La misericòrdia de Dé és l’amor comprensiu, és l’amor acollidor, per tant és l’amor transformador
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is
50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. |
Lectura de la carta de sant Pau als
cristians de Filips (Fl 2,6-11)
|
Jesucrist,
que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat
amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home
qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de
creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per
damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que
Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Passió de
nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc (Lc 22,14-23.56)
C: Llavors Jesús sortí i se n’anà, com de
costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles.
Arribat al lloc els digué:
+: “Pregueu
Déu que no us deixi caure en la temptació”.
C: Ell s’allunyà a una distància com la d’un
tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules:
+: “Pare,
si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva
voluntat sinó la vostra”.
C: Se li aparegué un àngel del cel que el confortava.
En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com
gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà
cap els deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué:
+: “¿Per
què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació”.
C: Encara parlava Jesús quan arribà gent; el
qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per
besar-lo. Jesús li digué:
+: “Judes,
amb un bes traeixes el Fill de l’home?”.
C: Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que
passava digueren:
S (TOTS JUNTS): “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?”.
C: I un d’ells donà un cop d’espasa al criat
del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué:
+: “Deixeu-los
estar”.
C: I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús
digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als
notables que havien vingut allà per detenir-lo:
+: “Heu
vingut armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre estava
amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra
hora, ara les tenebres tenen el poder”.
C: Ells se l’endugueren pres i el portaren al
palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del
pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el
veié assegut vora al foc, se’l mirà i digué:
S (TOTS JUNTS): “Aquest home també anava amb ell”.
C: Ell ho negà:
S (TOTS JUNTS): “No, dona; no el conec de res”.
C: Poc després un altre que el veié li deia:
S (TOTS JUNTS): “Tu també ets d’ells”.
C: Pere li contestà:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no ho sóc pas”.
C: Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi
entossudí:
S (TOTS JUNTS): “Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu”.
C: Pere respongué:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no sé de què em parles”.
C: En aquell moment, mentre el gall cantava, el
Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li
havia dit: “Avui, abans no canti el gall m’hauràs negat tres vegades”. I així
que va ser fora, va plorar amargament.
C: Els homes que guardaven Jesús, per
burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:
S (TOTS JUNTS): “Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat”.
C: I deien moltes més coses per injuriar-lo.
C: Quan es va fer de dia es van reunir tots els
notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren
Jesús al sanedrí. Allà li demanaven:
S (TOTS JUNTS): “Si ets tu el Messies, digue’ns-ho”.
C: Ell els contestà:
+: “Si
us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però
des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu”.
C: Tots li digueren:
S (TOTS JUNTS): “Per tant, ¿ets el Fill de Déu?’’.
C: Ell els respongué:
+: “Si
que ho sóc, teniu raó”.
C: Ells digueren:
S (TOTS JUNTS): “Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit
dels seus propis llavis”.
C: Llavors s’alçaren tots i el dugueren a
Pilat. I començaren així la seva acusació:
S (TOTS JUNTS): “Hem trobat aquest home que revolta el nostre poble, prohibeix de
pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”.
C: Pilat l’interrogà:
S (TOTS JUNTS): “Ets tu el rei dels jueus?”.
C: Ell li respongué:
+: “Si,
teniu raó”.
C: Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
S (TOTS JUNTS): “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”.
C: Ells insistien:
S (TOTS JUNTS): “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels
jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”.
C: Quant Pilat sentí això, preguntà si aquell
home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi
envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.
C: Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia
temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun
miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans
sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força.
Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un
vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que
havien estat enemistats, es reconciliaren.
C: Pilat cridà els grans sacerdots, les
autoritats i la gent i els digué:
S (TOTS JUNTS): “M’heu portat aquest home com si revoltés el poble, però jo, que l’he
interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què
l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha
trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per
escarmentar-lo, i el deixaré anar”.
C: Però tota la multitud cridà:
S (TOTS JUNTS): “Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs”.
C: Barrabàs havia estat empresonat amb motiu
d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a
parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren:
S (TOTS JUNTS): “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”.
C: Pilat respongué per tercera vegada:
S (TOTS JUNTS): “¿Per què? ¿Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui
merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré
anar”.
C: Però ells insistien demanant amb grans
crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat
es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la
presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
C: Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de
Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera
Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades,
que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+: “Dones
de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i els vostres fills.
Perquè vindran dies que la gent dirà: ‘Felices les que no tenen fills, les
entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat’. Llavors
diran a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre’ i als turons: ‘Cobriu-nos’.
Perquè si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l’arbre sec?”.
C: En portaven dos més: uns criminals que
havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota,
el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a
l’esquerra. Jesús deia:
+: “Pare,
perdoneu-los, que no saben el que fan”.
C: Es repartiren els seus vestits i se’ls
jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien,
rient-se’n:
S (TOTS JUNTS): “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el
Messies de Déu, l’Elegit”.
C: Els soldats també se’n burlaven: tot
oferint-li vinagre, li deien:
S (TOTS JUNTS): “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”.
C: Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El
rei dels jueus”.
C: Un dels criminals penjats a la creu, també
li deia insultant-lo:
S (TOTS JUNTS): “¿No ets el Messies?. Salva’t a tu mateix i a nosaltres.
C: Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
S (TOTS JUNTS): “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu?. I
nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon
pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”.
C: I deia:
S (TOTS JUNTS): “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”.
C: Jesús li respongué:
+: “T’ho
dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.
C: Ja era cap al migdia quan s’estengué per
tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La
cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb
tota la força:
+: “Pare,
confio el meu alè a les vostres mans”.
C: I havent dit això, expirà.
AQUÍ TOTHOM S’AGENOLLA i ES FA UNA PAUSA.
C: El centurió, després de veure el que havia
passat, en donava glòria a Déu i deia:
S (TOTS JUNTS): “És veritat: aquest home era innocent”.
C: I tota la gent que era present en aquell
espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava
donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit
des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.
C: Hi havia un home que es deia Josep, membre
del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que
esperava el Regne de Déu, i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí
havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el
cos de Jesús; el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un
sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres
quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb
Jesús des de Galilea, seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia
estat enterrat el seu cos i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I
durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
C: Paraula del Senyor
|
Homilia:
Ja hem obert la porta de la Setmana Santa. El contrast entre avui i el
divendres que ve és fort, molt fort! Però encara hi ha quelcom pitjor: és
intencionat!
L’Església ens dóna l’oportunitat o la clau per comprendre tota la
profunditat i tot l’abast d’aquests esdeveniments de la Setmana Santa. Cal que
els aprofitem! És una ocasió que tenim.
Començàvem la Quaresma amb les temptacions de Jesús al desert. I al final
dèiem així a l’Evangeli d’aquell diumenge: “Al final, el temptador es va
retirar esperant que arribés una altra oportunitat”. El temptador no pogué amb
Jesús, però sí amb els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei, amb Judes
i, més d’una vegada, amb nosaltres. Ell sempre sap esperar l’ocasió, sempre
troba l’oportunitat, sempre sap per on ens apreta la sabata.
L’aclamació del poble el Diumenge de Rams, aquell “Beneit el Rei
d’Israel!”, serà divendres la causa de la seva condemna. “El rei dels jueus”
dirà el rètol damunt de la creu. Que no se’ns faci tan estrany, la vida entre
les persones a vegades, massa vegades, és així: una contradicció!
Ara a la creu, alçat per damunt de l’odi i de la misèria, ara a l’hora
del fracàs humà, quan no s’entén res, a la ratlla fronterera entre la vida i la
mort, Jesús posa el seu alè -diu- en mans de Déu Pare. Ara a la creu també
l’anomena Pare.
I ens fem una pregunta: davant de la mort de Jesús, digueu-me, qui és el
vencedor i qui és el vençut? “Déu va regnar des de la creu!” diem a la Setmana
Santa. No ho oblidem: Déu ha regnat des de la creu! Sant Pau proclama sense embuts:
“Els grecs demanen saviesa, els jueus demanen prodigis i nosaltres prediquem un
Messies crucificat”. I avui també nosaltres continuem proclamant el mateix.
No vull una Església de dretes, ni vull una Església d’esquerres; vull
una Església sense fanàtics, ni d’un costat ni de l’altre; però sé que Jesús
moria pels uns i pels altres!
La gran característica de la Passió del Senyor segons l’evangeli de Lluc
és posar de manifest, com en cap lloc de l’Evangeli, la misericòrdia de Déu;
és l’amor comprensiu, és l’amor acollidor, per tant és l’amor transformador.
Només l’amor pot canviar les persones. I aquesta és, també avui, la nostra
esperança.
Déu, malgrat tot, i tot vol dir tot, encara ens estima. I
aquest és l’amor que ens venç. No esperem que baixi de la creu, esperem que ens
estimi des de la creu. Ho necessitem! Si som conscients d’això, si ens fem
responsables del nostre pecat, si som prou valents per demanar-ne perdó,
llavors sí... aquesta setmana serà una setmana veritablement Santa. Només així,
diumenge que ve, també ressuscitarem.
Sant Pau s’afanya a dir: “Si morim amb Ell, també amb Ell ressuscitarem”.
Si amb Ell podem ressuscitar, la mort no ha guanyat la partida. Amb Jesús tenim
tots els trumfos!
