Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
|
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva
llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres
embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu
clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva
llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al
teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els
teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada
veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i
porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i
cantant la grandesa del Senyor.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
|
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha
confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he
conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions
passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de
Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
|
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en
temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem,
preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com
s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El
rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes
noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i
els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem
de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap
manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un
príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà
secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut
l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo
també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es
posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí. |
Homilia:
Hi ha
algunes festes del calendari litúrgic que a cop d’ull semblen diferents del que
en realitat són. El primer dia de l’any, per exemple, celebràvem la solemnitat
de Santa Maria Mare de Déu, però oficialment per a molta gent era Cap d’Any. Avui també la litúrgia ens
parla de l’Epifania, però al carrer és el
dia dels Reis. Avui sembla que els protagonistes de la festa siguin els
Mags, quan el protagonista és el Rei dels jueus que acaba de néixer. I si no ho
sabíeu, pregunteu-ho al rei Herodes que li interessa molt saber-ho.
Per
conciliar el sentit de la festa d’avui amb el que es celebra al carrer posem ma
de l’Evangeli: “En veure l’estrella la seva alegria fou immensa. Entraren a la
casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i postrats a terra li presentaren
el seu homenatge”. El rei Herodes s’inquieta, els Mags s’alegren. Ja ho dirà el
vell Simeó: “Aquest nen ha estat posat per a que molts caiguin o molts s’alcin
a Israel”.
No és
estrany que el rètol de la creu posat per Pilat posi “rei dels jueus”. Els Mags
pregunten a Herodes pel rei dels jueus que acaba de néixer... mort de tots els
innocents de Betlem: s’ha d’assegurar el tret! Davant de Pilat, Jesús dirà “Sí,
jo sóc rei”; doncs corona d’espines. I el rètol de la creu dirà “Jesús de
Natzaret, rei dels jueus”.
Si
resseguim els textos de la litúrgia hi trobarem un denominador comú. El
naixement de Jesús és bona notícia per al poble d’Israel i avui hi afegim tots
els pobles de la terra. Hem dit a la pregària d’avui: “Amb el viatge d’una
estrella heu revelat el vostre unigènit als pobles no creients”. I sant Pau diu
als cristians de la ciutat d’Efes: “Per l’Evangeli tots els pobles tenen part
en la mateixa herència”.
Herodes no
tinguis por, aquest rei no et prendrà el teu lloc. El pots anar a adorar, com
fam els Mags, perquè el seu regnat no és d’aquest món.
El poble ha
interpretat molt bé que els Mags van ser obsequiosos amb el nen; i nosaltres,
una societat molt diferent de la del temps de Jesús, continuem sent obsequiosos
amb els infants. Avui mirem amb una mirada ben especial els infants, perquè en
els petits es manifesta l’amor dels pares i l’amor de Déu. I aquest esguard s’ha
de convertir en un compromís d’acompanyar els petits cap a la maduresa humana i
cristiana.
Les
joguines, els regals, poden ser avui, no només un malbaratament, tan propi de
la societat de consum, sinó un signe de tendresa que podem manifestar als
petits; que potser a vegades no necessiten tantes joguines sinó més aviat que
necessiten uns pares que juguin amb ells.
Sant Mateu,
l’evangelista d’avui, també ens dirà en un altre moment: “Tot allò que feu a un
d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’ho feu a mi”.
Prosternem-nos,
plens de fe, davant d’aquest infant de Betlem. Oferim-li el millor de nosaltres
mateixos. Retornem, com els Mags, plens d’una gran alegria. El missatge de sant
Pau és contundent: “Per l’Evangeli –diu– tots els pobles en Jesucrist tenen
part en una mateixa herència, en una mateixa promesa.”
Els Mags s’entornaren plens d’alegria.
Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també.
Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.
***************************
Germans, la
Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el
dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes,
que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal del Senyor Jesucrist,
ens aplegarem també per la gran celebració de la Pasqua del Senyor. Així,
doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma començarà el dia 18 de
febrer, Dimecres de Cendra; i el 3, 4 i 5 d’abril celebrarem el Tridu Pasqual
(mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 5 d’abril serà Pasqua, la
festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el 24 de maig, celebrarem la
solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església, l’Esperit Sant.
Cada diumenge ens reunirem aquí per celebrar l’eucaristia, commemorant la
resurrecció del Senyor. Venerarem la memòria de la Mare de Déu; i la de tots
els sants, germans nostres. Tots els dies són sants i bons per als qui estan en
gràcia de Déu. I al final ja de l’any litúrgic, el 29 de novembre, iniciarem un
nou any celebrant el primer diumenge de l’Advent de Nostre Senyor Jesucrist. A
Ell tot honor i glòria pels segles dels segles.