diumenge, 28 de setembre del 2014

Lectures i homilia del diumenge 26 de durant l’any

“Veig el bé que hauria de fer i en canvi faig el mal que sé que no hauria de fer”.
La paraula Amén significa un sí a tot allò que hem escoltat o tot allò que acabem de pregar.
Mn. A. Roquer
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 18,25-28)
El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,1-11)
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.]
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,28-32)
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.»
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»
Homilia:
Avui acabem d’escoltar la segona de les tres paràboles de la vinya recollides a l’evangeli de Mateu, que és l’evangelista que llegim enguany. Jesús, si us hi heu fixat, comença amb una pregunta... i directa: “Què us en sembla?”. Això vol dir que les paràboles demanen una resposta.

Si centrem aquesta paràbola en el seu context, quan va ser pronunciada, entendrem més coses. Jesús acaba d’expulsar els mercaders del Temple, ha maleït aquella figuera perquè no dóna fruit, les autoritats han demanat a Jesús amb quin dret diu i fa això. Ens trobem per tant en un context de forta tensió. Jesús respon amb tres petites paràboles. El fil conductor de totes tres és la vinya, símbol del poble d’Israel, del poble de Déu. La Passió és a prop, Jesús sap que serà rebutjat per la gent del seu poble. Així podem ben dir que la mort de Jesús dóna un tomb a tota la història de la humanitat.

Un cop Jesús ha acabat de narrar la paràbola de l’home que envia els seus dos fills a la vinya, fa una pregunta: “Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?”. Per respondre correctament no cal ser molt intel·ligent, el mateix relat ja deixa ben clara quina ha de ser la resposta; no hi ha volta de full: el que hi va anar. No es tracta, doncs, només de saber triar entre el bé i el mal, sinó el que cal és fer el bé i no el mal. “No són els que diuen Senyor, Senyor els que entraran al regne del cel, sinó els que fan la voluntat del meu Pare”. No són els que diuen Pare Nostre, sinó els que el tenen realment com a pare. Pobre de l’autosuficient amb la seva fe.

I ara ve el tro final, com la traca de la festa major: “els publicans i les dones de mala vida (per dir-ho amb una paraula més fina) us passaran al davant cap el regne de Déu”. Això és molt gruixut! Això no ho diu un rector que està enfadat, no! Això és l’Evangeli, i aquí radica la dificultat amb la qual ens enfrontem a la nostra vida cristiana cada dia. Sant Pau ens ho acaba de dir amb aquesta cèlebre frase: “Veig el bé que hauria de fer i en canvi faig el mal que sé que no hauria de fer”. La fe no és només està d’acord amb l’Evangeli, no és una adhesió a allò que ens han dit, és encara menys un aplaudiment a allò que ha dit Jesús. Hi ha una paraula a les celebracions cristianes que no s’ha traduït. És la paraula Amén, que significa un sí a tot allò que hem escoltat o tot allò que acabem de pregar.

Ara entenem que l’Evangeli mostri els més grans pecadors més a prop del Regne, perquè  no són lloats perquè són pecadors sinó perquè reconeixen el pecat, perquè han cregut.

Sant Pau ens ha donat la clau per entendre el camí: “Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist”. La fe no pot ser una pàtina a la nostra vida, ha de ser una altra vida; una pàtina de fe cristiana no ens farà més bons cristians. No és una capa de fe cristiana allò hem de tenir. I ens ho han dit ben clar avui; i ho sabem de tota la vida.


Moles vegades, diu la dita, que de bones intencions (això sí bones intencions) però l’infern n’està ple!