Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà rics,
fins i tot sense valors materials.
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre de l’Eclesiastès (Ecl 1,2.2,21-23)
|
Vanitat i més vanitat, deia el
Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home
s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar
tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una
gran dissort. Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el
neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les
penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en
va.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-5.9-11)
|
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el
Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de
Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau
morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es
manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb
ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra:
fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una
idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat
de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es
renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no
compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o
lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,13-21)
|
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús:
«Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li
contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador
entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota
ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els
seus béns no li podrien assegurar la vida.» I els ho explicà amb una
paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan
abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré:
tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot
el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens
reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li
digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i
tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui
reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»
|
Homilia:
Ens parlen
constantment d’Economia. La paraula clau és aquesta: Crisi! Que ha vingut
després d’un anys que vam dir de prosperitat.
Hem vist a
l’evangeli com intenten que Jesús prengui partit davant dels estralls que
produeix aquest fet de la falta d’economia. Jesús és clar i contundent: “No he
vingut a fer de mediador”. Ni Jesús té un pla econòmic per oferir, però sí que
posa el dit a la llaga: “Vigileu. Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses
perquè, ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden
assegurar la vida”. Més clar no es pot dir.
No podem
perdre de vista la pregunta que es fa l’anomenat portaveu del poble: Què en treu
l’home de tot el seu esforç?
Són molts els
indicadors que assenyalen que al nostre món el progrés va associat a una força
financera... cada vegada més gran. Què és el que de veritat ens mou? La cobdícia?
L’avarícia? La generositat? Unes actituds que són totalment oposades.
Nosaltres
que ens diem creients ens enriquim amb els valors de Jesús. No es tracta de si
tenim molt o poc; sinó de quin és el valor que donem a la vida.
Al final de
l’evangeli hi ha una qüestió que Jesús proposa, que és un repte en un món on
socialment és tant valorat l’èxit personal. La nostra proposta, si es pot
parlar així, és per a la vida, però... quina vida? Creure és acceptar
incondicionalment que l’experiència de vida de Jesús sigui també la nostra.
Aquí comença el nostre examen de consciència. “Estimar allò que és de dalt”
Avui, l’accent
de les lectures està centrat en el perill que representa l’afany d’acumular
bens materials. Però podeu anar més enllà: ja que estem a l’Any Sant de la
Misericòrdia podem fer memòria de retalls de l’Evangeli que ens conviden a
augmentar la capacitat de despreniment, no només la capacitat de tenir més.
Allò que ens
ha de moure és la capacitat de ser més. Jesús ens anima a trobar el
veritable valor de les coses d’aquest món. Mireu sinó a sant Francesc d’Assís.
Ni que algú tingués diners de sobres, els seus bens no li poden assegurar la
vida... que és el gran valor! Sant Pau ho deia així: “Feu morir allò que us
lliga a la terra”.
Avui cada u
es podria proposar fer una reflexió sobre el sentit autèntic de la vida. Per a
què visc? Què és realment viure? Per a qui visc? Per a Déu, a qui estimo, a qui
vull servir? O per a mi mateix, procurant evitar que el diner no sigui el mòbil
de la meva vida? Vull dir que el llegir no ens faci perdre l’escriure.
Valorar la saviesa de l’Esperit ens farà
rics, fins i tot sense valors materials.
