12-5-2021: Defunció de la ceramista Neus Segrià Fortuny (E.P.R.)

12-5-2021: Defunció de la ceramista Neus Segrià Fortuny (E.P.R.)
Fotografia de la família Vila-Segrià durant la seva donació del reutale de "El Sant Sopar" (Joan Rebull) al Santuari de Misericòrdia (2017)

dijous, 26 de febrer de 2015

Missa de l’aparició. Missa de Santa Maria, mare de la reconciliació. Dimecres. 25-2-2015

Mn. A. Roquer. 
“Vós heu donat en Maria, que no tenia pecat, un cor ple de misericòrdia envers tots els vostres fills”.
Homilia:
El temps de Quaresma comença, pràcticament, amb les paraules de l’apòstol sant Pau: “Us ho recomano, reconcilieu-vos amb Déu”. I avui ens ho ha tornat a repetir.

La funció de reconciliació, de fer les paus, la té també la Verge Maria. No envà nosaltres l’anomenen Mare de Misericòrdia. Misericòrdia és la manifestació plena de la reconciliació.

Anant als primers segles trobarem molts tractats sobre aquets tema. Se’ns diu: “En el sí de Maria és el lloc on s’ha realitzat la pau entre Déu i els homes”. I el papa Joan Pau II ens deia: “La Verge Maria fou associada a l’obra de la reconciliació en virtut de la seva maternitat divina”. A l’Edat Mitjana se l’anomena Camí de Reconciliació o, també, Mare de la Reconciliació. “No hi ha altre reconciliació fora d’aquella que vós heu fet possible”, diu sant Anselm.

Per això els fidels acuden a ella per a que intercedeixi per ells i puguin obtenir la gràcia del perdó. I així la venerem com a “Refugi de pecadors”.

Per això, durant la Quaresma, sobretot en els santuaris marians, on acuden sovint els fidels, i més si en aquest santuari si venera la imatge amb el títol de Mare de Déu de Misericòrdia, és on podem acudir per demanar el perdó. Sobretot si pensem que les mares sempre tenen una debilitat: la capacitat de ser refugi de les malifetes dels fills. Les mares, com ningú, sempre són propenses a comprendre, a acollir; per tant, a perdonar els errors dels fills.

Recordant que el cor de Maria sempre fou amatent a acollir els pecadors, que ben posat, doncs, el títol de Mare de Misericòrdia. Un títol que sempre escau, i més en temps quaresmal, temps de reconciliació; temps, doncs, de misericòrdia; per a que recordem que Maria era misericordiosa envers els pecadors.

Com Jesús digué a Joan, al peu de la creu, “Aquí tens la teva mare”, se’ns ha dit també a tots nosaltres, devots del Santuari, “Aquí tens la teva mare”. Aquesta és la funció maternal de Maria. És en el sí de Maria on ha tingut lloc, al fer-se home, la reconciliació de Déu amb la humanitat.


Direm al prefaci: “Vós heu donat en Maria, que no tenia pecat, un cor ple de misericòrdia envers tots els vostres fills”.

diumenge, 22 de febrer de 2015

Lectures i homilia del diumenge 1r de Quaresma

A veure si som capaços aquesta Quaresma de vèncer les temptacions com hem vist a l’Evangeli que Jesús les va vèncer. I no és fàcil, però al davant hi ha la Pasqua.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)
Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)
Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Homilia:
A vegades passen coses inesperades. No sé on és el sermó! Hi ha una solució... És que, i més tractant-se de Quaresma, ara jo improvisi unes paraules. Però això en el fons és una mica d’ofensa a l’auditori, perquè aquí no es tracta d’improvisar res.

Potser no fora cap cosa que no fos correcta que ara tinguéssim uns breus moments de silenci i cadascú es faci la seva pròpia homilia. Vull dir que cadascú tregui unes conclusions pràctiques de l’evangeli de les Temptacions. Senzillament, perquè avui Jesús no en té cap de temptació! Nosaltres, sí.


A veure si som capaços aquesta Quaresma de vèncer les temptacions com hem vist a l’Evangeli que Jesús les va vèncer. I no és fàcil, però al davant hi ha la Pasqua.

diumenge, 8 de febrer de 2015

Lectures i homilia del diumenge 5 de durant l’any

És en la quotidianitat de cada dia, si som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò que aquí hem menjat
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Homilia:
Ara, a l’Evangeli, acabem d’escoltar el que era una jornada de Jesús. Ell és la resposta per a tots els temps, la resposta viva de Déu, per a tots nosaltres; la resposta a tots els jobs. Ell sempre està a prop dels que sofreixen; els toca, els escolta, els dóna la ma; és a dir: s’interessa per les persones, sosté als desvalguts. Malalts a causa de les malalties, o malalts a causa de l’egoisme, o malalts a causa de l’orgull, que són malalties. Ell ens pot ajudar a aixecar-nos. Aquesta manera de fer de Jesús és imatge de tantes persones que es dediquen i treballen per a l’Església, a les parròquies, a la catequesi, a Caritas, o a les celebracions de la missa, lectors i monitors...

Avui hauríem de fer ben nostres aquelles paraules de Pau a la segona lectura: “Que l’Evangeli no es converteixi en una cosa costosa”. Hi ha moltes maneres de fer costós l’Evangeli: ideologies, actituds intransigents, incomprensió, radicalismes... i, fins i tot, algunes aparences de pietat. L’Evangeli és un projecte, un estímul, que és possible viure’l. L’Evangeli és molt escoltat, és molt admirat, però potser és poc seguit. I el seguiment de Jesús no porta a la vellesa de la resignació davant del mal, va molt més enllà! Va més enllà d’una comprensió, traspassa el llindar de l’esperança, arriba fins a la heroïcitat de la caritat. Només així es poden capgirar com un mitjó tantes situacions de la vida que comporten una actitud de servei per amor, no només per llàstima; com Jesús, a casa de Pere, com Pau i tants cristians al llarg de la història. I per això fem nostra la pregària del final de la celebració d’avui: “Feu que siguem de tal manera conseqüents amb la nostra fe que contribuïm a la salvació del món”.

A l’evangeli hem escoltat una curació de Jesús. Certament, l’únic que ens pot ajudar a tornar a començar, a alçar-nos, a ressuscitar és Jesús i el seu Evangeli. La febre del desànim la podem tenir tots, en un moment o altre, per un motiu o per un altre. És tan evangèlic allò de: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. L’Evangeli no és només costós. Que tot allò que ens importa a la societat de consum resulta totalment angoixós, traumàtic; i tots l’obeïm fidelment per por de fer el ridícul, per por de no estar al dia; per por, en una paraula, del què poden pensar de nosaltres. L’Evangeli sempre és una crida a la conversió. És algú que ens dóna la ma i ens diu “Aixeca’t”.


Potser sí que la celebració de l’Eucaristia no comença amb “El Senyor sigui en vosaltres”, sinó amb aquell “Aneu-vos-en en pau”. És en la quotidianitat de cada dia, si som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò que aquí hem menjat. Aquí és on ens alimentem per viure la vida, aquí i fora d’aquí. I és aquí on podem experimentar el què creiem. I els altres podran veure que allò que diem que creiem és veritat. Aquí podem curar les ferides de la vida, podem experimentar la força de la fe, podem viure d’una altra manera la vida. Avui aquí, i tots els dies.

diumenge, 1 de febrer de 2015

Lecures i homilia del diumenge 4 de durant l’any

Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)
Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)
Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.
Homilia:
L’evangeli d’avui ens acaba de descriure la jornada que feia Jesús, amb les seves activitats. Un dia ple de gestos i de paraules i d’encontres. Jesús ensenya, guareix... i es troba amb persones, per cert ben diverses, unes ben concretes... altres del tot anònimes. I Jesús no deixa indiferent a ningú. Una bona manera, avui, de veure la nostra relació amb Ell aquí, cada diumenge a causa d’aquesta trobada.

La clau la trobem en la primera lectura, quan Moisés posa un criteris per distingir els veritables profetes d’aquells que no en són

Jesús inicia la seva activitat fent una entrada doble; en primer lloc a Cafar-Naüm, després a la sinagoga. “La gent, diu, s’estranyava de la seva manera d’ensenyar”. No ensenyava només amb paraules, sinó amb fets, amb gestos. Com la nostra vida de deixebles no es pot reduir només a unes paraules, a unes bones paraules, a uns bons propòsits; sinó que ha d’arrelar en la vida pròpia de cada dia. Ens hem de preguntar en què gastem el temps.

Cada diumenge escoltem la Paraula de Déu per a que en fem vida de la nostra vida. No és pas impossible que la nostra reacció sigui semblant a la d’aquell home de l’evangeli que acabem d’escoltar: “Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?” Per què la Paraula de Déu posa en evidència com som? Com som de veritat, no com ens imaginem a vegades que som o com diem que som; amb els nostres egoismes, les nostres pereses, les nostres mediocritats; o allò de aquest evangeli ja el sé, i prou! Amb el convenciment que venint aquí ja hem complert. Ja hem complert? Sí o no; complirem quan a partir d’aquí visquem allò que aquí hem escoltat. Es tracta de no de ser només oients de la Paraula de Déu, sinó complidors. No només de ser creients sinó de ser, fins i tot, creïbles.

Les paraules de Jesús són més que paraules, van lligades a una vida; són fets, són gestos; són llavors i l’objectiu de la llavor és donar fruït. És en la intimitat de la persona on es juga el seu comportament.

La cultura moderna ha transformat totalment l’estructura de la persona: no va a fons. Ens hem tornat més crítics potser, més escèptics, però, per a molts, Déu no és res més que una idea; una idea potser sublim, però que no va més enllà de sentir, d’escoltar; no arriba al cor, no afecta la vida, no canvia la vida. Estic convençut que el procés religiós de moltes persones es queda a mig camí.

Potser sí que avui molta gent abandona la fe, i dóna l’esquena a Déu, i és perquè no ha trobat en Déu el do de la misericòrdia. L’experiència d’aquells que es varen trobar amb Jesús és ben diferent. Podien comprovar que Jesús no només parlava de Déu, sinó que alliberava el mal, tal com Déu vol.


Avui, com Jesús ens ha ensenyat en el Parenostre, tornarem a demanar: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”. Fem-ho de manera diferent, com si fos nova, com si fos la primera vegada: “Deslliureu-nos de qualsevol mal”.