I la festa d’avui també ens recorda que som germans dels sants. És una festa que ens omple de goig. És el record d’aquella multitud “que ningú no hauria ni pogut comptar; gent de tota nacionalitat, de totes les races, de totes les llengües”. Han viscut segons l’Evangeli, i han aconseguit en Déu l’alegria veritable.
Mn. A.
Roquer.
|
Lectura de
l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
|
|
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol
ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre
àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap
mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els
servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat
marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després
vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren
gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i
llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc
i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre
Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al
voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren
davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén.
Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre
Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar:
«Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits
amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»
|
|
Lectura de
la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
|
|
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat
el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens
reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu,
però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà,
serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta
esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
|
|
En aquell temps, en veure Jesús les multituds,
pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es
posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el
Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que
seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran
saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor:
són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà
com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel
és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us
perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:
alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
|
Homilia:
La festa
d’avui és optimista. És una festa plena, com cap altra, d’esperança. L’Evangeli
predicat per Jesús molta gent l’ha portat a la pràctica. Ens n’alegrem i en
donem gràcies. L’Evangeli és possible! Senyal que l’amor de Déu actua en el cor
de les persones.
I la festa d’avui també ens recorda que som
germans dels sants. És una festa que ens omple de goig. És el record d’aquella
multitud “que ningú no hauria ni pogut comptar; gent de tota nacionalitat, de
totes les races, de totes les llengües”. Han viscut segons l’Evangeli, i han
aconseguit en Déu l’alegria veritable.
El text de
les Benaurances és un dels passatges més bells de l’Evangeli. Jesús proclama
enhorabona els pobres en esperit, els nets de cor, els que posen pau, els que
són misericordiosos; revela que els que troben Déu són els senzills. Al revés
del nostre món.
Les
Benaurances són un autoretrat de Jesús mateix. Ell és el pobre d’esperit, el
senzill, el que porta la pau. Jesús respon a la pregunta que d’una manera o
altra ens fem tots: Quina és la vida humana veritable? On és la felicitat veritable?
Les benaurances ens ajuden a veure tot el que hi ha entre nosaltres i en la
bondat; Déu els reconeix com a fills.
Avui, mirant
al nostre entorn, tendim al desànim, al pessimisme. Però Jesús ens convida
avui, també avui, a tenir una mirada plena de confiança. La vida plena, la vida
amb sentit es pot trobar a l’Evangeli. Avui és un dia de contemplació admirada
de l’obra de Déu escampada arreu del món i duta a terme no pas fàcilment, sinó
amb molt d’esforç, per tants homes i dones que hi creuen de veritat.
Cada una de
les Benaurances són expressió d’un camí cap a la santedat. Els pobres en
l’esperit són sants; els humils són sants; els pacificadors són sants; els nets
de cor són sants; i ho són els misericordiosos, i ho són els que ploren, i els
que tenen fam i set de bondat. Han trobat el camí que porta Déu.
Les
Benaurances és un dels fragments més bells de l’Evangeli i, a l’hora, més
comprometedors. Els sants no han arribat a ser sants, així, senzillament. Hi
han arribat a força d’esforç i d’imitar i creure en el missatge de Jesús, que
no és fàcil.
Per això els
difunts no ens fan cap por. Ens fan, en tot cas, una enveja. I a l’hora ens
animem perquè ens diuen que l’Evangeli es pot dur a la pràctica; no és una
utopia, no és irrealitzable.
“Feliços els qui tenen fam i set de ser justos... seran saciats”.
Trobaran en Déu la plenitud d’aquella vida que el món no pot donar, per moltes
promeses que faci.
El cel que Jesús revela no és un cel de pastorets, no és un felicitat
pueril, infantil; ni és un premi pel nostre bon comportament. És generositat de
Déu.
Avui és un dia de contemplació agraïda per l’obra de Déu escampada per
tants recons del nostre món, perquè de sants n’hi ha! És un dia d’acció de
gràcies. És un dia d’esperança davant de tantes experiències que ens fan tendir
al pessimisme, al desànim.
Mirem més enllà d’on ens permet mirar la nostra vida i el nostre entorn.
Més enllà de tanta tristor, que hi és, i ha una vida plena: la vida en Déu.
