Resum missa 6-8-2023

Lectures i homilia del diumenge 2n de Quaresma

La pregària és la veritable transformadora

dels nostres cors.

Mn. E. Figuerola

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)

En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)

Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Homilia:

Benvolgut mossèn Roquer, capellà d’aquest Santuari, Junta d’administradors del Santuari, senyores Cambreres, Junta i membres de l’Agrupació d’Associacions de confraries de Setmana Santa de la nostra ciutat, germanes i germans: pau i bé!

De la mateixa manera que totes les Quaresmes les encetem llegint les Temptacions del Senyor, el segon diumenge també el dediquen a llegir les paraules evangèliques d’aquest moment de la Transfiguració, que aquest any, doncs, les llegim de part de l’evangeli de sant Lluc.

Una transfiguració que d’entrada voldria remarcar el següent. Una transfiguració que en cap cas ve donada, o ve remarcada... sí que l’Evangeli cita, doncs, vestits espurnejants, vestits blancs... però fixeu-vos en una cosa, quan ve la transformació? Quan ve la transfiguració? Doncs aquesta ve quan Jesús pregava. Per tant, benvolguts germans, benvolgudes germanes, no anem a buscar transfiguracions, no anem a buscar canvis, no anem a buscar qüestions de tota mena i manera si aquestes no vénen donades per la pròpia pregària. Aquesta és l’única que ens pot fer diferents; és l’única que pot fer que els nostres vestits, d’una o altra manera, d’un o altre color, esdevinguin “blancs i espurnejants”. La pregària és la veritable transformadora dels nostres cors; si no hi ha pregària el demés poden ser actituds, accions, etc., etc., però no veritables transformacions; no entrarem dins de cap núvol. Jesús es transfigura mentre pregava! I això és molt important per a tots nosaltres. La pregària és vital. La pregària per a nosaltres ha de ser el pal de paller. La pregària ha de ser allò que ens ha de transformar els nostres cors.

Fixem-nos en l’evangeli d’avui: “Pere digué a Jesús: Senyor és bo que estiguem aquí dalt”. Que vindria ser el mateix que dir: Mira! Que bé que estem aquí dalt, un grupet d’escollits, contemplant-vos; estem tranquils; podríem fer-hi unes cabanes i ens hi podríem quedar; perquè, francament, estem a la Glòria! Què vols més, no? Que bé, no? Doncs no, de la muntanya, estimats, se n’ha de baixar, transfigurat per la pregària, però se n’ha de baixar; s’ha de baixar perquè s’ha de tornar a la plana, s’ha de tornar a la plana a trescar; i aquest trescar, aquest treballar, el podem referir en primer lloc, i entre tots ells, a Pere, que serà el cridat a construir l’Església a la terra. Pere està cridat a construir l’Església a la terra; Pere no està cridat a construir cabanes a la muntanya, allà dalt, no! L’Església d’aquí, l’Església de cada dia. “Tu ets Pere i sobre aquesta pedra fonamentaré la meva Església”. La d’aquí, no la d’allà!

I en aquesta línia, sant Agustí, en un dels seus sermons, diu: “Desciende, Pedro, anuncia la Palabra, insiste a tiempo y a destiempo. Acarrea, cosecha, trabaja, suda. Desciende para trabajar en la tierra, para servir en la tierra. No busques lo tuyo. Ten amor. Anuncia la verdad”. Ben clar i ben net. I a veure... qui diu Pere desciende Pedro, acarrea, trabaja, suda... qui diu Pere diu tots nosaltres. Perquè Pere és la terra, Pere és de la terra; per tant la seva tasca és amb els homes d’aquí a baix, per portar-nos precisament allà a dalt, a la muntanya, a contemplar el rostre gloriós de Déu Pare. Diguem doncs que Pere podria ser el nexe, la continuïtat, l’enllaç entre el cel i la terra. Aquest és Pere.

Ara bé, de la muntanya no tan sols en baixa Pere, també en baixa el Fill de l’home. I a què baixa a fer el Fill de l’home? Doncs a patir. I a ser maltractat per tots nosaltres, per aquells; però resulta que d’aquells nosaltres en som els hereus. Per tant, Jesús en baixa per ser maltractat per tots nosaltres els homes, tot just per produir l’efecte contrari d’allò que nosaltres condemnem d’ell. La seva mort, estimats, és la nostra vida; la seva mort és la nostra salvació.

Aquestes darreres paraules del fragment llegit són el relacional, l’anunci clar de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Passió que comença també amb un moment dolç, amb un moment de reunió, el Sopar, el Sant Sopar; una colla d’amics, tots els seus companys, tots al voltant d’una taula; quin moment més agradable! Nosaltres també fem el mateix quan volem fer o celebrar alguna cosa; ens assentem al voltant d’alguna taula, ja sigui amb marisc del car o per fer pa amb tomàquet. D’aquell sopar, Jesús institueix l’Eucaristia; però, alerta, en aquell sopar Jesús també fa un gest que malauradament és sovint oblidat o que s’hi passa de puntetes. Institueix l’Eucaristia, sí; però què fa abans d’instituir l’Eucaristia? Doncs es treu el mantell, s’agenolla i es posa a rentar els peus de tots els seus deixebles amb una clara actitud de servei. I això, estimats, també passa el Dijous Sant. I això, estimats, també ho fa Jesús; el mateix Jesús! No hi ha dos Jesús. I diu: “Feu això que és el meu memorial”. Només l’Eucaristia? No! El memorial de Jesús també és rentar peus. I en aquest Any de la Misericòrdia, l’Eucaristia és el pal de paller, evidentment, però una eucaristia assistida i que després o abans no hagi rentat peus no serveix de massa cosa. Perquè diuen que una Església que no serveix, no serveix per a res.

Pere: Ni que tots fallin, jo no et fallaré pas. Caram! No va tardar gaire a dir que no, eh! Quan tot va bé, tot va bé, però quan van maldades... I a partir de l’Hort de Getsemaní no en trobarem cap d’apòstol, i si en trobem algun es per dir que no el coneix de res a Jesucrist. Marxen tots! També marxarem nosaltres? També sabrem dir o direm que no el coneixem de res? I tornarem a aparèixer quan el tema de la resurrecció sigui reconegut per tots i per tothom i llavors direm No, és que nosaltres també hi érem aquí?. El mateix Jesús ho diu moltes vegades “No tingueu por, no tingueu por”.

Idees:

Què és el que transfigura? La pregària

Què és el que hem de fer quan “feu això que és el meu memorial”? L’Eucaristia, que la presideixen els preveres, com a Jesús capiti. El rentar els peus... tots hem de rentar peus.

Darrera idea: No tinguem por, no tinguem por. Aquesta ha de ser la nostra fe. Jesús on ets? Jesús on vas? No ho sabem. Però nosaltres et seguim, i et seguim sense tenir cap mena de por.

I acabo, acabo recordant aquell cant de la missa dominical: “Mireu-los com s’estimen, el món pugui dir”. Mireu-los com estimen, el món pugui dir.

Homilia del II diumenge de Quaresma

La Quaresma és d’un realisme sorprenent.
Tots nosaltres necessitem del Tabor si volem entendre el Calvari.
Només amb la llum de la Resurrecció s’entén tot.

 Mn. A. Roquer

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre  baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

Homilia:

Si el primer diumenge de Quaresma, ho recordarem, mostra un panorama no massa falaguer per raó de les temptacions, avui, al segon diumenge, l’escenari ha canviat. Hem parlat de la Transfiguració. Això és com un resum de la Quaresma: caminem cap el Tabor, però, tampoc no hem d’oblidar, envoltats de perills i temptacions.

El camí quaresmal acaba amb la Pasqua; i la Setmana Santa n’és un pas necessari, imprescindible, però no és el terme, és un pas. Si el camí quaresmal acabés amb el Divendres Sant som uns desgraciats (perdoneu, això ho diu sant Pau i és Paraula de Déu).

En mig de la rutina de la vida avui ens ve com l’anell al dit aquest evangeli de la Transfiguració. És tan fàcil creure el temptador, és tan bonic el que ens diu el temptador, és tan pràctic!, escoltem-lo!. I se’ns dirà a l’Evangeli que escoltem el fill de Déu. Ell no ens enganya mai, per això ens pot dir, fins i tot, allò que no ens agrada.

Allò que val no és... (i fàcilment anem per aquest camí) si és fàcil o és difícil, si m’agrada o no m’agrada... No som en un circ, ni estem fent una cursa. Allò que de veritat ens interessa és si val per a la vida, i la vida hi ha de tot. Si passem per alt les temptacions podem pecar d’ingenus o d’idealistes; si posem la nostra atenció en el Tabor, i prou, podem pecar de massa optimistes.

I la Quaresma és d’un realisme sorprenent. A la vida, a la vida real hi ha de tot, prou que ho sabem!: temptacions i Tabors. Prou voldríem fer tres cabanes i quedar-nos dalt la muntanya (“Que n’estem de bé aquí dalt” diu Pere); prou, prou!; a les vaques grasses, tothom s’hi apunta!. Però convé estar també a les verdes i a les madures, altrament ens podríem morir d’èxit. El Calvari sense el Tabor no té cap sentit, i tampoc en té el Tabor sense el Calvari.

La tria dels tres apòstols està molt ben pensada: Pere, Jaume i Joan. Els pren al Tabor per a que aprenguin el què vol dir el Calvari. Recordem-ho: Pere, quan Jesús parlarà de la seva passió i mort, Pere li dirà “Això a Vós no us pot passar”; Pere, puja al Tabor!. Jaume i Joan demanen ocupar els llocs de prestigi quan Ell mani per damunt de totes les nacions, Jaume i Joan, anem cap al Tabor!.

Els tres necessiten del Tabor. Tots nosaltres necessitem del Tabor si volem entendre el Calvari. Només amb la llum de la Resurrecció s’entén tot. Fins i tot la mort en creu. Com Abraham se’ns demana un acte de fe, un acte de fe en el Déu, que més enllà de les nostres aspiracions (molt sovint de taulades en avall), ens vol conduir fins on som incapaços d’entendre. Tots necessitem moments puntuals de Tabor per passar elegantment per damunt de moments foscos. Ara bé, aquest moments lluminosos són moments de lucidesa que fàcilment queden difuminats per la monotonia de cada dia, la grisor de cada dia. Són la rutina i el costum que hem d’omplir de sentit de la vida i de llum!. L’èxit també es pot convertir en rutina.

No tenim altra riquesa que el moment present. És inútil viure somiant amb un demà, si no som capaços de viure intensament un avui. Som hereus d’un futur feliç que Déu ens vol donar; però també som responsables d’un present ple de temptacions falagueres que prometen el que no poden donar, però ens agrada sentir el que prometen.

“Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?”. I això és veritat si escoltem: “Aquest és el meu fill. Escolteu-lo”. Exacte: escoltem-lo!, bon programa per portar una bona Quaresma que desemboqui en una Pasqua.