dilluns, 25 de febrer del 2013

Homilia de la missa de l’aparició


Ell és, com ningú, qui perdona, compren i no condemna mai. I perquè som conscients d’això, podíem pagar nosaltres amb una moneda diferent? 
Mn. A. Roquer

Homilia:
Avui, enlloc de fer un comentari sobre l’evangeli que hem escoltat, he estat temptat, simplement, de tornar-lo a llegir i prou. Que no és pas poc. A vegades fa por que el comentari que es fa sobre un fragment de l’Evangeli quedi, potser, menys clar que el mateix Evangeli, que per altra part és Paraula de Déu, i la meva no! És que aquest evangeli de sant Lluc que ara hem escoltat és més clar que l’aigua i toca molt de peus a terra; és terriblement, lamentablement de vegades, realista.

No hem de ser compassius, ni hem de judicar, ni hem de condemnar, ni hem de perdonar... simplement perquè som bones persones, perquè som educats, perquè som correctes. És, ni  més ni menys, si hem de fer tot això, perquè ho hem aprés de Déu; i Ell és, com ningú, qui perdona, compren i no condemna mai. I perquè som conscients d’això, podíem pagar nosaltres amb una moneda diferent? Altrament fórem com aquell de l’Evangeli que, tot i que el seu amo li perdona una gran quantitat del seu deute, quan troba un amic que li deu uns quants diners l’agafa i l’escanya fins que no ho paguis tot.

En una paraula: el nostre Déu, si el coneixem bé, és generós (més dels que ens imaginem), és perdonador (més el que podríem esperar), més enllà fins i tot diria del que és raonable. És clar, perquè Ell és Déu! I no hi ha pitjor pecat que fer el contrari d’això, fer que Déu sigui com nosaltres, fer un déu a la nostra imatge i semblança; fora un ídol, però fora el nostre ídol, el que ens hem fabricat nosaltres, el que ens convé, el que ens agrada.

“Sigueu bons del tot (ens diu Jesús) com ho és el vostre Pare del cel”. A vegades penso: pobres de nosaltres si Déu ha de fer la mateixa mesura que nosaltres fem! Qui pensa que Déu és mesquí, és avar, és ranci, és raquític... deu ser, potser, que ho és ell i no ho sap. Llavors invertim els termes: enlloc de fer nosaltres com Déu, voldríem que Déu fes com nosaltres. Jo ho he sentit això, vosaltres també: Això no es pot perdonar, això no té perdó de Déu! Que vol dir, ras i curt: Això, jo no ho perdono!

La Quaresma és un temps ideal per apropar-nos a la realitat de Déu, no a la nostra imatge; i per intentar comprendre que Ell és amor i a vegades nosaltres, no! La prova irrefutable no és altra que Jesús clavat a la creu, i a més a més clavat a la creu dient al Pare: “Pare, perdona’ls, no saben el què fan”.

“Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet”. No en tenim prou, sabem com som, volem la seva mesura que sempre “és més generosa i esplèndida, atapeïda, curulla fins a vessar”. Més que la nostra!