diumenge, 1 de juny del 2014

“Aneu i convertiu tots els pobles”.
Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc.
Diu: “El cristià és un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i l’encomana”.
Mn. A. Roquer. Santuari de Misericòrdia. Festa de l’Ascensió del Senyor. 1-6-2014
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
Acaba l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Homilia:
Ens ho acaba de dir sant Lluc al començar el seu llibre dels Fets dels Apòstols. Hi ha una primera part, l’Evangeli, on diu tot el que Jesús va fer i ensenyar des del principi fins el dia que fou endut al cel. Hi ha també una segona part: el que fa l’Església després de l’Ascensió. Ens interessa la primera part, sense la qual no hi ha la segona. D’aquesta segona part, el llibre del què fa l’Església encara l’estem escrivint nosaltres en la mesura que som autèntics testimonis de Jesucrist.

Calia que Jesús puges novament al cel, calia tancar el primer cicle que havia començat a Betlem. Ara ja pot retornar al cel; Ell ja ha complert l’obra de la redempció. Ara el Senyor confia, millor dit: es fia de nosaltres. Els deu dies que van de l’Ascensió a la Pentecosta fan de frontissa de les dues parts.

I avui ens tornem a dir, com deien els àngels aquell dia: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà”.

Hem escoltat la reflexió bonica que fa sant Pau a la comunitat de cristians de la ciutat d’Efes que hem sentit a la segona lectura. Potser també ens la podria fer també avui a nosaltres, cristians de la ciutat de Reus. Diu: “Demaneu-li a Jesús que us concedeixi de poder comprendre i poder conèixer de veritat qui és Ell. Que il·lumini la mirada interior del vostre cor. Que conegueu l’eficàcia de la seva força que actua en vosaltres”. És bonic; més encara, és consolador repetir avui, aquí, aquestes paraules. Tants anys de vida cristiana, des del Baptisme, tantes misses cada diumenge, tantes reunions, tantes homilies, tantes catequesis... i encara, potser, en el fons en el fons, covem alguns dubtes. Avui celebrem això: “·S’apujà al cel i seu a la dreta del Pare”, i ho diem cada diumenge al Credo.

El Jesús de la creu és el Jesús de la glòria. Sant Mateu tanca amb aquestes paraules el seu evangeli: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.  I podia haver dit: i per tot el món. Amb aquesta promesa, nosaltres podem viure amb serenor i amb esperança, malgrat els nostres dubtes, les nostres pors, més enllà de les nostres vacil·lacions. “Jo estaré amb vosaltres sempre”. I és sobretot aquí, cada diumenge, quan en prenem consciència i ho celebrem. I la seguretat de la seva presència ens conforta; i ens urgeix, a l’hora, a ser testimonis d’allò que creiem, de tot allò que el Senyor ens ha dit.

La missió de Jesús continua ara en la seva Església, en nosaltres. La salvació es continua fent present en el nostre món d’avui i aquí. “Aneu i convertiu tots els pobles”. Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc. Diu: “El cristià és un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i l’encomana”.


La festa d’avui, doncs, és una festa d’alegria si pensem en les paraules de Jesús en el Darrer Sopar: “Perquè allà on jo vaig hi vingueu també vosaltres.” La porta és oberta.