Que com Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
|
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a
Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que
el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de
la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et
doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo
el beneiré.»
|
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de
Galàcia (Ga 4,4-7)
|
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu
envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els
qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la
prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat
crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó
fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
|
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i
trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els
propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui
ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests
records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. |
Homilia:
El dia primer de l’any, els cristians centrem
l’atenció i la mirada en Maria, la mare de Déu. És la festa dedicada a Maria
més antiga de l’Església Romana. Avui és la vuitada de Nadal, però la idea que
domina generalment és el pas d’un any a l’altre. Una festa a la qual els
cristians no som pas aliens: també som temps, també passem. És un do el temps
que hem rebut, un regal que ens ha estat donat.
Fixem la mirada en Maria, la mare d’aquell
infant faixat amb bolquers, posat en una menjadora tal com va ser anunciats als
pastors. Sant Pau parla del fill nascut d’una dona; aquesta dona és Maria,
Maria de Natzaret, “la que conservava aquests records en el seu cor i”... els
anava rumiant. I com que som una mica desmemoriats que Maria ens refresqui una
mica la memòria per veure com n’és d’important el mantenir en el nostre
interior la memòria de Jesús, des del seu naixement fins a la seva mort i
resurrecció.
Solament l’amor i la sol·licitud d’una mare és
capaç de reunir tota la família, en aquest cas aquests dies, al voltant d’una
taula. I si avui destaquem en Maria la seva maternitat divina, no és pas per
allunyar-la de nosaltres sinó, jo diria, per fer-la més propera: és mare! Quina
mare no se sent feliç quan veu els fills asseguts a la taula.
I la primera lectura ens ha recordat la
benedicció recomanada a Moisés. Sempre serà en l’amor on millor es pot
experimentar la predilecció de Déu que és Pare. La paraula beneir, en
llatí benedixere que vol dir dir bé, reconeix molts valors, vol
dir comprendre les febleses. Una actitud ben maternal.
I també fem memòria de la jornada mundial de
la pau. “A la terra, pau” diuen el àngels de Betlem. La jornada mundial de la
pau fou instituïda per Pau VI fa 50 anys.
Avui, tot i ser la vuitada de Nadal i el dia
de la Pau, quan ens trobem pel carrer ens diem: Bon any nou! El pas d’un any
civil a un altre és una autèntica festa, a la qual els cristians no ens en
sentim pas aliens: també som temps. Som conscients del pas del temps, del pas
de la vida, perquè allò que passa no són pas les agulles d’un rellotge, allò
que passa som nosaltres. La vida és un do que sempre hem d’agrair.
Sant Pau ens ha parlat del temps que ha
arribat al seu punt màxim quan Déu ha enviat el seu fill. Aquesta és
l’afirmació de la segona lectura. La benedicció més generosa de Déu: “Sou fills
de Déu”. Per tant sant Pau també ens ha recordat: “No som esclaus”. Això sí que
és realment passar de la nit al dia, de la fosca a la llum, de l’esclavatge a la
filiació. Mai ens podríem imaginar tenir Déu per pare. Aquest do únic el devem
al seu fill, nascut entre nosaltres com a home.
Que com
Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en
el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.
A vegades portem al damunt moltes
frustracions, desànims, angoixes, cansament. Demanem que la vinguda d’aquest
any ens porti pau, assereni els nostres cors, ens doni nova empenta, noves
forces... i com els pastors anem a l’encontre d’aquell que pot omplir del tot i
per a sempre la nostra vida. Que aquest any que avui hem començat sigui un
temps de salvació, i les famílies i el món trobin en Jesucrist aquell que el
món esperava.
Per a Déu no hi ha res impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada