Tenir a Maria per mare és un gran honor i és una gran responsabilitat.
I Reus ho sap i la vostra presència aquí no és res més que el reconeixement d’un amor que avui també es manifesta.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Avui, 25 de maig, podíem celebrar,
per exemple, sant Beda o sant Gregori VII o santa Maria Magdalena Barat. Però,
trobant-nos avui aquí, al santuari de la Mare de Déu, m’ha semblat bé, sense
deixar ningú al recó, que un sant és un sant!, celebrar anticipadament la
memòria de l’Immaculat Cor de Maria que celebrarem, si Déu vol, la setmana
després de Corpus. Pensant també que qui va popularitzar i potenciar aquesta
festa va ser sant Antoni Maria Claret, justament un sant que va estar aquí, al
Santuari, en la seva visita a Reus.
Quan diem Cor de Maria hem d’entendre no només el cor sinó la persona, com
quan diem és una persona de bon cor
volem dir que és una bona persona. Volem dir, doncs, com Maria va estimar Déu i
es va entregar plenament, i amb tota confiança, que ja és molt dir, a l’obra
del seu fill.
“I fou plena de l’Esperit” com li diu
l’àngel a l’Anunciació. I així podem parlar del cor immaculat; això és un cor sense
pecat; això és un cor no dividit. Per això també nosaltres avui, aquí al
Santuari, li podem dir com li deien a Judit: “Tu ets l’orgull i l’honor del
nostre poble”
Maria relacionava les profecies amb
els esdeveniments que l’àngel li anunciava. “I conservava en el seu cor...” la
memòria d’aquells esdeveniments que s’anaven complint, tal com li havien dit,
en la seva pròpia vida i la del seu Fill.
Si Jesús recomana als seus “Feu-vos
deixebles meus que jo sóc humil de cor”, tenia com a exemple a imitar la seva
mateixa mare, la deixeble fidel (“Jo sóc l’esclava del meu Senyor”); un cor
lliure de tota duplicitat, un cor que estima perquè se sent estimat.
Així podem entendre tot allò que avui
direm en el prefaci d’aquesta celebració quan parlarem d’un cor intel·ligent i
dòcil, d’un cor nou i suau, d’un cor pur i senzill, i a l’hora un cor ferm i
atent; en una paraula: un cor de mare; de mare de Jesús i mare nostra. Així ho
diem també nosaltres aquí: Puix sou vós
la nostra mare i ho tenim a gran honor. Jo afegiria: i també amb gran
responsabilitat!. L’amor és una gran responsabilitat, necessita una resposta i
no pot ser altra que una resposta d’amor.
Tenir a Maria per mare és, certament, un gran honor i és, també, una
gran responsabilitat.
I potser, o sense potser, no sempre és així. I tots ho sabem, però també sabem
com és el cor d’una mare que estima, no per com som sinó per qui som: els seus
fills!
I Reus ho sap, i Reus ho demostra, i vosaltres en sou testimonis, i la
vostra presència avui aquí no és res més que el reconeixement d’un amor que
avui també es manifesta. I ho sabem prou per pròpia experiència.
Que l’amor maternal de Maria trobi
sempre en nosaltres la resposta agraïda d’uns bons fills. Que responem
simplement a un amor, estimant, que és l’única resposta adequada!
