Celebrar l’Eucaristia cada diumenge és signe d’una nova realitat. Més enllà de les coses temporals.
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre de l’Eclesiastès (Ecl 1,2.2,21-23)
|
Vanitat i més vanitat, deia el
Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-5.9-11)
|
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el
Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de
Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau
morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es
manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb
ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,13-21)
|
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús:
«Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li
contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador
entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota
ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els
seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.» |
Homilia:
No cal fer
pas massa esforços per veure que la insistència humana és molt precària. En
canvi, la vanitat, sempre tan de vida, s’ho vol menjar tot. Això deforma
la nostra mirada sobre la nostra pròpia vida, i ens fa perdre de vista quin és
el desig primer de viure. Però a la pràctica el tenir, ho sabem tots,
passa davant del ser; no ens preocupa com hem de ser, ens preocupa el
que hem de tenir.
Per altra
banda és bo, i és molt sa, reconèixer els propis errors i els propis límits,
saber fins on arribem.
El fragment
de l’Evangeli d’avui té dues parts ben diferenciades. A la primera es presenta
un fet real, concret; tant que ho pot ser concret i real al temps de Jesús i
avui. Un home busca a Jesús per a que intercedeixi a favor seu en un litigi de
diners amb el seu germà. El problema per a Jesús no és una qüestió legal, és
una qüestió moral: l’ambició.
La segona
part és una petita paràbola amb final moralitzador. Jesús ens recorda, si és
que encara no ho sabíem, que els béns materials són una seguretat a mitges. I
això no és tan lluny com ens podem pensar, a vegades, de les nostres pobres
aspiracions.
Nosaltres
també en podem fer de l’Evangeli un ús interessat com aquell que pregunta a Jesús. Un ús pràctic. Hi ha a l’Evangeli una recerca pràctica de com hem d’actuar
a la vida en certes circumstàncies? I sant Pau, a la segona lectura, ens ha
dit, ras i curt: “Estimeu allò que és de dalt, més que no pas allò que és de la
terra”. Que s’ha de dir res més?
Es tracta,
doncs, de prescindir dels béns materials? No! Res més lluny de la veritat. Cada
cosa, això sí, al seu lloc. I quan les coses no ocupen el lloc que els hi
correspon, alguna cosa o altra grinyola. Jesús ens vol fer veure que els béns
materials no han d’ocupar el lloc principal a la nostra vida. El béns temporals
són importants, certament, però no són absoluts. No poden ser mai objecte de la
nostra aspirada felicitat.
Diuen, no sé
si és veritat, però podria molt ben ser, que hi havia un home tan pobre, tan
pobre, tan pobre, que només tenia diners. Nosaltres volem alguna cosa més!
La primera
lectura també ens ho ha dit. Jo que em pensava que l’autor de la primera
lectura, el famós Koelet, era l’home pessimista per definició! I potser peca,
en tot cas, de realista. Tenir de tot no ens fa més persones, i ho sabem! Depèn
de si del que es tracta és de ser o de tenir.
Sense
oblidar les coses materials, el moment present sabem que allò que compta a la
nostra vida no és allò que tenim, sinó tal com som.
Potser que
ens parem a pensar i mirem una mica més enlaire... o més endins.
A l’Evangeli
no es condemna la riquesa, que per ella mateixa és indiferent. Es condemna en
tot cas la cobdícia. No som, simplement, una guardiola. És un mal tracte si a
algú li diem que és una guardiola. En una paraula, l’Evangeli ens diu que el
cobdiciós és esclau de la seva insensatesa. Tenir una assegurança de vida, no siguem
ingenus, no vol dir que ens hem de morir.
Celebrar l’Eucaristia cada diumenge és
signe d’una nova realitat. Més enllà de les coses temporals. Sense oblidar, això sí, les coses eternes
que ens interessen molt.
La pregària
del salm ens ho ha dit ben clar: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir
la saviesa del cor”.
