diumenge, 25 de març del 2012

Homilia del diumenge V de Quaresma


I no hi ha amor més gran que donar la vida per aquells que s’estimen. I aquí resideix el triomf de Jesús... i el nostre!.
 Més que veure Jesús volem creure en Jesús. I ja sabem que creient-hi, d’alguna manera, el veurem!.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,31-34)
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,7-9)
Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.
Evangeli segons sant Joan (Jn 12,20-33)
En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
Homilia:
La lectura primera d’aquests diumenges de Quaresma, de la Quaresma d’enguany, totes si us heu fixat!, fan referència a l’Aliança de Déu amb el seu poble.

Fem memòria. Primer diumenge: Noé i l’arc de sant Martí. Segon diumenge: Abraham. Tercer diumenge: el Sinaí i la Llei (els Deu Manaments). Quart diumenge: el retorn de l’exili a Babilònia. Avui: els profetes. Fins que a l’arribar a la Setmana Santa, el Dijous Sant concretament, Jesús en el Darrer Sopar  dirà, parlant de l’Aliança: “Aquesta és la nova i eterna (o sigui que definitiva, no n’hi ha cap més) Aliança”, memorial de la seva entrega per tots fins a la mort (l’Eucaristia). I Jesús el trobem aquí.

Uns grecs demanen a Felip, i Felip ho diu a Andreu... dos noms grecs, alerta!... aquest grecs volien veure Jesús, i ho diuen: “voldríem veure Jesús”. En aquesta frase de l’Evangeli s’expressa, probablement, el desig més profund de la persona humana: veure Déu. Però uns desitgen, potser, veure’l simplement per curiositat; d’altres per dubte; d’altres per demanar-li coses; uns per presentar-li les seves queixes, potser; d’altres per descansar-s’hi. Són moltes les raons per les quals la persona humana, un moment o altre, desitja veure Déu.

El sol és fon de vida, talment Déu no el veiem i tanta falta que ens fa que hi sigui, més que el sol perquè també és font de vida. Podem veure, això sí, la seva resplendor i intuirem la seva presència, sabem que hi és; podem experimentar la seva acció amorosa amb tantes coses. Només cal desitjar veure’l i la Quaresma ens dirà on el podem veure. Evitant sempre, que hi podem ser, som així, malentesos: no pretendre posar Déu al nostre servei, no voler usar-lo en profit propi i prou; els humans tenim sempre la temptació de domesticar a Déu; tenir la mirada atenta per veure les seves petjades que són inconfusibles. Tota la creació ens parla de Déu. Saber descobrir el seu rostre en els pobres i en els petits, ni que sigui per a nosaltres una sorpresa inesperada. “Tot allò que fèieu a un d’aquest, a mi m’ho fèieu”, “Vós heu revelat als senzills això que heu amagat als savis i als entesos”.

I podem veure amagada la seva glòria en la creu, i cada vegada que celebrem l’Eucaristia: Ell és aquí. I els ulls de la fe sí que hi veuen. Totes les aliances de l’Antic Testament són la garantia que el Senyor fa i farà sempre allò que ha promès. Totes les aliances es compliran. I no estaran escrites, ja, en unes taules de pedra, estaran escrites en el nostre cor. Déu, i només Déu, pot omplir del tot el cor humà. Tant amagats que sovint nosaltres només veiem allò que ens agrada veure.

Però si el gra de blat no es podreix no tindrem espiga. No cal plorar perquè es podreix el gra i convé alegrar-se perquè ha nascut l’espiga. Jesús no ha vingut al nostre món per morir a la creu, ha vingut per ensenyar-nos a estimar; i Ell ha estimat tant que no ha reposat morint; i no hi ha amor més gran que donar la vida per aquells que s’estimen. I aquí resideix el triomf de Jesús... i el nostre!.

“Voldríem veure Jesús”. Per què?. Pilat el va veure, Judes el va veure, i Herodes també, i tots els membres del Sanedrí... i de què els va servir?. Volem més que veure Jesús... volem creure en Jesús. I ja sabem que creient-hi, d’alguna manera, el veurem!.