La família, com cap altra comunitat humana, és l’escola, sobretot, de l’amor!
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)
|
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i
sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora
la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el
pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys,
qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
|
Germans, tingueu els sentiments que escauen a
escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat,
d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si
alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha
perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això
estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist
coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta
pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)
|
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem
amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar
les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el
noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que
anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre
el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n
tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes. |
Homilia:
En
plenes celebracions nadalenques, on s’acostuma a parlar i a viure les realitats
de la convivència familiar, ens trobem avui amb la festa de la Sagrada Família.
Allò que resulta estrany és que no fos establerta, aquesta festa, fins l’any
1921 pel papa Benet XV.
Una
bona oportunitat, sobretot, per fer una reflexió, seriosa, sobre aquesta
petita, però bàsica, comunitat de vida... i d’amor: la família. Aquestes festes
són un temps privilegiat per viure la fe en l’àmbit familiar. Tot hi ajuda, si
ho sabem veure: el pessebre, les cançons, els retaules vivents, els pastorets, els
pessebre vivents, etc. I avui són, sobretot, més aviat els avis els catequistes
més adequats. Avui en l’ambient, fora de casa i de les parròquies, els
referents religiosos no hi són, s’han perdut a mig camí.
No
cal recordar que avui la família es troba davant de situacions noves, si voleu,
diverses i a vegades conflictives. I, per tant, és difícil fer referència al
tipus de família d’abans d’ahir. Però
continua sent cert i vàlid que la família encara és l’àmbit privilegiat per
unes relacions humanes viscudes amb llibertat, amb gratuïtat, i adequades,
sobretot, per al fet religiós. La
família, com cap altra comunitat humana, és l’escola, sobretot, de l’amor!.
L’ambient familiar és ideal per viure intensament totes les experiències de la
vida, totes les vivències de la fe. Avui aquest ideal de família té moltes
ombres. Ho sabem tots.
La
Sagrada Família és única i és irrepetible, només per raó dels membres que la
formen. Només hi ha un sant Josep, només una Mare de Déu i només hi ha un
Infant Jesús, i prou! Però sí que hi ha un punt de referència que és comú:
l’amor! Vàlid ahir i avui. Una manera d’entendre l’amor que només es pot donar
amb plenitud en l’àmbit familiar.
La
imatge idíl·lica que se’ns ha donat de la Sagrada Família, que sembla que totes
li ponguin, té les seves ombres. No és una família sense problemes. Tingueu
present! Però és una família que amb amor, i amb fe, és capaç de superar tots
els entrebancs i tots els problemes: no troben lloc a l’hostal, han de fugir a
Egipte perquè el rei Herodes vol matar el nen, perden el nen a Jerusalem i el busquen
durant tres dies, i quan és gran, el noi, abandona la família de Natzaret, no
per refermar la seva independència
familiar, sinó per seguir el seu camí i per ser fidel a la missió que el
Pare li ha confiat. Una família, doncs, amb problemes.
També
en la vida de família ens movem sempre tots entre la convivència i la
distància, entre la compressió i la incomprensió. “Fill perquè t’has portat
així amb nosaltres?”. Al veure l’escena del Retrobament a Jerusalem, Josep i
Maria prenen consciència que aquell fill seu no és per a ells, i més quan la
resposta és tan clara: “Jo m’he d’ocupar en les coses del meu Pare”. Més que
sorpresos, Josep i Maria, aquí li tenen que arriar un clatellot que ben
merescut el tenia, amb perdó. Comencen a veure, Josep i Maria, les coses d’una
altra manera.
Una
cosa és donar consells, molt fàcils, sobre la família, massa fàcils. I d’altra
és viure’n l’experiència a fons. A vegades amb problemes, a vegades amb un
drama familiar profund. Una família trencada, uns fills que no són tal com els
pares havien projectat o havien volgut... Veiem com n’és de pràctic i
d’alliçonador celebrar, passi el que passi, la festa de la Sagrada Família en
ple Temps de Nadal.
El
Senyor ens estima. I ens estima en les verdes i en les madures. I ens estima
entre dificultats i entre coses que ens agraden i ens plauen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada