que s’esforcen per canviar la societat com un compromís social o polític. Bé, molt bé!, però i els creient de segona divisió?, que som la majoria. Quants homes i dones dels nostres pobles, de les nostres ciutats viuen una fe molt senzilla, sense fer-se notar mai per a res, però una fe profunda, una gran fe?. Avui l’elogi de la dona cananea va per ells: Quina fe que teniu!.

I l’agraïment també per a Mateu... per no haver sabotejat aquest fragment de l’Evangeli.

La pregària dels fidels que fem a cada celebració eucarística demana una fe prou confiada per creure que allò que demanem ho podem obtenir per la generositat de Déu. Quan preguem a Déu no ho fem per a que ens estimi més; som nosaltres que, quan preguem, ens deixem transformar pel seu amor.

La dona cananea, agenollada als peus de Jesús que, al menys, esdevingui per a nosaltres una crida a recuperar el sentit de la fe senzilla, de la fe profunda. Sempre quedaran molles de pa sota la taula... i a vegades, quan hi ha molta gana, només queden molles de pa!.