dissabte, 25 de maig del 2013

Homilia de la missa de l’aparició

Tenir a Maria per mare és un gran honor i és una gran responsabilitat.
I Reus ho sap i la vostra presència aquí no és res més que el reconeixement d’un amor que avui també es manifesta.
Mn. A. Roquer

Homilia:
Avui, 25 de maig, podíem celebrar, per exemple, sant Beda o sant Gregori VII o santa Maria Magdalena Barat. Però, trobant-nos avui aquí, al santuari de la Mare de Déu, m’ha semblat bé, sense deixar ningú al recó, que un sant és un sant!, celebrar anticipadament la memòria de l’Immaculat Cor de Maria que celebrarem, si Déu vol, la setmana després de Corpus. Pensant també que qui va popularitzar i potenciar aquesta festa va ser sant Antoni Maria Claret, justament un sant que va estar aquí, al Santuari, en la seva visita a Reus.

Quan diem Cor de Maria hem d’entendre no només el cor sinó la persona, com quan diem és una persona de bon cor volem dir que és una bona persona. Volem dir, doncs, com Maria va estimar Déu i es va entregar plenament, i amb tota confiança, que ja és molt dir, a l’obra del seu fill.

“I fou plena de l’Esperit” com li diu l’àngel a l’Anunciació. I així podem parlar del cor immaculat; això és un cor sense pecat; això és un cor no dividit. Per això també nosaltres avui, aquí al Santuari, li podem dir com li deien a Judit: “Tu ets l’orgull i l’honor del nostre poble”

Maria relacionava les profecies amb els esdeveniments que l’àngel li anunciava. “I conservava en el seu cor...” la memòria d’aquells esdeveniments que s’anaven complint, tal com li havien dit, en la seva pròpia vida i la del seu Fill.

Si Jesús recomana als seus “Feu-vos deixebles meus que jo sóc humil de cor”, tenia com a exemple a imitar la seva mateixa mare, la deixeble fidel (“Jo sóc l’esclava del meu Senyor”); un cor lliure de tota duplicitat, un cor que estima perquè se sent estimat.

Així podem entendre tot allò que avui direm en el prefaci d’aquesta celebració quan parlarem d’un cor intel·ligent i dòcil, d’un cor nou i suau, d’un cor pur i senzill, i a l’hora un cor ferm i atent; en una paraula: un cor de mare; de mare de Jesús i mare nostra. Així ho diem també nosaltres aquí: Puix sou vós la nostra mare i ho tenim a gran honor. Jo afegiria: i també amb gran responsabilitat!. L’amor és una gran responsabilitat, necessita una resposta i no pot ser altra que una resposta d’amor.

Tenir a Maria per mare és, certament, un gran honor i és, també, una gran responsabilitat. I potser, o sense potser, no sempre és així. I tots ho sabem, però també sabem com és el cor d’una mare que estima, no per com som sinó per qui som: els seus fills!

I Reus ho sap, i Reus ho demostra, i vosaltres en sou testimonis, i la vostra presència avui aquí no és res més que el reconeixement d’un amor que avui també es manifesta. I ho sabem prou per pròpia experiència.


Que l’amor maternal de Maria trobi sempre en nosaltres la resposta agraïda d’uns bons fills. Que responem simplement a un amor, estimant, que és l’única resposta adequada!