dimarts, 6 de gener del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Homilia:
Hi ha algunes festes del calendari litúrgic que a cop d’ull semblen diferents del que en realitat són. El primer dia de l’any, per exemple, celebràvem la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, però oficialment per a molta gent era Cap d’Any. Avui també la litúrgia ens parla de l’Epifania, però al carrer és el dia dels Reis. Avui sembla que els protagonistes de la festa siguin els Mags, quan el protagonista és el Rei dels jueus que acaba de néixer. I si no ho sabíeu, pregunteu-ho al rei Herodes que li interessa molt saber-ho.

Per conciliar el sentit de la festa d’avui amb el que es celebra al carrer posem ma de l’Evangeli: “En veure l’estrella la seva alegria fou immensa. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i postrats a terra li presentaren el seu homenatge”. El rei Herodes s’inquieta, els Mags s’alegren. Ja ho dirà el vell Simeó: “Aquest nen ha estat posat per a que molts caiguin o molts s’alcin a Israel”.

No és estrany que el rètol de la creu posat per Pilat posi “rei dels jueus”. Els Mags pregunten a Herodes pel rei dels jueus que acaba de néixer... mort de tots els innocents de Betlem: s’ha d’assegurar el tret! Davant de Pilat, Jesús dirà “Sí, jo sóc rei”; doncs corona d’espines. I el rètol de la creu dirà “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.

Si resseguim els textos de la litúrgia hi trobarem un denominador comú. El naixement de Jesús és bona notícia per al poble d’Israel i avui hi afegim tots els pobles de la terra. Hem dit a la pregària d’avui: “Amb el viatge d’una estrella heu revelat el vostre unigènit als pobles no creients”. I sant Pau diu als cristians de la ciutat d’Efes: “Per l’Evangeli tots els pobles tenen part en la mateixa herència”.

Herodes no tinguis por, aquest rei no et prendrà el teu lloc. El pots anar a adorar, com fam els Mags, perquè el seu regnat no és d’aquest món.

El poble ha interpretat molt bé que els Mags van ser obsequiosos amb el nen; i nosaltres, una societat molt diferent de la del temps de Jesús, continuem sent obsequiosos amb els infants. Avui mirem amb una mirada ben especial els infants, perquè en els petits es manifesta l’amor dels pares i l’amor de Déu. I aquest esguard s’ha de convertir en un compromís d’acompanyar els petits cap a la maduresa humana i cristiana.

Les joguines, els regals, poden ser avui, no només un malbaratament, tan propi de la societat de consum, sinó un signe de tendresa que podem manifestar als petits; que potser a vegades no necessiten tantes joguines sinó més aviat que necessiten uns pares que juguin amb ells.

Sant Mateu, l’evangelista d’avui, també ens dirà en un altre moment: “Tot allò que feu a un d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’ho feu a mi”.

Prosternem-nos, plens de fe, davant d’aquest infant de Betlem. Oferim-li el millor de nosaltres mateixos. Retornem, com els Mags, plens d’una gran alegria. El missatge de sant Pau és contundent: “Per l’Evangeli –diu– tots els pobles en Jesucrist tenen part en una mateixa herència, en una mateixa promesa.”

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.

***************************


Germans, la Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal del Senyor Jesucrist, ens aplegarem també per la gran celebració de la Pasqua del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma començarà el dia 18 de febrer, Dimecres de Cendra; i el 3, 4 i 5 d’abril celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 5 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el 24 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església, l’Esperit Sant. Cada diumenge ens reunirem aquí per celebrar l’eucaristia, commemorant la resurrecció del Senyor. Venerarem la memòria de la Mare de Déu; i la de tots els sants, germans nostres. Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu. I al final ja de l’any litúrgic, el 29 de novembre, iniciarem un nou any celebrant el primer diumenge de l’Advent de Nostre Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i glòria pels segles dels segles.