Tenir fe és adquirir l’actitud de perdre la por.
Avui se’ns podria dir a tots nosaltres allò de “Tingués fe, no tinguis por”.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15.2,23-24)
|
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home
perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home
visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és
de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home
sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja
del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en
fan l’experiència.
|
Lectura de
la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15)
|
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe,
doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb què us estimem.
Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la
generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre
per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar
els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present,
buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta
a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a
vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: «Ni als
qui n’havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n’havien recollit poc
els en faltava.»
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 5,21-43)
|
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra
riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua.
Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que
el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La
meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i
no es mori.» Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una
dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts
metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia.
No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia
sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà
el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja
em posaré bona.» A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal
havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell,
es girà a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?» Els
deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha
tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella
dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es
prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué:
«Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n
en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li
diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però
Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga:
«Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin Pere,
Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga,
veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a
casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és
morta, sinó que dorm.» Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren
només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a
l’habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: ‘Noia,
aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a
caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que
fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.
|
Homilia:
Si diumenge
passat parlàvem de la fe, si voleu de la poca fe, del grup de deixebles, avui l’Evangeli ens parla de la molta fe de deus persones, Jaire i la
dona. Dues maneres diferents d’expressar la fe en Jesús.
Jaire es
presenta a Jesús mostrant una gran confiança, un gran respecte; diu l’evangeli:
“se li llançà als peus”. Fa una súplica en tota l’ànima: “la meva filla està
greu”.
La dona s’hi
apropa d’amagat; d’aquesta dona no en sabem ni el nom. Vencent la vergonya
d’una malaltia que la feia legalment impura, creu que Jesús és font de salut;
una fe que és confirmada per les paraules de Jesús “la teva fe t’ha salvat”.
De quina fe
parla? Aquella dona no creia pas en unes veritats que són les que nosaltres
proclamem cada diumenge en el Credo! Té una convicció molt forta. Això sí, com
la que hem escoltat a la primera lectura. Acostant-se a Jesús s’acosta a Déu
que és font de vida.
Els que
anuncien a Jaire que la seva filla és morta deixen entendre que ja tot s’ha acabat,
que no cal amoïnar a Jesús, no hi ha res a fer. Però és Jesús que s’avança a la
reacció de Jaire: “Tingués fe i no tinguis por”. Tenir fe és, doncs, adquirir
aquella actitud de perdre la por. La dona es presenta d’amagat.
Jesús avui
ens diu que la mort no té la darrera paraula. Pau, a la segona lectura, anima
als cristians de la ciutat grega de Corint a col·laborar en la col·lecta en
favor de la comunitat de Jerusalem, i els recorda la manera de fer de Jesús: “Ell
que és ric es va fer pobre per nosaltres per enriquir-nos a tots”. Compartir
és, doncs, una manera de créixer, no de minvar.
La primera
lectura ens ha introduït en el que després hem escoltat a l’evangeli. Déu vol
que l’home visqui. Déu no vol la mort. La mort ha entrat al món per obra del
maligne. Déu ens ha fet a semblança seva. La mort ha estat vençuda en la creu.
Nosaltres no creiem en un Déu de morts sinó de vius.
Som
deixebles d’un ressuscitat. I aquí, cada diumenge, celebrem el dia de la
Resurrecció. Hauríem de veure quina repercussió té això en la nostra vida, en
la nostra fe; doncs, les dificultats, els contratemps posen a prova la nostra
fe. I a l’hora poden potenciar la nostra fe.
No es tracta
solament de demanar que se’ns estalviï la creu, sinó de demanar com ho hem de
fer per acceptar-la amb fe. Sabem que el Senyor no ens abandona, no vol la
nostra mort, vol que visquem. Això ens demana una fe ferma, una fe ferma en
l’abundor i en l’escassedat. Davant dels moments difícils és qüestió de
mantenir-nos també ferms en allò que creiem. Allò que Jesús diu a la dona i a
Jaire: “Tingués fe, no tinguis por”.
Que aquesta
eucaristia que ara celebrem ens ajudi a intensificar la nostra fe que es
fonamenta en Jesús vencedor del mal, del pecat, per tant de la mort. Tenir
fe és adquirir l’actitud de perdre la por.
Avui se’ns podria dir a tots nosaltres allò
de “Tingués fe, no tinguis por”.