dimarts, 29 de març de 2016

Homilia de la missa de l’aparició.

Només una paraula: Maria. Ja n’hi ha prou. I amb això s’entén tot. I quan s’entén tot es viu d’una altra manera.

Mn. A. Roquer
Homilia:
Jo, ahir com sempre, diligentment, vaig preparar l’homilia per a aquesta celebració d’avui, del dia vint-i-cinc, i ... no sé on és. L’he perdut! I mireu... us dic una cosa: i en dono gràcies a Déu. Perquè l’homilia que vaig preparar ahir eren les meves paraules sobre aquesta celebració pasqual. I em penso que per Pasqua hi ha una sola paraula que ho diu tot: “Ha ressuscitat!” O, si voleu, avui basant-nos en l’Evangeli, encara una altra paraula, potser encara amb més pes: “Maria”. No diu res més el Ressuscitat a Magdalena, només el seu nom! Jo penso, el Senyor a vegades també ens diu a nosaltres només el nostre nom; no cal res més.

Certament, per Pasqua els fets, com mai, parlen més que totes les paraules. Les paraules són obra humana. Són al diccionari! El fet de la resurrecció és un fet que engloba molt més, arriba molt més enllà que totes les paraules. I en el fons, en el fons, porta un gruix de vida, d’alegria, de seguretat.. més que totes les paraules que puguem trobar a tots els diccionaris del món.

Només una paraula: Maria. Ja n’hi ha prou. I amb això s’entén tot. I quan s’entén tot es viu d’una altra manera. Es viu no només del convenciment d’allò que sé, sinó que es viu d’aquella realitat que és la meva pròpia vida, el meu viure, que és la meva fe; que és... no cal corre tant... aquesta missa de les set del dia vint-i-cinc de cada mes. Que hi ha molta gent que no ho entén. Què hi veniu a fer? Misericòrdia està obert tot el dia, i cada dia; s’hi pot venir molt sovint! Per què aquesta missa de set? Per què veniu a aquesta missa de set, tant matinera, el dia vint-i-cinc? És allò de Maria: només nosaltres ho sabem.

Hi ha coses que es viuen, se senten, s’experimenten... i no es poden viure, no es poden expressar perquè no es viuen; i quan no es viu, totes les explicacions són inútils.

Per tant jo arribaria a aquest cap de corda: Totes les explicacions, totes les paraules sobre el fet de la resurrecció de Jesús són paraules; però el què convenç és el fet.


Maria. Amb una paraula n’hi ha prou. Potser sí que tenim avui entre nosaltres, a la nostra societat, un empatx de paraules, de massa paraules; i amb una sola paraula n’hi hauria prou: Maria!

diumenge, 27 de març de 2016

Lectures i homilia del diumenge de Pasqua

Avui és la festa de Pasqua, la celebració de la vida,
de la força de l’amor per damunt de l’odi,
la força de la veritat per damunt de la mentida.
 Mn. A. Roquer. 
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Homilia:
Avui fa molt de respecte dir unes paraules de la festa de Pasqua. Perquè les paraules no poden anar més enllà; només poden dir una cosa: “Ha ressuscitat”.

Els cristians hem vetllat aquesta nit perquè Crist ha ressuscitat. Hem cantat altra vegada l’Al·leluia. El Senyor ha ressuscitat i ens ha salvat; i ha fet que nosaltres, com Ell, tinguem també esperança de ressuscitar. La mort no té la darrera paraula. La primera paraula la té Déu, la darrera també.

La primera homilia de Pasqua la fa una dona, Maria Magdalena. Les dones foren les primeres en descobrir el sepulcre buit i les primeres en creure que havia ressuscitat. L’evangeli d’avui ens ho explica amb tot detall. Jesús havia ressuscitat i les dones ho van creure i ho van comunicar als Apòstols. Les que havien perseverat al peu de la creu són les mateixes que avui anuncien la Resurrecció.

Avui hem començat un camí nou. Podem sentir sorpresa, goig, emoció, pau, serenor, ganes de viure... No hem vingut corrents a l’església, no hem vingut perquè hem vist un àngel,  perquè ens han ha dit... No! Necessitem, això sí, que els altres ens confirmin allò què creuen. El Cristianisme neix d’un sepulcre buit.

Els deixebles Josep i Nicodem, conscients d’aquella mort, havien separat Jesús dels vius amb una llosa. I l’àngel dirà: “Per què busqueu entre els morts aquell que és viu?”.

Avui és la festa de Pasqua, la celebració de la vida, de la força de l’amor per damunt de l’odi, la força de la veritat per damunt de la mentida.

Si el Crucificat, que havia estimat fins a l’extrem, ha ressuscitat, la vida és patrimoni de Déu; la mort és patrimoni nostre. Aquell que és l’autor de la vida no podia quedar atrapat per la mort. Així ho creiem.

Això ho podem dir nosaltres de moltes maneres, però sobretot, ho hem de viure. Aquest és el contingut de la fe cristiana. Ja no ens podem sentir decebuts; això ens anima a treballar pel seu Regne. I no oblidem mai que Ell regna des de la creu. La creu com a garantia d’amor. “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que s’estima”. La resurrecció de Jesús és garantia d’aquestes paraules.

Els homes només podem arribar fins a la mort. Podem eliminar la vida del cos, però la vida és patrimoni de Déu i va més enllà de totes les nostres possibilitats. Jesús ressuscitat és garantia d’una vida més enllà de la mort. Aquesta és la nostra fe! Aquesta és la nostra esperança!


Jesús és viu i ens acompanya sempre en el nostre camí. Un camí que va més enllà de la mort corporal. Si creiem en Crist perquè va morir, sant Pau ens dirà: “Som els més desgraciats de tots els homes; però si creiem que va ressuscitar, som els més feliços”. “Feliç tu que has cregut -es diu a Maria-, allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”.

diumenge, 20 de març de 2016

Lectures i homilia del diumenge de Rams.

Tinguem prou coratge per presentar-nos davant de la creu sense por, sense una llagrimeta inútil,
però sí amb una gran responsabilitat.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc (Lc 22,14-23.56)
C:  Llavors Jesús sortí i se n’anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué:
+:  “Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació”.
C:  Ell s’allunyà a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules:
+:  “Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”.
C:  Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, se n’anà cap els deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué:
+:  “¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació”.
C:  Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué:
+:  “Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?”.
C:  Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren:
S (TOTS JUNTS): “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?”.
C:  I un d’ells donà un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús digué:
+:  “Deixeu-los estar”.
C:  I li tocà l’orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo:
+:  “Heu vingut armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder”.
C:  Ells se l’endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s’assegueren al voltant i Pere s’assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora al foc, se’l mirà i digué:
S (TOTS JUNTS): “Aquest home també anava amb ell”.
C:  Ell ho negà:
S (TOTS JUNTS): “No, dona; no el conec de res”.
C:  Poc després un altre que el veié li deia:
S (TOTS JUNTS): “Tu també ets d’ells”.
C:  Pere li contestà:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no ho sóc pas”.
C:  Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
S (TOTS JUNTS): “Segur que aquest era d’ells: fins se li coneix que és galileu”.
C:  Pere respongué:
S (TOTS JUNTS): “No, home; no sé de què em parles”.
C:  En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: “Avui, abans no canti el gall m’hauràs negat tres vegades”. I així que va ser fora, va plorar amargament.
C:  Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se’n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:
S (TOTS JUNTS): “Prova de profetitzar: endevina qui t’ha pegat”.
C:  I deien moltes més coses per injuriar-lo.
C:  Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven:
S (TOTS JUNTS): “Si ets tu el Messies, digue’ns-ho”.
C:  Ell els contestà:
+:  “Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu”.
C:  Tots li digueren:
S (TOTS JUNTS): “Per tant, ¿ets el Fill de Déu?’’.
C:  Ell els respongué:
+:  “Si que ho sóc, teniu raó”.
C:  Ells digueren:
S (TOTS JUNTS): “Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis”.
C:  Llavors s’alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació:
S (TOTS JUNTS): “Hem trobat aquest home que revolta el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei”.
C:  Pilat l’interrogà:
S (TOTS JUNTS): “Ets tu el rei dels jueus?”.
C:  Ell li respongué:
+:  “Si, teniu raó”.
C:  Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
S (TOTS JUNTS): “No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar”.
C:  Ells insistien:
S (TOTS JUNTS): “Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí”.
C:  Quant Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.
C:  Herodes s’alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure’s d’ell, li posà un vestit sumptuós i l’envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
C:  Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent i els digué:
S (TOTS JUNTS): “M’heu portat aquest home com si revoltés el poble, però jo, que l’he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Ningú no li ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar”.
C:  Però tota la multitud cridà:
S (TOTS JUNTS): “Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Barrabàs”.
C:  Barrabàs havia estat empresonat amb motiu d’una revolta i d’un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren:
S (TOTS JUNTS): “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”.
C:  Pilat respongué per tercera vegada:
S (TOTS JUNTS): “¿Per què? ¿Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar”.
C:  Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s’imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
C:  Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+:  “Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i els vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: ‘Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat’. Llavors diran a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre’ i als turons: ‘Cobriu-nos’. Perquè si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l’arbre sec?”.
C:  En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia:
+:  “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”.   
C:  Es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se’n:
S (TOTS JUNTS): “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”.
C:  Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:
S (TOTS JUNTS): “Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix”.
C:  Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: “El rei dels jueus”.
C:  Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo:
S (TOTS JUNTS): “¿No ets el Messies?. Salva’t a tu mateix i a nosaltres.
C:  Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
S (TOTS JUNTS): “Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc no tens temor de Déu?. I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal”.
C:  I deia:
S (TOTS JUNTS): “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”.
C:  Jesús li respongué:
+:  “T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.
C:  Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força:
+:  “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.
C:  I havent dit això, expirà.
AQUÍ TOTHOM S’AGENOLLA i ES FA UNA PAUSA.
C:  El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia:
S (TOTS JUNTS): “És veritat: aquest home era innocent”.
C:  I tota la gent que era present en aquell espectacle després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho.
C:  Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu, i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús; el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea, seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
C:  Paraula del Senyor
Homilia:
Podem pensar que el tema dominant és la lectura de la Passió; és el dolor, és la mort. I no és així! El tema central avui i tota la Setmana Santa, és aquest: No hi ha amor més gran que donar la vida.

El tema, doncs, de la Setmana Santa és l’amor, no la mort. L’amor en què hem estat estimats. Un amor, com passa moltes vegades, incomprensible; un amor, com passa moltes vegades, no respost.

Són dies de contemplar el misteri de la mort en creu. I és, sobretot, el temps de contemplar la llibertat que estima fins a donar la pròpia vida. Són dies de fer-nos càrrec d’això: “Perdoneu-los, que no saben el que fan”.

La mort en creu no és per remoure sentiments de compassió, per vestir-nos externament de dol; sinó de remoure la nostra consciència, de que descobrim el mal que fem. Visquem a fons aquesta Setmana Santa i deixem-nos provocar!

Que el sentiment de dolor, el sentimentalisme és inútil, no ofegui l’expressió de vida nova que enceta la Pasqua. Les nostres processons, les expressions de pietat popular són pròpies d’aquests dies, però no són la fi.

El relat de la Passió de Jesús ens convida a entrar en el drama que Ell ha viscut. La narració conté una trama densa de persones i ningú en queda fora; tothom en té una part.

Si volem saber qui és Déu, ens hem d’agenollar als peus d’una creu. Una font perenne i nova, capaç d’apagar la set d’una humanitat incapaç d’escoltar el crit d’un Déu fet home (“Tinc set”). Una ferida que encara no ha cicatritzat, encara avui té set.


Tinguem prou coratge per presentar-nos davant de la creu sense por, sense una llagrimeta inútil, però sí amb una gran responsabilitat.