divendres, 6 de gener del 2012

Homilia de la Festa de l’Epifania del Senyor


 Amb aquesta festa es posa ben clar que Jesús és la llum del món
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 60,1-6)
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar, i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Evangeli segons sant Mateu (Mt 2,2-12)
Quan va néixer Jesús, a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.”»
Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Homilia:
Hi ha dues festes al calendari litúrgic que, a primer cop d’ull, semblem molt diferents. Una cosa sembla allò que se celebra al carrer i l’altra allò que celebrem a l’església. I l’origen el té en allò que celebrem a l’església.

L’altre dia celebràvem Cap d’Any; la litúrgia ens proposava Santa Maria, Mare de Déu; al carrer era Cap d’Any. Avui, també, la litúrgia ens parla de l’Epifania, però al carrer són els Reis. Amb bona voluntat es poden conciliar les dues coses; són diferents, però no són oposades; tenen un mateix origen. Podríem dir que la filla acaba que no s’assembla amb la mare, però és la filla!.

En el cicle nadalenc també hi ha dues festes que sobresurten i s’escauen sempre en la mateixa data: el 25 de desembre (Nadal) i el 6 de gener (l’Epifania). El naixement de Jesús és, doncs, una Bona Notícia per al poble d’Israel (Nadal), i us és l’Epifania per als altres pobles no jueus. Així ho hem dit a l’oració: “Amb el viatge d’una estrella heu revelat el vostre fill als pobles no creients”. Doncs nosaltres, que no som jueus, avui, l’Epifania, és la nostra festa.

Amb aquesta festa es posa ben clar que Jesús és la llum del món. La llum que ve al món... un món que viu a les fosques i que va, moltes vegades, a les palpentes. “Jo sóc la llum del món” dirà Jesús. Però no tothom la veu aquesta llum, ni tots els que la veuen la segueixen.

“Alça’t radiant, que avui arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra... sobre teu clareja l’albada”, hem sentit a la primera lectura. I afegeix: “Alça els ulls i mira”. I què hem de mirar? Que venen els Reis. Noo!. Que a vegades podem pensar que els protagonistes de la festa d’avui són els tres personatges, els Reis o els Mags, sobretot a causa de la influència, justament, popular. Però de fet el que es vol subratllar és allò què representen: tota la humanitat. “Tots els pobles de la Terra...”; d’aquí ve la devoció popular, tan encertada, de posar a cadascun dels tres un color diferent: totes les races!. Que no són cinc? A  l’Edat Mitjana, no, que eren tres perquè encara no havíem arribat a Amèrica ni a Oceania.

La lectura ens vol fer veure el contrast entre la foscor i la llum. Amb la festa d’avui queda ben clara la claror tan necessària. I la necessitem tots, per sort o per desgràcia, quan arriba el contratemps, el desànim, el dubte... No hem d’oblidar que la font d’aquesta llum no és l’estel; l’estel guia cap aquell que és la llum. La llum és Jesús. Ens diu sant Joan: “El que en venir al món il·lumina tots els homes” (Epifania). Els Mags segueixen l’estrella, però l’estrella no és l’objectiu.

Quan algú fiu al Petit Princep: T’assenyalo l’estel amb la ma; i et diu: Mira que bonic; només els beneits miren el dit. No mirem l’estrella, mirem aquell que és la llum. Quan mirem els Mags (crec que n’hauríem de dir els Savis) veiem cap on van... i qui troben!. Veiem que ells volen anar a fons de les coses, per això són savis; es posen en camí; no tenen massa seguretat ni del què busquen ni on van...

Doncs avui és el dia que tantes persones amb cor sincer busquen un sentit a la seva vida. Són persones que potser han perdut les referències tradicionals de la fe i busquen quelcom que els ompli aquest gran buit, i els mostri la cara de la veritat. Llavors nosaltres, els creients, hem de fer d’estel.

“Hem vist la seva estrella i busquem el Déu dels cristians”. Veniu, que és aquí!.