diumenge, 24 de novembre del 2013

Homilia de la Festivitat de Crist Rei

El que ens planteja la festa de Crist Rei
és si regna o no regna, si mana, en la nostra vida. 
Mn. A. Roquer
Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 5,1-3)
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,12-20)
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 23,35-43)
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»
Homilia:
D’entrada hauríem de ser molt conscients del perill que s’amaga pel fet de proclamar Jesús rei. Hem de començar per eliminar els trets característics dels reis que coneixem d’aquest món; no ho podem confondre. Res de domini, res de supremacia, o bé, per part nostra, res de súbdits. Distorsionaríem del tot el missatge de Jesús. Ell està, justament, a les antípodes de qualsevol estructura de poder, de privilegi o de domini. Al mateix Jesús li va passar això de distorsionar el seu missatge; d’aquí ve que quan el volen proclamar rei, però després de multiplicar els pans i de donar menjar a tothom, Jesús fuig, s’amaga.

El títol de rei li dóna Pilat quan fa posar com a causa de la seva condemna això: “rei dels jueus”. Sr. Governador de Roma, perdoni, però no és el rei dels jueus! És més! És rei universal!

La imatge del rei amb ceptre, corona i trons es transforma en un home despullat, coronat, però d’espines, i clavat en una creu. Aquesta reialesa no té cap valor. La gent se’n burla, els soldats en fan mofa; uns dels crucificats l’insulta, tan sols l’altre pren una actitud diferent; tots li retreuen que no sigui capaç de baixar de la creu. La seva reialesa, doncs, no val per a res!

No sé si el de la dreta o el de l’esquerra, l’Evangeli no ho diu, és el que converteix les burles en una súplica. Extraordinari, el que ara en diem sant Dimas. “Recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne. Avui seràs amb mi al paradís.” Això ens ha de fer entendre amb claredat quina és la reialesa d’aquest Jesús. Per això la imatge més autèntica de Crist Rei serà sempre un crist crucificat, un Sant Crist. Crucificat perquè diu que és rei, si voleu. Coronat d’espines, com una burla, com una ironia, si voleu. Però rei. Regna des de la creu.

L’himne Vexilla Regis (Les Banderes del Rei) canta a la tercera estrofa: Es complí allò que David havia dit en els salms. Déu regna des de l’arbre d’una creu.

És en la creu on brilla amb tota la seva cruesa, i a l’hora amb tota la seva veritat, quina és la manera de regnar d’aquest home, el fill de Déu, Jesucrist. És així com ell s’ha manifestat, no adulterem la seva imatge. Perquè no ens agrada... però és veritat! La veritat no sempre cal que ens agradi, però cal que sigui veritat; tant si m’agrada com si no m’agrada.

La festa d’avui és una afirmació de fe en la manera que té Déu de regnar. La litúrgia de la festa d’avui té una antífona que ho diu ben clar. Diu: “La mort fou morta justament a la creu, quan hi moria l’autor de la vida”. Fins aquí tot arriba a entendre’s. Aquí ha arribat la saviesa o l’astúcia dels homes. Però la saviesa de Déu va més enllà. És en el moment de la creu on es posa de manifest per un cantó l’amor de Déu, per l’altre l’astúcia dels homes.

Nietzsche, el filòsof, ens parlarà de la mort de Déu, i Jesús parlarà de la vida dels homes.

El que ens planteja la festa de Crist Rei no és si ell regna o no regna en el nostre món, sinó si regna o no regna, si mana, en la nostra vida. No si la seva reialesa és reconeguda pels estats o els governants, sinó si és reconeguda per nosaltres. És Jesús que regna en la meva vida? Qui fixa els objectius del què faig? Qui estableix en la meva vida les prioritats: Crist o els altres?

“Tots els que són de la veritat escolten la meva veu” diu Jesús a Pilat. I aquí hi ha molta gent. Però si diem enlloc de Tots els que escolten la meva veu són de la veritat diem Els que són de la veritat escolten la meva veu potser ja no són tants.


És des del misteri de la creu que ahir, i avui i sempre entendrem qui és Jesús, i si mirem bé potser ens entendrem nosaltres.