dijous, 1 de gener del 2015

Lectures i homiia de la festivitat de Santa Maria, Mare de Déu.

Que com Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
Homilia:
El dia primer de l’any, els cristians centrem l’atenció i la mirada en Maria, la mare de Déu. És la festa dedicada a Maria més antiga de l’Església Romana. Avui és la vuitada de Nadal, però la idea que domina generalment és el pas d’un any a l’altre. Una festa a la qual els cristians no som pas aliens: també som temps, també passem. És un do el temps que hem rebut, un regal que ens ha estat donat.

Fixem la mirada en Maria, la mare d’aquell infant faixat amb bolquers, posat en una menjadora tal com va ser anunciats als pastors. Sant Pau parla del fill nascut d’una dona; aquesta dona és Maria, Maria de Natzaret, “la que conservava aquests records en el seu cor i”... els anava rumiant. I com que som una mica desmemoriats que Maria ens refresqui una mica la memòria per veure com n’és d’important el mantenir en el nostre interior la memòria de Jesús, des del seu naixement fins a la seva mort i resurrecció.

Solament l’amor i la sol·licitud d’una mare és capaç de reunir tota la família, en aquest cas aquests dies, al voltant d’una taula. I si avui destaquem en Maria la seva maternitat divina, no és pas per allunyar-la de nosaltres sinó, jo diria, per fer-la més propera: és mare! Quina mare no se sent feliç quan veu els fills asseguts a la taula.

I la primera lectura ens ha recordat la benedicció recomanada a Moisés. Sempre serà en l’amor on millor es pot experimentar la predilecció de Déu que és Pare. La paraula beneir, en llatí benedixere que vol dir dir bé, reconeix molts valors, vol dir comprendre les febleses. Una actitud ben maternal.

I també fem memòria de la jornada mundial de la pau. “A la terra, pau” diuen el àngels de Betlem. La jornada mundial de la pau fou instituïda per Pau VI fa 50 anys.

Avui, tot i ser la vuitada de Nadal i el dia de la Pau, quan ens trobem pel carrer ens diem: Bon any nou! El pas d’un any civil a un altre és una autèntica festa, a la qual els cristians no ens en sentim pas aliens: també som temps. Som conscients del pas del temps, del pas de la vida, perquè allò que passa no són pas les agulles d’un rellotge, allò que passa som nosaltres. La vida és un do que sempre hem d’agrair.

Sant Pau ens ha parlat del temps que ha arribat al seu punt màxim quan Déu ha enviat el seu fill. Aquesta és l’afirmació de la segona lectura. La benedicció més generosa de Déu: “Sou fills de Déu”. Per tant sant Pau també ens ha recordat: “No som esclaus”. Això sí que és realment passar de la nit al dia, de la fosca a la llum, de l’esclavatge a la filiació. Mai ens podríem imaginar tenir Déu per pare. Aquest do únic el devem al seu fill, nascut entre nosaltres com a home.

Que com Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.

A vegades portem al damunt moltes frustracions, desànims, angoixes, cansament. Demanem que la vinguda d’aquest any ens porti pau, assereni els nostres cors, ens doni nova empenta, noves forces... i com els pastors anem a l’encontre d’aquell que pot omplir del tot i per a sempre la nostra vida. Que aquest any que avui hem començat sigui un temps de salvació, i les famílies i el món trobin en Jesucrist aquell que el món esperava.


Per a Déu no hi ha res impossible!