La missió de l’Església, la pastoral, ha de consistir
a fer arribar la veu del pastor a tot arreu,
l’únic pastor de tota la humanitat.
Mn. A. Roquer
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 2,14a.36-41)
|
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb
els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber
sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha
constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i
deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.»
Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci
batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats.
Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i
els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor,
el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes
altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent
innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell
dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
|
Lectura de
la primera carta de sant Pere (1Pe 2,20b-25)
|
Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i
ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la
vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu
exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni
tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant;
quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva
causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos
«les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.
«Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat
que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i
guardià.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,1-10)
|
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb
tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que
salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la
porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles
reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les
fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el
segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de
seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els
parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús
continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots
els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles
no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran
de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els
lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les
ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»
|
Homilia:
Al 4t
diumenge de Pasqua, avui, acabats ja els evangelis de les aparicions del
Ressuscitat als seus, cada any ens trobem amb aquest diumenge anomenat del Bon
Pastor; això fa que cada any centrem l’atenció en aquestes paraules de Jesús:
“Jo sóc el pastor bo”. El pastor bo és el que passa per la porta. Els altres salten
per un altre indret. “Els lladres venen per robar, jo he vingut perquè tingueu
vida i en tingueu de sobres”. El poble jueu sabia d’aquesta figura
perquè coneixia bé el salm: “El Senyor és el meu pastor. No em manca res.”
Nosaltres
que ens sentim abatuts per moltes coses que ens aclaparen, que si una crisi
econòmica que afecta a tantes famílies, problemes familiars per altres cantons
que no s’acaben de resoldre... Quantes preocupacions en el camí de la vida.
Però Jesús continua fent camí amb nosaltres, sap on ens porta. Ve amb nosaltres
com anava amb els dos d’Emaús, tan desanimats, tan de tornada de tot.
Quan Jesús
diu que “Ell és el pastor bo” els que escolten no ho trobem gens estrany, coneixien
la figura del pastor. Potser sí que avui hem perdut aquesta figura del pastor,
del ramat, del gos d’atura, però no ens costa d’entendre quan l’Evangeli ens diu
que Jesús dóna la vida pels seus; i ho fa, no només per raó de l’ofici, sinó
que ho fa perquè ens coneix, ens estima, i li ha costat un preu molt car, la
pròpia vida. Per a que nosaltres podem viure Ell ha mort a la creu.
La Pasqua és
l’esclat de vida nova de Jesús. Que això ens omple a tots de fe, d’esperança i
d’alegria. I aquesta és la missió de l’Església; d’aquí ve que de la missió de
l’Església en diem “la pastoral”. Déu no ens ha deixat a la intempèrie. Així l’Església
no és un lloc tancat; és un lloc guardat, protegit. La missió de l’Església,
la pastoral, ha de consistir a fer arribar la veu del pastor a tot arreu,
l’únic pastor de tota la humanitat. “Així com el Pare m’ha enviat a mi, jo
també us envio ara a vosaltres”. La mateixa paraula apòstol vol dir l’enviat. I així
tota l’acció de l’Església ha d’estar orientada, i ordenada, no només a
guardar, sinó a afegir, a proveir d’aquell aliment, d’aquella pastura que dóna
la vida eterna.
I així la
figura del Bon Pastor és més, molt més, que una figura simpàtica, bonica, una
imatge bucòlica, és vital. D’aquí que Jesús digui que Ell és la porta, l’única
porta a través de la qual es pot accedir a la vida eterna. Només a través d’Ell
es pot accedir a la vida de Déu perquè només Ell fa que els seus tinguin “vida
i a desdir”. Que l’Església sigui sempre una porta oberta per a tothom que
busqui un sentit veritable a la vida.
El Bon
Pastor ens porta a les prades eternes mentre participem d’aquesta Eucaristia.
Tant de bo que es faci realitat allò que hem demanat a l’oració del principi: “Que
la feblesa del ramat arribi on ha arribat la fortalesa del seu pastor”.
