
dimarts, 27 de desembre de 2016
Video resum de la missa del 27-12-2016 (missa de l'aparició)
Etiquetes de comentaris:
Missa de l'Aparició,
St. Joan,
Temps de Nadal
dilluns, 26 de desembre de 2016
Lectures i video-resum de la festivitat de Nadal. 25-12-2016
Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)
|
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos
del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la
salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits
dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com
el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit
d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls
de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre
de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
|
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu
antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en
aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del
Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat
el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix
ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra
de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la
majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més
incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels
Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el
seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu
primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
|
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La
Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi
ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu
envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de
la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la
que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món
que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa
seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts
per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de
Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el
seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill
únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan
cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat
davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva
plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la
donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui
l’ha revelat.]
|
Etiquetes de comentaris:
Mn. Creu Saiz,
Nadal,
St. Joan,
Temps de Nadal
diumenge, 18 de desembre de 2016
Lectures i video-resum de la missa del diumenge 4t d’Advent.
Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 7,10-14)
|
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana
al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les
profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz
respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.» Llavors digué
Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats
als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us
donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 1,1-7)
|
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol,
destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus
profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill
Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David,
però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des
que va ressuscitar d’entre els morts. Per ell he rebut el do de ser apòstol,
missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la
fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de
Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la
pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,18-24)
|
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta
manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà
que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era
un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en
secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un
àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de
prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra
de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es
complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un
fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es
despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a
casa com a esposa.
|
Etiquetes de comentaris:
Advent,
Homilia,
Mn. Creu Saiz,
St. Mateu,
video
diumenge, 11 de desembre de 2016
Lectures i video-resum de la missa del diumenge 3r d’Advent
Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a.10)
|
La terra eixuta i el desert estan de festa,
d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris,
s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les
gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la
majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els
genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no
tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu
és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls
dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un
cérvol i la llengua del mut cridarà de goig. Tornaran els qui el Senyor ha
rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els
seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
|
Lectura de
la carta de sant Jaume (Jm 5,7-10)
|
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el
Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent
paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada.
Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la
vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres,
perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes.
Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us
donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,2-11)
|
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va
sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per
preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús
els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit
dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els
sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la
bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se
n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure
al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un
home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus
dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir,
i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el
meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre
tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que
Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»
|
Etiquetes de comentaris:
Advent,
Mn. Creu Saiz,
St. Mateu
dijous, 8 de desembre de 2016
Lectures i video-reum de la missa de la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria
Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
|
Després que l’home hagué menjat el fruit de
l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He
sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he
amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que
has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li
digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he
menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li
respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja
que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els
animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la
vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella.
Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa
el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
|
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè
fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills
seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la
grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut
la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui
tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que
fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim
posada en Crist la nostra esperança.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
|
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un
poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia
era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de
gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i
pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por,
Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de
Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà
el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el
seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo
no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el
poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que
naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha
concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba
al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc
l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel
es va retirar.
|
Etiquetes de comentaris:
Homilia,
Immaculada,
Mn. Creu Saiz
diumenge, 4 de desembre de 2016
Lectures i video-resum del diumenge 2n d’Advent.
Mn. Creu Saiz.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 11,1-10)
|
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un
rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi
reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de
valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les
delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà
pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor
dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada
dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà
de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit,
pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran
amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà
farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els
nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà
mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà
omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els
estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a
bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 15,4-9)
|
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per
instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens
ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us
conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben
avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre
Senyor. Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat,
donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu
per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als
patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat.
Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom.»
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,1-12)
|
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que
predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a
prop.» És d’ell, que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.» Joan duia una capa de pèl de
camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i
mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de
tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per
ell al riu Jordà. Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus
venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat
mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us
voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu
pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja
està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons
fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us
convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós
que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit
Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat,
l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»
|
Etiquetes de comentaris:
Advent,
Mn. Creu Saiz,
St. Mateu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)