És en la quotidianitat de cada dia, si som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò que aquí hem menjat.
Mn. A. Roquer
|
Lectura del
llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)
|
|
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no
està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es
deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador.
Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen
són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia
perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus
dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil.
Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a
veure la felicitat.»
|
|
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)
|
|
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar
l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués
buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi
és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una
recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el
converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu
servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots
per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com
ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.
Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per
poder-hi tenir part.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)
|
|
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga,
se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al
llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i
la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els
endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar
molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els
deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es
llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus
companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està
buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi
predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a
les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
|
Homilia:
Ara, a
l’Evangeli, acabem d’escoltar el que era una jornada de Jesús. Ell és la
resposta per a tots els temps, la resposta viva de Déu, per a tots nosaltres;
la resposta a tots els jobs. Ell sempre està a prop dels que sofreixen; els
toca, els escolta, els dóna la ma; és a dir: s’interessa per les persones,
sosté als desvalguts. Malalts a causa de les malalties, o malalts a causa de
l’egoisme, o malalts a causa de l’orgull, que són malalties. Ell ens pot ajudar
a aixecar-nos. Aquesta manera de fer de Jesús és imatge de tantes persones que
es dediquen i treballen per a l’Església, a les parròquies, a la catequesi, a
Caritas, o a les celebracions de la missa, lectors i monitors...
Avui hauríem
de fer ben nostres aquelles paraules de Pau a la segona lectura: “Que
l’Evangeli no es converteixi en una cosa costosa”. Hi ha moltes maneres de fer
costós l’Evangeli: ideologies, actituds intransigents, incomprensió,
radicalismes... i, fins i tot, algunes aparences de pietat. L’Evangeli és un
projecte, un estímul, que és possible viure’l. L’Evangeli és molt escoltat, és
molt admirat, però potser és poc seguit. I el seguiment de Jesús no porta a la
vellesa de la resignació davant del mal, va molt més enllà! Va més enllà d’una
comprensió, traspassa el llindar de l’esperança, arriba fins a la heroïcitat de
la caritat. Només així es poden capgirar com un mitjó tantes situacions de la
vida que comporten una actitud de servei per amor, no només per llàstima; com
Jesús, a casa de Pere, com Pau i tants cristians al llarg de la història. I per
això fem nostra la pregària del final de la celebració d’avui: “Feu que siguem
de tal manera conseqüents amb la nostra fe que contribuïm a la salvació del
món”.
A l’evangeli
hem escoltat una curació de Jesús. Certament, l’únic que ens pot ajudar a
tornar a començar, a alçar-nos, a ressuscitar és Jesús i el seu Evangeli. La
febre del desànim la podem tenir tots, en un moment o altre, per un motiu o per
un altre. És tan evangèlic allò de: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. L’Evangeli
no és només costós. Que tot allò que ens importa a la societat de consum
resulta totalment angoixós, traumàtic; i tots l’obeïm fidelment per por de fer
el ridícul, per por de no estar al dia; per por, en una paraula, del què poden
pensar de nosaltres. L’Evangeli sempre és una crida a la conversió. És algú que
ens dóna la ma i ens diu “Aixeca’t”.
Potser sí
que la celebració de l’Eucaristia no comença amb “El Senyor sigui en vosaltres”,
sinó amb aquell “Aneu-vos-en en pau”. És en la quotidianitat de cada dia, si
som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que
aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò
que aquí hem menjat. Aquí és on ens alimentem per viure la vida, aquí i
fora d’aquí. I és aquí on podem experimentar el què creiem. I els altres podran
veure que allò que diem que creiem és veritat. Aquí podem curar les ferides de
la vida, podem experimentar la força de la fe, podem viure d’una altra manera
la vida. Avui aquí, i tots els dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada