diumenge, 8 de desembre del 2013

Homilia de la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria

En Jesús es fa present la força salvadora de Déu.
Maria accepta que això passi per ella.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Homilia:
Quan contemplem admirats un cel estrellat a l’estiu diem Que bonic! Quina bellesa! Doncs, Maria més! I quan contemplem un paisatge nevat diem Quina bellesa! Doncs, Maria més! Ella és l’obra més bella sortida de les mans de Déu. És la resta d’aquella humanitat que Déu havia programat... i vam fallar. I no ens ha d’estranyar que sigui així; ella era la predestinada a esdevenir la mare del Déu encarnat. Maria no és només la més bella, és l’única! L’única de tota l’espècie humana on Déu ha pogut plasmar la seva obra sense entrebancs. Una bellesa que no ens fa sentir a nosaltres poca cosa: nosaltres som els seus fills!

La concepció immaculada de Maria és un misteri. Però em penso que de vegades és més misteri per a aquell que veu només misteris... i potser és ell el misteri.

“Plena de gràcia” que vol diu plena de Déu. Dit així és més entenedor. Maria és l’obra d’art de Déu. Les obres d’art no s’expliquen; es miren, es contemplen, es valoren i s’estimen. Voleu més bellesa que una dóna plena de gràcia escombrant el pati de casa o rentant els plats després de dinar? L’obra més bella de Déu és una dóna de Natzaret que no parla com els poetes, és poesia!

És difícil d’entendre la plena de gràcia des de la nostra condició de pecadors. Només puc dir una cosa: si nosaltres haguéssim pogut afaccionar la nostra mare, com l’hauríem fet? Doncs Déu podia i ho va fer.

L’Anunciació a Maria és presentada per l’evangelista com un fruit de l’Esperit Sant (“L’Esperit Sant vindrà sobre teu”). La mateixa força i el mateix esperit de què ens parla el començament de tot el llibre del Gènesi quan diu “L’esperit planava sobre les aigües i de les aigües en sorgia la vida”. És una nova creació; tot es posa en marxa d’una manera nova. Ara s’han complert les profecies; comença una nova història, un nou testament. Al principi, al Gènesi, hi trobem un no; a la primera plana del Nou Testament hi trobem un . La salvació no pot començar amb un no a Déu, no pot venir de la història dels homes; ve de dalt.

Déu en la persona del seu fill Jesucrist participa de les nostres foscors i de les nostres contradiccions i se les carrega a l’espatlla com un germà gran. Aquest és el significat profund del naixement virginal de Jesús. No ve dels homes, ve de Déu. Abandonats a nosaltres mateixos no hauríem pogut... no podríem de cap manera autorredimir-nos.

El missatge evangèlic és clar i és entenedor i encoratjador. El món tancat en sí mateix no pot passar d’un món amb mal. Però Jesús és aquell que només per com és diu, Jesús, ja ho vol dir tot (“Déu salve”); només ell salva. En Jesús es fa present la força salvadora de Déu. Maria accepta que això passi per ella. Així esdevindrà la creient per excel·lència. Ella s’ha obert del tot a Déu amb tota confiança i així serà anomenada “Beneïda entre totes les dónes”. Si Maria és única en la seva concepció immaculada, no ho és en la seva condició de creient. Ella és imatge de l’Església que camina a la llum de la fe i va pel camí que porta cap a Déu. I amb qui podem confiar arribar per la seva intercessió més amunt que confiant amb Maria?


Ho hem demanat a l’oració de la missa d’avui: “Allò que el Senyor t’ha fet saber (com li diu la seva cosina... allò que el Senyor ens ha fet saber) es complirà”.