diumenge, 3 de juliol del 2016

Lectures i homilia del diumenge 14 de durant l’any

 Es tracta de tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som portadors de l’anunci del regne de Déu. Només si som creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha dit i serem així veritables deixebles seus.
Mn. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]
Homilia:
L’aspecte que destaca en les lectures d’avui és l’enviament dels 72 deixebles. Podríem dir que tots els creients som enviats a predicar, si no de paraula sí amb els fets i amb la nostra manera de procedir. D’alguna manera tot cristià a predicar la Paraula, si més no amb la seva manera d’actuar. Uns aniran a missions, altres donaran el testimoni amb el seu viure de cada dia.

Jesús presenta les actituds dels enviats com aquells que són enviats en mig de llops. No han de ser impositius, no han d’actuar amb violència; deixant llibertat per escollir o no el seu missatge. Hi haurà pobles que els escoltaran, hi haurà pobles que no en faran cas. La seva predicació s’ha de caracteritzar per la seva pobresa: no han de portar bossa ni sarró. La senzillesa farà creïble la seva paraula. Tindran dificultats ja que en alguns llocs no els acolliran. Però això sí: “Alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrit en el cel”.

Ara bé, l’anunci del regne de Déu no només comporta aquesta alegria, també hi és present la dificultat. Jesús adverteix de les dificultats; els avisa que els envia com anyells en mig de llops. Moltes vegades enyorem temps millors en l’anunci de la fe, que era més fàcil; però l’advertència de Jesús ens fa adonar que les dificultats ja eren presents en el seu temps. Aquells 72 enviats, contents per la persona de Jesús i enviats per Ell, també havien de sentir el desànim en tots aquells incerts i els llocs on no eren rebuts amablement.

A vegades sorprèn en quines dificultats el Senyor envia: “que no portin bossa, ni sarró, ni calçat”; coses que semblen imprescindibles. L’evangelista ens vol dir que, moltes vegades es amoïnem en els preparatius, sembla que és indispensable tot això; i allò que realment és indispensable és aventurar-nos. Es tracta de tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som portadors de l’anunci del regne de Déu.

La temptació més gran pels que formen part de l’Església és pensar que ja ho sabem tot, que ja ho fem tot. I, malauradament, massa sovint, oblidem que pertànyer al regne de Déu és un camí en el qual encara ens queda molt per caminar.


El que hem de pensar és que l’anunci del regne de Déu depèn, avui, de nosaltres. Que no depèn tant d’allò que diem, sinó sobretot d’allò que fem. Només si som creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha dit i serem així veritables deixebles seus.

Lectures i homilia del diumenge 14 de durant l’any

Es tracta de tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som portadors de l’anunci del regne de Déu. Només si som creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha dit
serem així veritables deixebles seus.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]
Homilia:
L’aspecte que destaca en les lectures d’avui és l’enviament dels 72 deixebles. Podríem dir que tots els creients som enviats a predicar, si no de paraula sí amb els fets i amb la nostra manera de procedir. D’alguna manera tot cristià a predicar la Paraula, si més no amb la seva manera d’actuar. Uns aniran a missions, altres donaran el testimoni amb el seu viure de cada dia.

Jesús presenta les actituds dels enviats com aquells que són enviats en mig de llops. No han de ser impositius, no han d’actuar amb violència; deixant llibertat per escollir o no el seu missatge. Hi haurà pobles que els escoltaran, hi haurà pobles que no en faran cas. La seva predicació s’ha de caracteritzar per la seva pobresa: no han de portar bossa ni sarró. La senzillesa farà creïble la seva paraula. Tindran dificultats ja que en alguns llocs no els acolliran. Però això sí: “Alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrit en el cel”.

Ara bé, l’anunci del regne de Déu no només comporta aquesta alegria, també hi és present la dificultat. Jesús adverteix de les dificultats; els avisa que els envia com anyells en mig de llops. Moltes vegades enyorem temps millors en l’anunci de la fe, que era més fàcil; però l’advertència de Jesús ens fa adonar que les dificultats ja eren presents en el seu temps. Aquells 72 enviats, contents per la persona de Jesús i enviats per Ell, també havien de sentir el desànim en tots aquells incerts i els llocs on no eren rebuts amablement.

A vegades sorprèn en quines dificultats el Senyor envia: “que no portin bossa, ni sarró, ni calçat”; coses que semblen imprescindibles. L’evangelista ens vol dir que, moltes vegades es amoïnem en els preparatius, sembla que és indispensable tot això; i allò que realment és indispensable és aventurar-nos. Es tracta de tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som portadors de l’anunci del regne de Déu.

La temptació més gran pels que formen part de l’Església és pensar que ja ho sabem tot, que ja ho fem tot. I, malauradament, massa sovint, oblidem que pertànyer al regne de Déu és un camí en el qual encara ens queda molt per caminar.


El que hem de pensar és que l’anunci del regne de Déu depèn, avui, de nosaltres. Que no depèn tant d’allò que diem, sinó sobretot d’allò que fem. Només si som creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha dit i serem així veritables deixebles seus.