En el cor de la persona creient que espera
hi ha una convicció: Déu ve.
Cada dia, en el nostre fer, podem engendrar o podem avortar una presència salvadora, plena de vida de Déu.
Mn. A.
Roquer
|
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)
|
|
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre
Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la
seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del
Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.» |
|
Lectura de
la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)
|
|
Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai
de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No
és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen
alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es
perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà;
arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un
estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra
quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que
tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb
quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i
feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es
desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell
ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia.
Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau,
immaculats i irreprensibles.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)
|
|
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de
Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» |
Homilia:
Davant d’un
món ple de conflictes, conflictes vells, conflictes nous; que si Palestina,
Ucraïna, l’Irak; davant del poder de les màfies de tota mena; davant de la
impotència que sentim a vegades per afrontar certes qüestions i problemes,
diem: No hi ha res a fer! No tenim remei! Podem estar tranquils amb
qualsevol excusa? Avui hem escoltat la veu del profeta. Els profetes sempre van
contracorrent, però tenen raó. I avui ens ha dit Isaïes: “Parleu amorosament a
Israel. Digueu-li que s’ha acabat la seva servitud”. I ho diu justament a un
poble que està vivint fora de casa seva, és a l’exili. I Joan, el profeta del
Nou Testament, ens diu que el Messies es farà present, vindrà a salvar, vindrà
a transformar la humanitat, a proposar camins nous.
Certament
l’Advent és el temps de l’esperança. Es pot ser persona d’esperança en un món
on el més raonable, el més normal és la desesperança? Hem de dir que
l’esperança cristiana no és un optimisme de rebaixes, ni és una recerca ingènua
d’allò que voldríem... i prou. És un nou estil d’afrontar la vida amb la
confiança en Déu. No és qüestió de ser optimistes o de ser pessimistes,
l’esperança és una altra cosa. El creient té una visió de la vida diferent
perquè sap esperar; no mirant-se al mirall, mirant a Déu... L’únic, l’únic que
pot donar esperança a tot allò que sembla humanament impossible.
En el cor de la persona creient que espera
hi ha una convicció: Déu ve. I quants tantes esperances es fonen, el que creu sap que Déu té sempre
la darrera paraula, ni que ens trobem envoltats de desànims. Això és el temps
d’Advent. Aquell que espera en el Senyor no es refugia en un temps passat,
esbojarrat, en un món fictici, superficial, de quedar bé i prou. Senzillament
prepara el camí del Senyor; és a dir, es nega a entrar per camins que no porten
enlloc.
El Regne de
Déu només pot arribar si hi creiem. Cada dia hi ha una nova oportunitat per fer
créixer el Regne de Déu entre nosaltres. Cada dia, en el nostre fer, podem
engendrar o podem avortar una presència salvadora, plena de vida de Déu.
Els cristians som, o potser hauríem de ser, perquè ho podem ser, uns
professionals de l’esperança. No ens podem desanimar per tot allò que passa al
nostre món; no ens podem desanimar per les males notícies, per les males
experiències del nostre entorn o de la nostra vida de cada dia. L’esperança va
més enllà d’un avui.
I
l’experiència la tenim en la desesperança i en l’esperança del poble d’Israel.
Més enllà de tots els anuncis dels profetes de mals auguris, el Senyor ha
parlat, i el Senyor ha vingut! I el Senyor vindrà!
L’esperança
no és una utopia. “Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” diu Elisabet a
Maria. Doncs avui us ho dic també a tots vosaltres, m’ho dic a mi mateix: Allò que
el Senyor ens ha dit, per incompressible que sembli, es complirà perquè ho ha
dit el Senyor. Això és l’Advent. El
primer Advent i també el d’enguany. Perquè allò que el Senyor promet ho
compleix sempre.
La nostra
esperança no és una utopia, no és un desig. És una paraula que Déu ha dit.
Doncs “Feliç tu que has cregut”.
