diumenge, 27 de juliol del 2014

Santuari de Misericòrdia. Diumenge XVII de durant l’any. 27-7-2014.

Jesús, al cloure el seu ensenyament,
fa una pregunta intrigant: “Ho heu entès tot això?”.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 3,5.7-12)
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,28-30)
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,44-52)
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
»Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]
Homilia:
Els dos darrers diumenges hem llegit les paràboles del sembrador, del jull, del gra de mostassa, el llevat; i avui hem escoltat les darreres tres paràboles de l’evangeli de Mateu: el tresor amagat, el comerciant de perles fines i la xarxa que replega tota classe de peixos, bons i dolents.

Les paràboles del tresor amagat i del comerciant de perles ens inviten a distingir quins tresors valen la pena i quins no. Quin són realment tresors, i quins, encara que ho semblin, no ho són; per apostar pels primers i no perdre en temps en els segons. Són paràboles molt breus, però amb un missatge ben clar i directe.

Jesús ens ofereix com a tresor amagat i com a perla de molt preu el Regne de Déu. Jesús vol que ens entusiasmem pels valors que Ell ofereix, que certament no són, normalment, els valors que el nostre món aprecia; que deixem allò que és secundari i ens aferrem a allò que realment val la pena. Ho hem dit a l’oració del principi: “que de tal manera usem dels bens temporals que no perdem els eterns”.

Per això com Salomó, a la primera lectura, demanem saber escoltar, saber destriar el be del mal, ser prudents, astuts, sagaços; la veritat i la saviesa que sap veure més enllà del nas; no quedar-nos amb allò que és més cridaner, més amable, més atractiu, mes enlluernador... En una paraula: no apostar per allò que és més agradable als sentits sinó que per allò que és més convenient per viure. Podem comprar un llit però no podem comprar la son; podem comprar una beguda però no podem comprar les ganes de veure; podem comprar una mica més però no comprarem la salut; podem comprar un sant-crist però no podem comprar la fe.

Què demanaríeu vosaltres si un dia Déu ens digués, com a Salomó, “Què vols?”. Juguem net, no fem trampa per quedar bé. Potser a la pràctica pensem que Salomó va perdre una gran ocasió. No demana ni molts anys de vida, ni poder vèncer els enemics; ni, avui diríem,  treure la grossa. Demana simplement saber escoltar perquè així actuarà correctament.

Quina manera de perdre una ocasió única, potser pensem nosaltres. Si ho féssim així, Jesús no ens diria pas: Ho has entès correctament; potser ens diria: No has entès res.

Les paràboles, certament, son fàcils d’entendre. Però ens equivoquem: no són gens fàcils de practicar. No sé si de bon tros allò de bueno, bonito i barato encara serveix. Per fer-nos amb el tresor amagat s’ha de comprar tot el camp, on hi ha el tresor. I això val. “Va vendre tot el que tenia i comprà aquell camp...”

Potser sí que el que ens cal és ser especialistes en tresors amagats, que hi són. Recordeu que l’Antic Testament ens parla d’Esaú que es va vendre l’herència per un plat de llenties. M’agradaria fer una estadística i veure, avui, quants esaús hi ha.

Jesús, al cloure el seu ensenyament, fa una pregunta intrigant: “Ho heu entès tot això?”. Ells respongueren rotundament: “Sí que ho hem entès”. És clar, ho havien entès. Ells, els apòstols, havien deixat pares i barques per seguir-lo, ho havien entès. També a nosaltres ens pot fer la mateixa pregunta: “Ho heu entès tot això?”. I s’ha d’afegir: Doncs, què penseu fer? Tant de bo la nostra resposta sigui un sí ferm i segur. Un sí que significa que posem en pràctica tot allò que el Senyor ens ha ensenyat. Perquè no es tracta de limitar-nos a entendre allò què diu: “Doncs aneu i feu el mateix; i tindreu un tresor en el Regne de Déu”.


Alerta! No confonguem mai l’Evangeli amb una botiga de souvenirs.