Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.
Mn. A.
Roquer
Lectura del
llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)
|
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i
sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora
la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el
pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys,
qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tinguis pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
|
Germans, tingueu els sentiments que escauen a
escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat,
d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si
alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha
perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això
estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist
coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta
pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)
|
Passats els dies que manava la Llei de Moisès
referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per
presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill
primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell
de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.» Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.] I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. |
Homilia:
Som dins de
l’octava de Nadal i encara ressona el cant dels àngels que anuncien els
naixement de Jesús. I si en el misteri de Nadal ens extasiem davant l’Infant,
avui fem un pas més i contemplem tota la família de Natzaret. Una bona ocasió
per projectar la llum de l’Evangeli sobre les nostres pròpies famílies. I amb
tot, la de Natzaret és una família irrepetible: Josep és anomenat el Just;
Maria, la mare, és immaculada; i el fill... el mateix fill de Déu fet home.
Fins ara l’evangeli
de Lluc ens ha proposat motius d’alegria i comença a agafar un altre to una
mica diferent. Tampoc a la família de Natzaret tot són flors i violes,
no lligaven els gossos amb llonganisses. Però sí que hi havia una cosa
que els feia superar tots els entrebancs: la confiança en Déu.
Més enllà de
tots els interrogants que avui s’obren a la institució familiar, també s’obren escletxes
de llum que ajuden a aquest misteri de comunió, que tot i ser molt diferent de
la penúria de Natzaret, són també un misteri d’amor, de comprensió,
d’acceptació, de perdó.
Com Jesús és
d’aquest món baixà amb ells a Natzaret i els era obedient; i com que és
d’aquest món el nen creixia, era entenimentat i obedient. Davant de la família
de Natzaret gosem adreçar al Pare una pregària insistent per a que les nostres
famílies acullin amb joia el gran misteri de la tendresa, de l’amor i de la
compressió que cantaren els àngels la nit de Betlem.
En el centre
d’aquestes festes nosaltres cultivem el caliu familiar. Gosem dir que creiem en
la família com un espai privilegiat per viure l’amor. I si ve en la societat
actual emergeixen noves visions sobre el nucli familiar, no és menys cert que
els llaços afectius entre els seus membres sempre consistiran una base ferma
sobre la qual es pot construir el present i el futur, a nivell personal i a nivell
social.
Cal que els
cristians del nostre món occidental sentim en claredat que Déu no es desdirà
mai del seu amor. Déu mai no abandonarà a aquells en qui ha arrelat sòlidament el
seu amor. I és present sempre quan les situacions són favorables i quan les
situacions són adverses.
Avui, doncs,
davant de la família de Natzaret, gosem adreçar a Déu, el que tenim com a Pare,
una súplica per a que les nostres famílies acullin joioses el misteri de
tendresa que veiem en la família de Natzaret.
Que aquestes festes de Nadal, tan marcades
a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió,
per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.
La família
de Natzaret és un exemple. Es pot estimar més enllà dels entrebancs i les
dificultat. I per això ens son un exemple.