"Creure en el Ressuscitat és creure, doncs, que ara Jesús és viu des d’aquella matinada de Pasqua, i continua, avui, impulsant la vida cap al seu destí final: l’alliberament de la humanitat de la tenebra definitiva."
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Homilia:
Germans i germanes, la nostra vida viscuda des de la fe neix d’un sepulcre, d’un sepulcre buit. El sepulcre es converteix en aquell cim etern que ha gestat la vida nova, la vida no subjecte ja a la mort. Ens diu sant Melitó: Jesucrist a cobert de vergonya la mort. I nosaltres, d’una manera més popular, diríem: Jesucrist a fet pam-i-pipa a la mort.
La nostra fe és una fe pasqual. Naixem per la Pasqua. I no n’és testimoni, només, un sepulcre buit, que nosaltres no l’hem vist; ni un testimoni de les dones, que tampoc ens ho han dit; ni els apòstols que veuen el Ressuscitat, que nosaltres no l’hem vist; ni els deixebles d’Emaus amb els ulls encara entelats, no per la son sinó per l’ofuscació. A més a més de tot això ens cal una experiència personal de Crist ressuscitat; cal viure l’experiència del Ressuscitat que es manifesta de moltes maneres, en primer lloc en aquestes paraules cada diumenge: Crec en Jesucrist que ressuscità el tercer dia d’entre els morts, però que estimo en molts esdeveniments de la vida quan des del Baptisme som engendrats a la seva vida, la vida de Déu, la vida eterna.
Creure en el Ressuscitat és creure, doncs, que ara Jesús és viu des d’aquella matinada de Pasqua, i continua, avui, impulsant la vida cap al seu destí final: l’alliberament de la humanitat de la tenebra definitiva.
Creure en el Ressuscitat és creure que Jesús es viu i es fa present en la vida de la comunitat creient (“Quant dos o més es reuneixen en el seu nom, jo sóc en mig d’ells”).
Creure en el Ressuscitat és descobrir que la nostra pregària no és un monòleg buit, hi ha algú que ens escolta.
Creure en el Ressuscitat és deixar-nos seduir per la seva paraula escrita en els evangelis, com a testimoni dels fets passats; perquè la seva paraula és esperit i és vida.
Creure en el Ressuscitat és fer l’experiència personal de tot allò que en nosaltres porta un alè de vida, quan se’ns ha mort tota covardia, tota peresa, tot respecte humà, tot desànim, tota desesperança, que no són res més que signes evidents d’una mort anticipada.
Creure en el Ressuscitat és la capacitat de veure’l viu en el més petit i en el més desvalgut de tots els homes.
Creure en el Ressuscitat és creure que Ell és, només, el primer de tots els ressuscitats.
Creure en el Ressuscitat és creure que ni el dolor, ni la injustícia, ni la calumnia, ni el càncer, ni la metralleta, ni l’opressió, ni la mort... tenen la darrera paraula. La darrera paraula sobre la vida només la pot tenir aquell qui és l’autor de la vida.
Que l’Esperit ens obri els ulls per mirar d’una manera nova tot el món, a la llum de la seva Resurrecció. No pas a la plena llum encara, només a la llum tremolosa del ciri pasqual. Aquest Diumenge de Pasqua ha sortit el sol d’una altra manera. No és com els altres dies, avui surt una llum nova (“Aquell dia el sol il·luminava un món nou”). És una nova creació. Com ens diu el llibre de l’Apocalipsi: “He obert una porta que ningú mai més podrà tancar”.
Feliços aquells qui aquest matí de Pasqua podem comprendre, des del fons del cor, les paraules d’aquell bisbe de Guatemala quan, amenaçat de mort, gossa a dir: Diuen que estic amenaçat de mort, qui no hi està? Hi estem tots, però el cristià del què està amenaçat és de vida.
Nit de vetlla aquesta nit, les vetlles sempre es fan llargues; les esperances sempre es fan llargues perquè tarda d’arribar allò que tant esperem. Nit de vetlla per a Maria, no la desolada, jo diria la més esperançada. Nit que, per altra part, ha engolit l’esperança dels apòstols, la petita esperança dels apòstols. I nosaltres, abans de la sortida del sol, ja veiem les primeres clarors que encetaran un dia nou. Germans i germanes: si Crist ha ressuscitat s’ha esvaït tota foscor, tota por. Si Crist ha ressuscitat és aquí avui amb nosaltres. I des d’aquell diumenge tots els diumenges seran el dia del Senyor. No el dia del sol, el dia del sol ho és cada dia.
Creieu-me: creure en Jesús ressuscitat és el millor que ens podia passar a la vida. Si és així no amaguem mai la nostra fe. Qui és capaç de dissimular una gran alegria?. Que tothom vegi que creiem, sense vergonya, perquè hem tret de la rifa. Amb Ell som nosaltres testimonis d’un fet que es palpa i es viu des de la fe. Som uns triomfadors; però, alerta, no som uns triomfalistes. La nostra fe s’encomanarà si és una fe joiosa, una fe que s’imposa no per les paraules sinó pels fets. Les paraules poden convèncer més o menys, només els fets poden arrastrar.
La garantia de la Resurrecció, en el primer moment, va ser un sepulcre buit. Avui la garantia de la Resurrecció som nosaltres, si no som un sepulcre buit, sense vida. Amb aquesta confiança podem mirar cap el futur, sense por. La vida és una porta que s’ha obert de bat a bat.
Ras i curt, germans i germanes, actuem aquí, aquest diumenge, dia de Pasqua, dia del Senyor, si us plau: fem cara de Pasqua!
