És Déu qui actua a través de les nostres celebracions.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels
Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la
diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de
sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i
omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes
llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots
quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos
llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem
jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè
cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si
deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de
nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts,
medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a
Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions
de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi
ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de
Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta
de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot
confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons
que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són
diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els
miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de
nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de
tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts
membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots
nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol
Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el
mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons
sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix
diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà
les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio
a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre
no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
D’aquesta
Pasqua d’avui, la Pasqua de la Pentecosta, en diem popularment la Pasqua
Granada. El poble té bon nas; està molt ben dit. Avui és la pasqua de l’Esperit
Sant, i l’Esperit Sant és el fruit madur de Jesús ressuscitat. Un fruit que té
molts gustos. Recordem-ho de quan anàvem al Catecisme. Els fruits de l’Esperit
són: amor, goig, pau, paciència, bondat, fidelitat, mansuetud, sobrietat.
Després de
la vinguda de l’Esperit Sant ja no cal esperar res més. Ho tenim tot. No calen
més aparicions de la Mare de Déu, no calen més miracles, no calen més coses
noves. La novetat sempre sorprèn i agrada però només és una novetat. Ara ja
està dit tot. Déu ja ho ha fet tot. Potser el que ens cal és mirar si nosaltres
sordegem una mica. Llavores és qüestió de mirar les nostres orelles.
El do de
l’Esperit no va ser un esdeveniment puntual, d’un moment, d’un dia, d’una sola
vegada. En cada celebració de l’Eucaristia diem: “Que el vostre esperit davalli
sobre aquest pa i aquest vi...” i es convertiran en el cos i en la sang del
Senyor. L’Esperit és el que dóna vida a tots els sagraments. Això ho sabem,
doncs això ho hem de viure. Això és la fe! No és qüestió de saber, és qüestió
de viure.
Pentecosta
és el començament d’un nou temps. És veritat que hi ha incertesa, que hi ha
dubtes, que hi ha foscor... Però el fruit és clar, madur. Ni que de vegades
sigui de nit a la vida, l’endemà sempre surt el sol.
L’oració de
la missa d’avui expressa molt bé el sentit d’aquesta festa: “Déu -diu-
santifica l’Església en mig de pobles i nacions”. Això ens fa adonar que és
Déu qui actua a través de les nostres celebracions. No és qüestió de si la
missa m’agrada o no m’agrada; de si l’església, l’edifici, és més bonic o menys
bonic... La cosa va més a fons: és Ell l’únic protagonista de la nostra
celebració. L’Esperit fa possible allò que sembla impossible, perquè parla
totes les llengües, i llavores el pot entendre tothom, tothom que vol; cadascú
en la seva pròpia llengua; ningú ha de renunciar a la seva pròpia identitat per
rebre l’Evangeli. L’Esperit no anul·la la diversitat, ben al contrari. Només
des de la pròpia identitat es pot rebre.
“Els dons
que rebem són diversos però l’Esperit és un de sol”. Sant Pau ens dirà: “El
Crist és com el cos humà, és un encara que tingui molts membres”.
La riquesa
de l’ensenyament de Jesús és inexhaurible. No és pas amb raonaments humans que
podrem arribar a conèixer a Déu; sinó amb el do de l’Esperit és com ho
entendrem tot. Sinó, pregunteu-ho als apòstols.
No caminem a
les palpentes, sinó a la llum de la fe. I és aquesta llum la que ens ajuda a
valorar totes les circumstàncies de la vida, tots els esdeveniments que hi ha
en el món. Ell és una nova llum. “Quan vindrà l’Esperit Sant us ho farà
entendre tot. Com el Pare m’ha enviat a mi -diu Jesús- jo també us envio ara a
vosaltres”. Som, doncs, enviats; enviats a proclamar i, sobre tot, a viure allò
que creiem.
L’Eucaristia
que aquí celebrem és obra del mateix Esperit i d’aquí traurem la força per
viure l’Evangeli. Viure’l i proclamar-lo vivint-lo. Si és així de la Pasqua de
Pentecostés en podrem, doncs, ben dir la Pasqua Granada, la Pasqua que dóna
fruit.
