diumenge, 27 de setembre del 2015

Lectures i homilia del diumenge 26 de durant l’any

Fer el bé passa per damunt de tot. “Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres.”
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,38-43.45.47-48)
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»
Homilia:
Avui hem vist que els deixebles s’apropen a Jesús per dir-li una cosa que no acaben d’entendre: n’hi ha un que no és dels nostres i vol curar malalts i fer miracles. Davant l’escàndol dels deixebles en vers aquesta persona que utilitza el nom de Jesús encara sorprèn més la resposta que Jesús els dóna: “Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, després no podrà malparlar de mi”. Aquesta és l’actitud que ens demana Jesús en la nostra relació amb els altres; millor dit, amb els que no són dels nostres.

Com a cristians hem de ser capaços de sumar, d’alegrar-nos que els altres, en nom seu, facin el bé; perquè dels que es tracta és de fer el bé. Si el fem nosaltres, molt bé; i si el fan els altres, també! “Qui no està contra nosaltres, és amb nosaltres”.

Si un desconegut es val del nom de Jesús per treure dimonis es planteja una qüestió delicada, que ha estat viva al llarg de la història en el món cristià. I encara és ben viva, a vegades, en la vida de molts. Què pensar dels que no són cristians? Dels que no van a missa? Dels que no es casen per l’Església? Dels que no bategen els fills? Només hi ha dues actituds: l’acolliment o el tancament. La resposta de Moisés comença a expressar aquesta actitud oberta. Ho hem sentit a la primera lectura. I el concili Vaticà II va ser molt sensible a aquesta visió de fe sobre les realitats positives d’aquells que no formen part de l’Església. L’Església ho considera com una preparació a l’Evangeli. Aquesta és l’actitud que ens demana el Senyor en la nostra relació amb els que no són dels nostres: ser capaços de sumar, d’alegrar-nos que els altres en nom seu facin també el bé encara que no formin part el nostre grup. Fer el bé passa per damunt de tot. “Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres.”

Una altra actitud que ens demana Jesús és la de fer fins la cosa més senzilla, més petita, amb comunió amb Ell. “Tothom que us doni un got d’aigua en el meu nom... us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa”.

La crida de Jesús és ben clara: fer dels treballs més de cada dia una oportunitat per viure units a Ell; fer de la nostra vida un cant a l’amor de Déu. Perquè el que fa gran una acció, per més petita que sigui, és l’amor en què es fa.

I per altra banda trobem paraules dures de Jesús per a aquells que escandalitzen els petits.


Això ens demana una revisió de la nostra vida. Demanem-li al Senyor que ens ajudi a estar oberts a l’Esperit, que bufa on vol. I sobretot a ser exigents, això sí, amb nosaltres, amb la nostra manera de viure, amb la nostra manera de posar en pràctica allò que creiem.