Resum missa 28-12-2025 (Festa de la Sgda. Família)

Resum missa 29-12-2024 (festa de la Sgda. Família)

Resum missa 31-12-2023 (festivitat de la Sgda. Família)

Resum missa 26-12-2021 (festa de la Sagrada Família)

Resum missa 27-12-2020

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família.

Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres.

Mn. A. Roquer. 

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Homilia:

Per Nadal ben segur que és quan es parla més i es viu la vida familiar. Per això no resulta estrany que la litúrgia aprofiti aquesta avinentesa per celebrar avui la festa de la Sagrada Família. Una festa instituïda pel papa Lleó XIII. Una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és la família.

No cal fer evident que avui la família es troba davant de situacions noves, diverses i a vegades conflictives. Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres. La família és escola d’estimació i de gratuïtat. No exempta de dificultats, ben cert, com tota relació humana.

Els evangelis, de manera sorprenent, sols contenen aquesta història de la família en l’evangeli que hem escoltat. La pietat popular aportarà altres narracions; ingènues potser fins i tot, a propòsit de Jesús, amb els ocells fets de fang i després posats a volar; i altres. Però allò que és sorprenent és que als 12 anys el nen es quedi al Temple escoltant els mestres de la Llei, amb la sorpresa, evidentment, i l’ensurt dels seus pares. Després no tindrà cap recança a tornar a Natzaret per créixer i avançar en enteniment, en gràcia, i guanyar-se el favor de tots.

Avui ens podem emmirallar en la família de Natzaret, sense afegir-hi escenes idíl·liques o mirades d’estranys, infantils, com si no fos com un miracle la bona relació de la vida familiar.

De tots els diferents aspectes que podríem assenyalar en relació amb la vida familiar, hem de destacar el valor que té com escola de la millor pedagogia. La millor pedagogia és la de l’exemple. I els fills reben moltes influències positives, i també a vegades negatives, del seu entorn. Però el poder d’influència de la família és decisiu. D’altra part, la gran assignatura de la gratuïtat no s’aprèn en cap altre lloc millor que en la vida familiar.

Però convé que ens preguntem Com van avui les nostres famílies? Què donem? Què hi portem? Què hi trobem? Són sempre escola de generositat i de perdó? Ens podem emmirallar amb la família de Natzaret? Sí, però sense afegir-hi elements idíl·lics i bucòlics.

Fou una família amb problemes, com les nostres. No van trobar lloc a l’hostal, Déu n’hi do! Herodes busca el nen per matar-lo, Déu n’hi do! De problemes en té tota família. La Sagrada Família també. El que cal és trobar el camí per superar-los, no pas eliminar-los que és impossible. Jesús, Maria i Josep són una família no pas sense problemes, però sí una família amb prou valentia per superar-los tots.

Els problemes avui potser no són familiars, potser són personals. I qui rep els cops dels problemes personals és la família. Abans d’intentar resoldre els problemes familiars potser hem de mirar de resoldre els problemes personals que són la causa dels altres.

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tinguis pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor. Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.» Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.] I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Homilia:

Som dins de l’octava de Nadal i encara ressona el cant dels àngels que anuncien els naixement de Jesús. I si en el misteri de Nadal ens extasiem davant l’Infant, avui fem un pas més i contemplem tota la família de Natzaret. Una bona ocasió per projectar la llum de l’Evangeli sobre les nostres pròpies famílies. I amb tot, la de Natzaret és una família irrepetible: Josep és anomenat el Just; Maria, la mare, és immaculada; i el fill... el mateix fill de Déu fet home.

Fins ara l’evangeli de Lluc ens ha proposat motius d’alegria i comença a agafar un altre to una mica diferent. Tampoc a la família de Natzaret tot són flors i violes, no lligaven els gossos amb llonganisses. Però sí que hi havia una cosa que els feia superar tots els entrebancs: la confiança en Déu.

Més enllà de tots els interrogants que avui s’obren a la institució familiar, també s’obren escletxes de llum que ajuden a aquest misteri de comunió, que tot i ser molt diferent de la penúria de Natzaret, són també un misteri d’amor, de comprensió, d’acceptació, de perdó.

Com Jesús és d’aquest món baixà amb ells a Natzaret i els era obedient; i com que és d’aquest món el nen creixia, era entenimentat i obedient. Davant de la família de Natzaret gosem adreçar al Pare una pregària insistent per a que les nostres famílies acullin amb joia el gran misteri de la tendresa, de l’amor i de la compressió que cantaren els àngels la nit de Betlem.

En el centre d’aquestes festes nosaltres cultivem el caliu familiar. Gosem dir que creiem en la família com un espai privilegiat per viure l’amor. I si ve en la societat actual emergeixen noves visions sobre el nucli familiar, no és menys cert que els llaços afectius entre els seus membres sempre consistiran una base ferma sobre la qual es pot construir el present i el futur, a nivell personal i a nivell social.

Cal que els cristians del nostre món occidental sentim en claredat que Déu no es desdirà mai del seu amor. Déu mai no abandonarà a aquells en qui ha arrelat sòlidament el seu amor. I és present sempre quan les situacions són favorables i quan les situacions són adverses.

Avui, doncs, davant de la família de Natzaret, gosem adreçar a Déu, el que tenim com a Pare, una súplica per a que les nostres famílies acullin joioses el misteri de tendresa que veiem en la família de Natzaret.

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.

La família de Natzaret és un exemple. Es pot estimar més enllà dels entrebancs i les dificultat. I per això ens son un exemple.

Homilia de la festivitat de la Sagrada Família

La família, com cap altra comunitat humana, és l’escola, sobretot, de l’amor!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Homilia:

En plenes celebracions nadalenques, on s’acostuma a parlar i a viure les realitats de la convivència familiar, ens trobem avui amb la festa de la Sagrada Família. Allò que resulta estrany és que no fos establerta, aquesta festa, fins l’any 1921 pel papa Benet XV.

Una bona oportunitat, sobretot, per fer una reflexió, seriosa, sobre aquesta petita, però bàsica, comunitat de vida... i d’amor: la família. Aquestes festes són un temps privilegiat per viure la fe en l’àmbit familiar. Tot hi ajuda, si ho sabem veure: el pessebre, les cançons, els retaules vivents, els pastorets, els pessebre vivents, etc. I avui són, sobretot, més aviat els avis els catequistes més adequats. Avui en l’ambient, fora de casa i de les parròquies, els referents religiosos no hi són, s’han perdut a mig camí.

No cal recordar que avui la família es troba davant de situacions noves, si voleu, diverses i a vegades conflictives. I, per tant, és difícil fer referència al tipus de família d’abans d’ahir. Però continua sent cert i vàlid que la família encara és l’àmbit privilegiat per unes relacions humanes viscudes amb llibertat, amb gratuïtat, i adequades, sobretot, per al fet religiós. La família, com cap altra comunitat humana, és l’escola, sobretot, de l’amor!. L’ambient familiar és ideal per viure intensament totes les experiències de la vida, totes les vivències de la fe. Avui aquest ideal de família té moltes ombres. Ho sabem tots.

La Sagrada Família és única i és irrepetible, només per raó dels membres que la formen. Només hi ha un sant Josep, només una Mare de Déu i només hi ha un Infant Jesús, i prou! Però sí que hi ha un punt de referència que és comú: l’amor! Vàlid ahir i avui. Una manera d’entendre l’amor que només es pot donar amb plenitud en l’àmbit familiar.

La imatge idíl·lica que se’ns ha donat de la Sagrada Família, que sembla que totes li ponguin, té les seves ombres. No és una família sense problemes. Tingueu present! Però és una família que amb amor, i amb fe, és capaç de superar tots els entrebancs i tots els problemes: no troben lloc a l’hostal, han de fugir a Egipte perquè el rei Herodes vol matar el nen, perden el nen a Jerusalem i el busquen durant tres dies, i quan és gran, el noi, abandona la família de Natzaret, no per refermar la seva independència familiar, sinó per seguir el seu camí i per ser fidel a la missió que el Pare li ha confiat. Una família, doncs, amb problemes.

També en la vida de família ens movem sempre tots entre la convivència i la distància, entre la compressió i la incomprensió. “Fill perquè t’has portat així amb nosaltres?”. Al veure l’escena del Retrobament a Jerusalem, Josep i Maria prenen consciència que aquell fill seu no és per a ells, i més quan la resposta és tan clara: “Jo m’he d’ocupar en les coses del meu Pare”. Més que sorpresos, Josep i Maria, aquí li tenen que arriar un clatellot que ben merescut el tenia, amb perdó. Comencen a veure, Josep i Maria, les coses d’una altra manera.

Una cosa és donar consells, molt fàcils, sobre la família, massa fàcils. I d’altra és viure’n l’experiència a fons. A vegades amb problemes, a vegades amb un drama familiar profund. Una família trencada, uns fills que no són tal com els pares havien projectat o havien volgut... Veiem com n’és de pràctic i d’alliçonador celebrar, passi el que passi, la festa de la Sagrada Família en ple Temps de Nadal.

El Senyor ens estima. I ens estima en les verdes i en les madures. I ens estima entre dificultats i entre coses que ens agraden i ens plauen.

Homilia Festivistat de la Sagrada Família

Fe i confiança van, diríem, de bracet en cada família cristiana que se sent beneïda i acompanyada per Déu.

Mn. Creu Saiz

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,2-6.12-14)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,13-15.19-23)

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.» Es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill.»
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Homilia:

Bé, germanes i germans, festa de la Sagrada Família, o festa de les Famílies, perquè el contingut de la celebració, el missatge de la Paraula que acabem d’escoltar, va dirigit a les  nostres famílies.

Un dels trets característics del nostre temps, diuen, és la por. No ho sé si els que som aquí tenim molta por, o no en tenim, però ens ho diuen. Està massa arrelada aquesta paraula por a la nostra vida. Por al futur incert, i els qui som jubilats a més a més ens congelen les jubilacions!... No ho sé si les economies resoldran aquests problemes que tenim a les famílies, també econòmics. Incert, bé, perquè tampoc sabem com evolucionarem físicament: la salut.  Por al present, tant complex!, perquè és complex el nostre present. Por als fracassos: els que sou pares, o teniu néts, dius no ho sé... perquè veig que la cosa no acaba de surar...; els meus, hi ha com a tivantors, no s’entenen, o de dir no s’han entès i han trencat... Por alguns, que encara esteu en edat de treball, a perdre el treball. Por a tirar endavant una família, amb el què representa.

Doncs mireu, Josep i Maria també van tenir por, no els hi va estalviar ningú, diríem que ni Déu els hi va estalviar que tinguessin por; però Déu si que amb el seu influx, a través de l’Esperit, doncs, va fer possible que aquella Família no es desanimés, i mira que la va passar, segons l’Evangeli, també difícil (deix la teva terra, el teu país, la teva llengua, els teus costums, i vés a un altre indret, a la terra d’Egipte). Coneixem realitats a la nostra societat de famílies que han hagut també de sortir del seu país, de la seva terra, deixant llengua, costums i membres de la seva família, per guanyar-se la vida aquí i surar. Conegueren, Josep i Maria, i experimentaren situacions adverses com les que vivim nosaltres. Son moltes les famílies que han de deixar de banda plans i projectes. Coneixem en carn pròpia, tots en coneixem!, les crisis familiars; en la família es reflecteixen tensions, frustracions, i la manca de sentit que viuen moltes persones; les veiem com a desorientades!, no hi ha un nord!. La família sofreix, per altra part, les sotragades d’una cultura que ha convertit en déu el consum, la imatge o el plaer immediat, i ha destituït els projectes a llarg termini. Quantes vegades, al despatx parroquial, assistint a les parelles que volen casar-se, intentes, també, posar una falca d’ajuda espiritual, i sobretot a dir a veure si tenen clar el nord, a on van. Per què us voleu casar?. Mira, perquè tothom es casa... No, tothom no es casa! (quan els plantejo aquesta decisió d’entrada). Ens estimem. També hi ha moltes persones que s’estimen i no es casen!, ¿per què us voleu casar per l’Església?. Clar, llavors es troben com a perplexes, i ¿què ens pregunta ara, si hem vingut expressament per...? Però doneu-me una raó! Home, perquè som cristians, mossèn! AH val!, aquesta raó ja em serveix. Perquè som cristians i volem fer les coses com Déu mana, i rebre la benedicció de Déu i poder dir comptem amb Déu! i que Déu també compti amb nosaltres. ¿Però ja ho sabeu que el compromís cristià, porta a això, a això i això...?. Bueno, mossèn, si les coses van bé... I dic ¿a què vol dir si van bé?, han d’anar bé, cadascun de vosaltres ha de posar tot i més per a que les coses, com dieu vosaltres, vagin bé; què estan apuntant?; estan apuntant a dir: mira si no ens entenem... creu i ratlla!. I això és el que estem vivint i experimentant la nostra societat!. No és fàcil edificar una família si no existeix un subjecte unificat, i un subjecte vol dir homes i dones que tinguin clar allà on volen anar, capaços, per tant, d’assumir el compromís, no a curt termini, sinó a llarg termini.

Un altre punt que us volia subratllar avui: el fet de la llar familiar. Cada família està cridada a edificar la llar en la qual créixer, desenvolupar-se, on ser feliços, i poder parar, aturar, els cops i resoldre els problemes, que vénen, a vegades, sense buscar-los, però vénen!. La llar és molt més que la casa, tenir-la ben consolidada, ben moblada, ben instrumentada...Això sí... però no és el més important!. La llar és el mitjà de vida, el lloc que configura les persones, l’espai de convivència transformadora, allò que ha dit sant Pau, aquestes virtuts, i per damunt de tot “l’amor que tot ho lliga i perfecciona”. L’única llar possible per a una família és  l’amor i la fidelitat; les sensacions, les afeccions, els bens... no garanteixen un projecte de família. L’amor autèntic és l’únic lloc on es pot consolidar un projecte de vida en comú, gratuït, solidari i a llarg termini. I això, tots, allà on es fa l’experiència, fins i tot diríem de la petita societat (el pare, la mare, els avis, els fills...), tots se senten membres d’aquella comunitat, i no va un per aquí i l’altre per allà; hi ha un projecte comú, un projecte de valors i un projecte educador.

I tot mirant la vida de moltes famílies, descobrim que la confiança és un tret fonamental!. Confiança en els membres de la família, i també, som cristians, confiança en Déu. Així ho experimentaren Josep i Maria; aquest posar-se a les seves mans: hem de sortir, hem d’anar, ens persegueixen!, violència contra nosaltres!. Hem posat tota la confiança en el Déu i Pare. I així ho visqué la família de Nazaret. Tot i que passà, com tots ho sabem per l’Evangeli, per situacions ben complicades. Fe i confiança van, diríem, de bracet en cada família cristiana que se sent beneïda i acompanyada per Déu.

Però em pregunto i us pregunto: vosaltres que us relacioneu amb tanta i tanta gent, ¿creieu que les famílies, la majoria de famílies, tenen confiança en Déu i tenen un projecte cristià de família?... No, no responguem... Sinó responguem-nos a nosaltres mateixos, i pensem que, ben segur també, i a vegades sense saber-ho, tenen projectes de futur, i tenen projectes fonamentats en l’amor, en el respecte i en la fidelitat. Donem-ne gràcies al Senyor, i preguem avui per les nostres famílies, per a que es mantingui aquest caliu d’unitat, de respecte, de tolerància, de convivència, i que “l’amor que tot ho lliga i perfecciona” sigui el cenyidor de totes les relacions familiars. Amén.