DEFUNCIÓ DE Mn. CREU SAIZ (15-1-2021)

DEFUNCIÓ DE Mn. CREU SAIZ (15-1-2021)

dimarts, 25 de febrer de 2014

Homilia de la missa de l’aparició.

Sí, ho hem de dir sense por perquè és així:
Reus és, entre d’altres coses, la ciutat de la Mare de Déu.
Mn. A. Roquer.

Homilia:
No sé perquè us ho dic, perquè suposo que ja ho sabem que aquesta missa d’avui votiva, perquè no hi ha cap sant especial, a la Mare de Déu, Reina i Mare de Misericòrdia... com aquí enlloc per poder-la celebrar!

Era l’any 1954 quan el papa Pius XII instituïa la festa de Maria Reina. I així ho cantem a la Salve (“Reina i Mare de Misericòrdia”). Intercessora davant de Déu per tots nosaltres, com Ester intercedeix davant del rei Asuer.

Per això nosaltres invoquem i sabem perquè ho fem, en tenim motius. I ha quedat constatat a la història del nostre poble la intercessió de Maria com a Reina i Mare de Misericòrdia. I això no és cosa de un temps passat, això també és d’avui.

S’ha realitzat en Maria allò que nosaltres esperem que es realitzi en tots nosaltres un dia, l’Església. I així ho demanem: que tots els cristians, en el regne celestial, obtinguem la glòria que ens pertoca com a fills de Déu. Així ens ho digueren el dia del nostre baptisme al ser ungits amb l’oli sant: per a que siguis membre de Crist, sacerdot, profeta i rei fins a la vida eterna.

Ara ja sabem perquè nosaltres, a Reus, li diem a Maria amb tot motiu Reina i Mare de Misericòrdia. El que cal no és només que diem que té aquest títol, el que cal és que reconeguem i agraïm aquesta generositat, aquesta misericòrdia sempre actual de santa Maria vers la seva ciutat.

Sí, ho hem de dir sense por perquè és així: Reus és, entre d’altres coses, la ciutat de la Mare de Déu.

Imitem-la, doncs, a ella. Procurem també nosaltres ser homes i dones misericordiosos perquè el Senyor serà misericordiós amb nosaltres, si nosaltres ho som amb els germans.


I així és com aconseguirem el Regne del cel, la glòria que ens pertoca de dret com a fills de Déu com a batejats. No solament és una cosa que ho creiem sinó que ho puguem posseir per sempre!

diumenge, 23 de febrer de 2014

Lectures i homilia del diumenge 7 de durant l’any

La força de Déu és el perdó, l’amor, la misericòrdia. L’odi, la venjança o vèncer el mal amb un altre mal
no ve de Déu.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)
El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
»No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,16-23)
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»
Homilia:
L’evangeli d’avui continua amb allò que s’ha anomenat El sermó de la muntanya, enguany en la versió de l’evangelista Mateu, que és el que llegim. Se’ns diu quin ha de ser el comportament d’aquells que diuen que volen ser seguidors de Jesús, ahir i avui. I reprèn la temàtica del diumenge passat. I si Jesús, diumenge passat, ens parlava de l’insult al germà, de la fidelitat matrimonial, dels juraments, avui ens ha parlat de l’estimació als germans, amics i enemics.

A l’evangeli d’avui hi ressona la primera lectura amb aquell principi que tots ja coneixem (“Estima els altres com a tu mateix”). Jesús no vol que els seus seguidors es limitin a fer el que fa tothom (“Això també ho fan els pagans”). El cristià sempre ha de donar un pas més, ha d’anar més enllà del que simplement és justícia perquè el que regeix en el cristià és l’amor. El seu principi no és ull per ull i dent per dent, no és qüestió d’estimar els amics sinó d’estimar tothom, ni que siguin enemics. Això ho diu l’Evangeli!

El camí cap el Regne de Déu ha de progressar, ha d’anar sempre més enllà. Ull per ull i dent per dent de principi ja és un progrés perquè tanca la porta a la venjança, però ara convé donar un pas més i passar de ser justos a ser generosos. Allò de “parar l’altra galta” o “de donar mantell i tot” no cal prendre’s-ho al peu de la lletra. Vol dir, això sí, que no siguem ressentits, que no siguem venjatius.

Quan Jesús, a la Passió, rep una bufetada no para l’altra galta, pregunta “per què em pegues?”. Una conclusió simplista, si voleu, d’aquest missatge evangèlic: un callar davant d’un fet condemnable pot ser que d’alguna manera sigui col·laborar o aprovar aquell mal. Jesús al rebre la bufetada no s’hi torna, però no calla. Callar pot ser que no sigui amor a l’enemic, preguntar per què és amor a aquell que em pega, per a què ell es pregunti perquè ho fa; només així pot reaccionar, només així pot deixar de fer el mal. La força de Déu és el perdó, l’amor, la misericòrdia. L’odi, la venjança o vèncer el mal amb un altre mal no ve de Déu.

Doncs a mi no m’agrada tot això, què voleu que us digui? Oh, és que la qüestió no és si m’agrada, no m’ho diu ningú, o si no m’agrada. La qüestió és si això és cosa de Déu o no, que “fa ploure sobre bons i dolents i fa sortir el sol sobre justos i injustos”. Creieu-me, si no ho fes així em penso que molts dies no podria sortir el sol o no plouria mai. Quan el mal es vol vèncer amb un altre mal, no es venç, el mal augmenta; és mal amb més mal.

Això d’estimar els enemics és molt difícil, certament. Però allò que convé saber no és si és fàcil o difícil, sinó si és el que convé, si és el que ens ensenya l’Evangeli, si és el que va viure Ell, Jesús. Quan al mal s’hi respon estimant es posen de manifest dues coses; per un cantó la capacitat, incomprensible a vegades, d’estimar d’aquells que estimen al màxim, i per l’altra es posa de manifest la dolenteria d’aquells que fan el mal. El que Jesús ens ha deixat ben clar és que no es lluita contra el mal fent un altre mal. Fer el mal no és moltes vegades patrimoni, ni que no ho sembli, dels més forts, sinó dels més dèbils. Estimar, en canvi, sempre serà patrimoni dels més forts. Odiar i fer el mal és fàcil, espontani, ens surt de dintre; estimar no ho és gens.

Per a nosaltres sempre serà un exemple i un estímul aquell que, clavat a la creu, és capaç de dir: “Pare, perdoneu-los; no saben el que fan”.


Aquell que estima sempre serà un descol·locat, un fora de lloc, un fora de joc del nostre món, però és algú que ha entès l’Evangeli, que d’això es tracta. La cançó diu nosaltres no som d’eixe món i l’Evangeli també ho diu!

diumenge, 16 de febrer de 2014

Lectures i homilia del diumenge 6 de durant l’any

No és només qüestió de complir una llei, és qüestió d’estimar i es compleixen totes.
Aquell que estima compleix tota la Llei de Déu.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20)
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10)
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
»També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»
Homilia:
Quan l’Evangeli és llarg, com avui, els entesos en Litúrgia recomanen que es faci més abreujat. Doncs jo us dic... més aviat jo crec, que els tècnics em perdonin, que sempre serà preferible escurçar en tot cas l’homilia, el sermó, que no pas la Paraula de Jesús.

Avui hem vist com Jesús es presenta com un nou Moisès, fa una nova Llei, i promulga una manera nova de relacionar-nos amb Déu. Si Moisés deia “Així parla el Senyor”, Jesús diu “Jo us dic...”. Ell és el Senyor. Ell no canvia els manaments de l’antiga Llei; fa un salt, això, sí, qualitatiu: “Doncs jo us dic...”.

La Llei de Déu no és un codi de circulació. No s’ha d’actuar per por de la multa que em pot caure o del càstig. Davant d’un mestre que dóna la vida per tots nosaltres, la llei del mínim esforç sempre serà grotesca. No és només qüestió de complir una llei, és qüestió d’estimar i es compleixen totes. L’amor és l’únic que no posa límits; i això ja ho sabem. El deixeble no es pot limitar a ser un bon complidor de la Llei de Déu. Això es dóna per suposat. Aquell que estima compleix tota la Llei de Déu. Per això sant Pau ens diu: “Prediquem una saviesa que no és present en el nostre món ni en els seus dirigents”. Vet aquí la clau i el resum de tot el que diu l’Evangeli, no cal anar més enllà! El qui estima no es queda mai a mig camí, va fins el final. Aquell que estima no es guarda mai una poma per a la set.

El “No cometis adulteri” no és només cosa d’un cor net, és d’un cor sense reserves. El “No mataràs” no és només evitar un crim, vol dir no covar odi ni venjança. No n’hi ha prou en conservar la fe, ni tampoc (perdoneu-me tots els que sou aquí) només en anar a missa el diumenge. Cal ser “sal i llum” com ens deia Jesús diumenge passat; sal i llum sempre! Aquí, a casa, en el treball, en la diversió, allà on sigui.

El cristià no confon mai l’Evangeli com si fos un escrit qualsevol. Llegir l’Evangeli no és només llegir un llibre que és molt bonic. És Jesús que parla a l’Evangeli, i Jesús parla al cor. Les seves paraules no han quedat silenciades amb el pas del temps.


Qui sap llegir l’Evangeli amb fe escolta en el fons del cor, i el cor no enganya.

diumenge, 9 de febrer de 2014

Lectures i homilia del diumenge 5 de durant l’any

El cristià pot aportar, sense fer gaire soroll,
molta cosa de gust d’Evangeli.
Si la sal la referim al testimoni donat per la Paraula, la llum la podem referir al testimoni donat per les obres.

Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10)
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,1-5)
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,13-16)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»
Homilia:
L’evangeli d’avui, ho acabem de sentir, ens ofereix dues imatges fàcils de comprendre perquè són molt casolanes: la sal i la llum.

Jesús no arriba al món pel camí de l’espectacularitat, sinó de la senzillesa i, potser, per això és difícil d’entendre. Vol que el seu missatge sigui entès per tothom, pels de més amunt i pels de més avall; i parla amb gust de poble. L’excelsa doctrina del Regne de Déu s’entén amb paraules conegudes, quotidianes, entranyables.

La sal i la llum, experiència de tots. Aquestes imatges ens parlen de realitats que fan canviar l’àmbit on apareixen. La sal dóna gust al menjar, i es nota! La llum fa fora la foscor, i és nota! Però hi ha també un advertiment molt seriós a l’evangeli, no hem de passar-lo per alt: la sal no pot perdre la salabror, i és absurd, per altra part, encendre un llum i amargar-lo sota la taula. “Vosaltres sou la sal. Vosaltres sou la llum”. I diu “sou”, no hauríeu de ser. I a vegades sembla que tinguem tots un règim alimentari sense sal o que el sol brilla 24 hores cada dia.

Com la sal dóna gust al menjar, Jesús vol que els seus siguem la sal que dóna gust a la vida. Gust de Déu... en totes les coses, fins a les més quotidianes. El cristià pot aportar, sense fer gaire soroll, molta cosa de gust d’Evangeli.

Si la sal la referim al testimoni donat per la Paraula, la llum la podem referir al testimoni donat per les obres. “La vostra llum ha de resplendir davant la gent i, en veure el que feu, glorifiquin el Pare del cel”. Alerta! No que us glorifiquin a vosaltres, sinó al Pare del cel. Tot el bé que fem es deriva, tot, d’una altra bondat: la de Déu. Fora encendre un llum i posar-ho sota la taula. Amb un polsim de sal el menjar canvia de gust. Sense l’Evangeli la vida té un altre gust, hi falta quelcom; molt simple, però molt necessari: un polsim de sal.

El nostre seguiment de l’Evangeli es pot malmetre si ens desviem del camí de les Benaurances. Jesús ho diu després de les Benaurances això. No podem suprimir aquest aspecte de l’Evangeli. Presents en el món, sí; però sense adaptar-nos als models d’aquest món. Som en el món, però no som com el món. Deixarem de ser sal o de ser llum; la sal no es pot salar. No podem amagar la nostra condició de seguidors de Jesús, deixaríem de ser llum. No podem limitar la nostra fe només amb la mitja horeta de cada diumenge, aquí; ni la podem limitar a l’interior d’aquest temple, on tots som sal, on tots som llum. El papa Francesc ens diu en la seva encíclica “llum de la fe”.

Avui podem pensar, al parlar de la fe, com una llum que avui, a l’època moderna, aquesta llum és cosa d’altres temps, de temps passats, i no serveix ja per als temps nous. Per l’home ja madur, satisfet amb els seus invents, el missatge de Jesús no és cosa del passat. L’Evangeli per a tothom que el llegeix o l’escolta, que el medita en pau, proposa que visquem com a germans i a través de gestos concrets, senzills, però pràctics. Si l’amor no sap trobar camins de solidaritat és la sal que no sala.

Avui tenim una oportunitat de demostrar-ho en aquesta col·lecta que fem per al món de la fam. No per als que els falta sal, per als que els falta menjar! La fraternitat, la solidaritat és més que una paraula bonica, no és un eslògan. És una llum que tothom que no es tapi els ulls la pot veure. I quan es camina a les fosques és d’agrair trobar algú que porta un llum.

El cristià viu la germanor no com una moda, sinó com una expressió de l’amor de Déu manifestat plenament en Jesucrist, mort a la creu. I celebrat aquí cada diumenge, en aquesta eucaristia, d’una manera conscient, joiosa i responsable.


La sal quan sala no perd res, la llum quan fa claror no perd res. Però sí que tots hi guanyem.